Vicent Andrés Estellés ha convertit Burjassot en un univers literari únic i irrepetible. Burjassot, el nom que castament diu, que té un pou en entrar al poble i un altre als peus de Sant Roc, el lloc on el pariren i on estava quan escrivia uns versos de pedra picada, és Sinera, és Macondo o és Dublín. Quan això succeeix, és habitual que les institucions vetllen per la memòria del personatge que ha bastit l’edifici literari que ho ha fet possible i en facen bandera; que l’exhibesquen; que n’empren la imatge i que, en el bon sentit de la paraula, l’exploten. A Burjassot això no passa. Ni tan sols enguany, que se celebra el centenari del naixement del nét del forner. Les iniciatives municipals per a celebrar el poeta han estat mínimes. “Les que no costen diners”, diu a VilaWeb Maria Viu, regidora de Compromís, a l’oposició. I enumera uns adhesius redons enganxats a terra perquè la gent s’hi faça una fotografia, o uns versos mal tallats enganxats en una pancarta de mala qualitat.

Excepte els tres anys que Compromís, amb Jordi Sebastià al capdavant, va tenir la batllia, les majories absolutes del PSOE se succeeixen en aquesta localitat de l’Horta Nord. Per als socialistes de Burjassot, que prescindeixen del tot del valencianisme polític, Vicent Andrés Estellés és un personatge incòmode a qui solament fan servir, de tant en tant, per atacar la dreta o l’extrema dreta, que reneguen obertament del poeta. Llavors, Rafa Garcia, el batlle, en fa bandera i es fa fotografies amb qui calga. La resta del temps, Vicent Andrés Estellés els és incòmode i els ve gran. Com un vestit heretat, com si no sabessen què fer-ne.

Jordi Sebastià explica que els socialistes únicament exhibeixen una mica de valencianisme quan necessiten Compromís. “Reivindicació valencianista, zero absolut per part del PSOE de Burjassot. De tant en tant, pel finançament, per exemple, fiquen algun cartell, però ara que no el necessiten, res. El PSOE de Burjassot es trobaria més còmode a Castella-la Manxa.”

El menysteniment constant

L’actitud del batlle i de l’Ajuntament de Burjassot vers les entitats cíviques que reivindiquen el poeta i la ciutadania en general arriba a extrems com ara organitzar actes públics i no convidar la família del poeta o pretendre, com enguany, lliurar els premis literaris Vicent Andrés Estellés l’11 d’abril, que és la data de l’aniversari de Guillem Agulló, també veí de Burjassot. Totes dues famílies s’hi van oposar, el lliurament dels premis no es va fer i encara no tenen data.

Jordi Sebastià explica amb un exemple la desídia del consistori. Diu que durant el seu mandat van engegar la ruta Estellés, feta amb uns panells ceràmics de certa qualitat, i que la manca de manteniment dels materials n’ha causat un deteriorament tan absolut que els han substituïts per uns panells de vinil i de plàstic sense cap mena de gràcia o personalitat.

La dissolució de la Fundació Vicent Andrés Estellés

Fa dos anys, l’estiu del 2022, el batlle de Burjassot va protagonitzar un dels fets més polèmics del mandat quan va decidir, de manera unilateral, de dissoldre la Fundació Vicent Andrés Estellés, creada el 2007. Tant la família del poeta com més membres del patronat ho van saber quan ja era un fet consumat. Rafael Garcia va dir en aquell moment que complia una ordre del govern espanyol. La hisenda de l’executiu que dirigia Mariano Rajoy havia detectat el 2016 un desequilibri pressupostari de vuitanta euros i donava un termini de tres mesos a l’ajuntament perquè regularitzàs la situació. Com que no ho van fer, hisenda va donar per tancada la fundació.

La reacció de la resta de patrons va ser immediata i de seguida es va engegar la plataforma Profundació Estellés, que va treballar perquè es constituís una nova entitat que es fes càrrec del llegat del poeta i el posàs a l’abast del públic i dels estudiosos. També es demanava la creació d’un centre d’estudis o la creació d’una càtedra a la Universitat de València. La plataforma, amb un paper molt destacat de Ca Bassot i del Col·lectiu Ovidi Montllor, va mantenir converses amb la Conselleria de Cultura del govern del Botànic. Es va arribar molt lluny en els acords assolits amb el director general de Cultura d’aleshores, Ximo López Camps, es va incloure una partida al pressupost de la Generalitat, però no es va arribar a concretar cap de les accions acordades. El canvi de color polític en el Consell, després de les eleccions del 2023, va paralitzar tots aquells acords. A Vicente Barrera, que era vice-president del Consell i titular de Cultura, li va faltar temps per a dir que no hi hauria un duro per a cap fundació Estellés ni per a cap centenari.

Quant a la fundació, Jordi Sebastià explica que va fer costat a les entitats que es van oposar a la dissolució, però recorda que no va funcionar mai bé, que no estava ben armada, que pràcticament no tenia pressupost i que fer coses dins el seu marc era molt difícil. Diu que era molt més fàcil fer-les directament a l’ajuntament.

Les entitats van agafar la bandera

Després dels resultats de les eleccions del 2023, la plataforma Profundació Estellés va canviar el ritme i va agafar la bandera de la celebració del centenari. Mercè Martínez, de Ca Bassot, explica a VilaWeb que van ser molt ràpids a crear la plataforma Cent d’Estellés i el logotip de les ulleres. “Nosaltres teníem la plataforma muntada per la Profundació. L’endemà del resultat electoral ens vam ajuntar i vam tancar el logotip i vam començar a fer la campanya. Ja ho teníem fet per engrescar els col·lectius i els ajuntaments, però Burjassot no s’ha posat en contacte. L’ajuntament i la plataforma no tenim cap relació.”

A la plataforma Cent d’Estellés es parla d’un menysteniment constant per part de l’ajuntament. Posen d’exemple que, en compte de participar la plataforma creada per les entitats cíviques o encapçalar-la, l’Ajuntament de Burjassot va crear la marca “Estellés als pobles”, que aglutina una quarantena de municipis que planifiquen activitats. Les fan sense usar el logotip comú i sense comunicar-les a la plataforma com sí que fan la majoria d’entitats. De fet, Martínez està molt satisfeta de com el centenari se celebra popularment. “No ens ho hauríem imaginat mai. Sabem que Estellés és un poeta molt estimat per la gent del poble, per la gent de les organitzacions culturals. La plataforma és per a dir-li a la gent que continue, que celebre el poeta i que el tinguem sempre present. Hi ha actes pertot arreu. Ens ha superat”, diu.

El llegat

L’any del centenari, els materials del llegat d’Estellés continuen en dependències municipals, en caixes i sense posar-lo a disposició dels estudiosos. Jordi Sebastià era el batlle quan el municipi el va adquirir a la família. Recorda que ho va adquirir amb diners provinents de la diputació que presidia Alfonso Rus, del Partit Popular. Hi ha la biblioteca, que els estudiosos diuen que és molt important de posar a l’abast perquè Estellés feia moltíssimes anotacions en els marges i seguir-les és una manera de veure com llegia, de llegir al seu costat. I hi ha tota mena de documentació que encara no ha estat digitalitzada.

Sebastià considera que si no s’ha fet res encara és per manca de voluntat política dels socialistes. “Encara que siga a poc a poc i amb poc pressupost, l’ajuntament sí que pot fer coses. Amb aportacions un any darrere l’altre, anar fent, cercar recursos, i amb el que faça, després es pot criticar que la Generalitat no els ajude, per exemple. Si ells no fan res, no poden criticar els altres.”

L’orgull de ser de Burjassot

Mercè Martínez, que és un dels artífexs del gran concert que el dia 7 es farà a l’Auditori de Burjassot, diu que la cessió del local és una de les poques aportacions municipals als actes. “Qualsevol ajuntament, qualsevol poble, estaria orgullosíssim de tenir un poeta com Estellés, un poeta compromès amb el seu país, la seua classe i sobretot la seua llengua. A més de la qualitat de la seua obra literària és per això que tanta i tanta gent ens l’estimem, i a Burjassot hi ha moltíssimes persones orgulloses de ser del mateix poble que ell.”