Estellés a l’Olympia, el rent que fa passar a l’acció

El teatre ple a rebentar. També la vorera, abans de començar. Abraçades, salutacions, samarretes verdes. En un racó de l’escenari, quatre cadires disposades perquè el diàleg fluesca. I, en un altre, els micròfons per als cantants i els recitadors.

Si se sumaven els anys de militància i de pertinença a entitats que fan que la gent no es limite a mirar com vénen els dies i baixe als carrers, la xifra resultant té molts de zeros. Sense voluntat d’antologia, que diria el poeta, perquè cadascuna de les persones que seien a les butaques del teatre Olympia mereixen una cita i una negreta, i sense cap ordre més enllà de la memòria de la cronista, els somriures, les fotografies i les abraçades se les han fetes personalitats com ara Carmina Andrés, la filla del poeta; l’escriptor i acadèmic, Joan Francesc Mira; el president Josep Lluís Albinyana; el senador Enric Morera; l’escriptor i polític Jordi Sebastià; el poeta Marc Granell; l’editor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià Eliseu Climent; l’editora Rosa Raga; l’inventor de Camacuc, Joan Escrivà; l’escriptor i inventor dels sopars Estellés, Josep Lozano; l’escriptora Núria Cadenes; l’ex-responsable del consorci de Museus José Luis Pérez-Pont; la fiscal contra els delictes d’odi Susana Gisbert; l’ex-conseller Vicent Soler; l’activista i professor Josep Guia; el músic Vicent Torrent; la vice-presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Immaculada Cerdà; les diputades de Compromís Natahlie Torres i Isaura Navarro; el dramaturg Manolo Molins; l’assagista Gustau Muñoz…

Entre els assistents hi havia samarretes verdes amb el lema “La llengua no es toca”, potser escalfant l’ambient per a la vaga del 23 de maig, i samarretes del color blau Maó, que són les de les Trobades d’Escoles en Valencià d’enguany, que també celebren el poeta.

El poeta, dit i cantat

L’acte l’ha començat Andreu Valor, que amb Héctor Tirado i Blai Antoni Vaño han cantat el poeta. Valor ha explicat que acabava d’arribar de Mont-real, de cantar els versos d’Estellés. “Donem una miqueta de pressió a aquest simbolisme que és la possibilitat de viure en un món divers.”

Oriana Brunoni, que ha fet de presentadora, ha començat el parlament emocionada parlant de com és d’especial el Vint-i-cinc d’Abril d’enguany que coincideix amb el centenari del poeta de Burjassot. “Ens va deixar un llegat que transcendeix les paraules i s’endinsa en l’esperit de la nostra terra. Ens comprometem a perseverar en aquests temps incerts en què la justícia i la igualtat són més necessàries que mai”, ha dit, abans de presentar les tres representants de la política dels tres territoris de parla catalana: la diputada de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó; la consellera de la Presidència del govern de Catalunya, Laura Vilagrà, i l’ex-consellera de Sanitat i diputada al Parlament de les Illes Patricia Gómez.

Com diria en una de les intervencions la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, sempre hi ha un poema o una frase o una paraula d’Estellés per a cada tema. I així és com al llarg de l’acte s’han anat intercalant intervencions en vídeo del poeta. Algunes fetes a Canal 9, però la majoria han eixit d’aquella meravellosa conversa amb Montserrat Roig per a Miramar, en aquell anomenat “circuit català” de Televisió Espanyola. I aquestes paraules han anat guiant la conversa.

Àgueda Micó s’ha descrit com una de les moltes filles polítiques del poeta. “La història és circular i ens trobem en un moment d’emergència democràtica. Hi ha un greu retrocés de les llibertats individuals i col·lectives, no només al País Valencià”, i a partir d’ací ha descrit com la reacció ve, a parer seu, de les oligarquies econòmiques i la classe dominant hereves del franquisme que no han acceptat el canvi de paradigma que es va produir després de la crisi del 2008. “Les forces econòmiques, mediàtiques i polítiques s’han unit per fer aquesta contrarevolució i parlen de conceptes com cultura blanca, llibertat educativa o concòrdia democràtica que amaguen odi.”

La consellera Vilagrà ha dit que al Principat sí que se celebrava l’any Estellés, cosa que no feia la Generalitat Valenciana. Ha qualificat d’ignomínia que no ho fes i ha explicat com el govern de Catalunya pal·liava d’alguna manera les censures a les revistes en català perpetrades per alguns ajuntaments. Guillem Agulló i Carme Salvador, presents a l’acte, han donat el vist-i-plau a què, mentre les Corts Valencianes no reprenguen el premi que du el nom del seu fill a les persones que lluiten contra el feixisme, es puga lliurar al Principat.

L’ex-consellera de Sanitat de les Illes Patricia Gómez ha parlat del poema que Estellés va dedicar a les Illes i que Maria del Mar Bonet va comptar amb dues estrofes més per cantar als teuladins de la plaça de Santa Eulària, per exemple. Ha descrit la destrossa lingüística que el govern del PP i Vox volen fer, però ha parlat de la resistència encapçalada per l’Obra Cultural Balear. Ja hi ha més de set-cents sanitaris que duen el pin de Sanitaris per la Llengua. “Estic convençuda que la cultura és salut, que gaudir de la cultura és sa i que hauríem de lluitar per no emmalaltir”, ha dit.

El poeta que parla a partir de nosaltres

I després de les dones polítiques, ha arribat el moment de les dones de la cultura, les que saben i coneixen i se senten amorosides per l’obra del poeta que saben universal.

Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha reivindicat el paper d’aquest acte fet per la societat civil, que s’hi posa quan les autoritats fallen. “Estellés és popular perquè és un gran poeta. Un dels grans del cànon. Un gran de la literatura europea i la literatura mundial”, ha dit, per recordar-nos quines són les coses que el fan un poeta tan popular, un poeta en què tothom es pot reconèixer perquè parla a partir de la quotidianitat. És allò de l’Estellés per a cada cosa. “És lluny de la sofisticació formal, que no vol dir que la seua obra no siga d’una altíssima qualitat”, ha dit per a referir-se també en el punt de vista, que és el d’un nosaltres. “Un nosaltres culte que ens fa molt feliços com a lectors.”

Dolors Pedrós, que és la presidenta del Consell Valencià de Cultura, ha volgut recordar que aquesta institució, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, és estatutària, per tant, fa part d’això que anomenem institucions valencianes. I aquestes dues, com tants ajuntaments que també són institucions, sí que celebren el centenari d’Estellés i sí que eren a la sala, i sí que aplaudien i preparaven el caliu necessari per a fer avançar cap al futur la memòria del poeta. Pedrós s’ha referit al monumental Mural del País Valencià com a l’obra més política de Vicent Andrés Estellés. “Un poeta que comença dient ‘jo no tinc idea de pàtria, tinc idea de forn’, acaba construint una pàtria.” I s’ha referit també al país de les boques cosides on li va tocar de viure durant bona cosa d’anys. El país de la incertesa i de la postguerra que Estellés havia descrit prèviament en un d’aquells fragments de vídeo que s’ha vist a la pantalla. Descrivia el poeta com de nit distingia entre el no-res el retruny de les escopetes que executaven els represaliats en el cementiri de Paterna, tan a prop de Burjassot. I ha recordat encara, Pedrós, que Joan Fuster parlava d’Estellés com del narrador que feia versos: “Quan fa versos escriu una novel·la.”

Entre el públic hi havia, ja s’ha dit, Vicent Torrent, el fundador d’Al Tall, i Dolors Pedrós ha recordat una de les seues frases: “En aquest país hi ha molt de rent.” El rent, ha dit Pedrós, que hi ha al teatre Olympia i a les comarques, i en els músics i en els poetes…

La comissària de l’any Estellés, Àngels Gregori, també poetessa, s’ha mostrat molt feliç de participar en aquest acte que es calfava tot escoltant paraules del poeta en les veus de Francesc Añó i del jove poeta Borja Pujol, que, amb un pin amb la bandera de Palestina feta de lluentons, ha tret una estelada després de recitar “Assumiràs la veu d’un poble”.

Gregori ha parlat de l’abast popular d’un poeta universal i de com, descrivint com Isabel estenia la roba, podia descriure tota la postguerra. I ha parlat de les formes poètiques i de la tensió lírica en l’ús de la memòria. I ha citat Marc Granell, que era a la sala i que un dia va gosar de dir que els poetes són aquells éssers tan i tan inútils. “Tenim la força de les paraules, i hi ha qui té les paraules a la força. Passe el que passe tenim el dret universal de reivindicar l’alegria. Fugim del llenguatge bèl·lic en què ens hem instal·lat”, ha dit.

“Us convide a passar a l’acció”

Aquest acte de l’Olympia ha tingut algun crit de “País Valencià”, que també és una de les expressions que l’extrema dreta que governa vol prohibir. La presidenta d’Acció Cultural del País Valencià i de la Federació Llull ha pres la paraula per engrescar la ciutadania a sortir al carrer per sortir al pas de la tantes i tantes coses que ens volen prohibir. Al pati de butaques l’escoltaven els seus col·legues de la Federació Llull, Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear, i Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural.

Oliver ha fet un discurs molt polític i contundent. Després d’agrair tantes presències i de recordar que allí hi havia els tres presidents d’Acció Cultural que l’han precedida, que són Eliseu Climent, Joan Francesc Mira i Vicent Martínez Sancho.

“Aquest acte no és només un acte d’homenatge i desgreuge al poeta. És una representació de qui som nosaltres i d’aquests que no volen que siguem”, ha dit, i s’ha referit a les polítiques del govern d’extrema dreta. “Quan van decidir que donarien zero euros a la càtedra d’Estellés, desconeixien que fa anys que celebrem el seu natalici per iniciativa personal de Josep Lozano i han inundat el territori en un projecte que travessa fronteres.”

També s’ha referit a totes les iniciatives culturals, musicals, literàries i de tota mena que celebren un poeta que, ha dit, ens interpel·la, a pesar de la negativa d’aquells dirigents. “Som generacions i generacions que gràcies a l’escola hem llegit el Llibre de meravelles i s’ha quedat dins el nostre cos. Es pensaven que sense ells no faríem un any lluït.” D’aquesta manera Oliver ha recordat que el País Valencià és un país ple d’entitats, petites o grans, que clapen tot el territori i que treballen sense defallir per teixir i construir el País Valencià del futur.

Oliver s’ha referit a Vicent Ventura, també centenari enguany, i a la reflexió que feia fa quaranta anys, en el primer número de la revista El Temps, quan deia que qui volia empetitir la llengua, també volia empetitir el poble que la parlava. “És un article que pot semblar d’avui dia”, ha dit.

Ha qualificat d’infame el govern valencià que vol que el País Valencià s’assimile a Espanya i ha recordat la desfeta d’Almansa i aquella ordre d’esmicolar els escuts de les muralles perquè els valencians oblidassen qui havien estat. “No aconseguiran fer-nos un reducte folkloritzat. Per assolir-ho empraran totes les eines, la censura, l’atac o l’ofegament econòmic, però ens trobaran a nosaltres, a eixa gran xarxa d’entitats i de persones que es planten contra el feixisme, que construïm ponts amb Catalunya i les Illes i la resta de territoris de parla catalana”, ha dit.

Anna Oliver ha demanat de no caure en el desànim o en l’abstenció, de tornar a caminar estellesianament. “No podem deixar de treballar ni de creure en el nostre país”, ha dit, abans d’anunciar que avui mateix s’engegava una campanya contra la llei Rovira d’Educació. “Us convide a passar a l’acció”, ha estat el crit que ha fet abans d’una interpretació memorable de “La muixeranga” encapçalada per Xavier Richart.