L’Estatut del Rave

Oferim en rigorosa primícia l’esborrany de l’Estatut del Rave Autoconreat, redactat per raves de distintes espècies catalanes i hispàniques, en una taula de diàleg sota el guiatge benvolent del Rave Dansaire de la Moncloa, l’instructor en cap del Rave de la Camarga i el delegat a Catalunya de l’Illa dels Raves, sota la mirada fervent i equidistant de la Ravenessa Fallera.

Preàmbul

La Catalunya Rave és la mare del Rave Català. Tots els Raves Catalans s’estimen la mare Rave amb un amor sense pena ni glòria. Les varietats bordes que s’estimin la mare Rave amb pena tindran dret de conreu en balmes i esplugues; les que se l’estimin amb glòria tindran dret de conreu en un hortus conclusus (l’hortet del Cel, on només hi cabran els justos). Les varietats que odiïn la mare Rave podran formar associacions de Raves de Lliure Elecció i tindran dret de reg a dojo.

El Rave Català s’ha fet en el decurs del temps amb l’aportació d’energies de moltes generacions de Raves Catalans, de moltes tradicions i kultures de raves que han trobat una terra de conreu en la Catalunya Rave, alhora que la fertilitzaven i universalitzaven fins a fer-ne una No Rave’s Land, o una Terra Nova del Rave, segons que es consideri amb posat de sant Sebastià o amb ulls de santa Llúcia.

El Rave Català sempre ha volgut autoconrear-se, o, com deien els raves de la collita 2017, “autodeterminar-se”, però el sever dictamen de la Història no li ho ha permès. En penitència per les collites avortades en contra d’aquella voluntat suprema, el Rave Català es compromet a ser solidari, tot conservant les característiques inevitables de l’espècie evolucionada, amb el Rave Hispànic i a incardinar-se en el Rave Europeu, que tant l’ha ajudat a ser com no és. La magnanimitat ravenària hispànica presidirà l’acomodament d’aquells raves que van sortir del forat en temps infausts, destinats a l’oblit.

El Rave Català proclama com a valors superiors de la seva posada en manats la llibertat de créixer cap per avall, la justícia que tothom disposi de forat propi i la igualtat per a posar-se fulles on plagui. També manifesta la voluntat de progressar avall avall a fi i efecte d’assegurar collites dignes a tothom que viu i treballa a Catalunya, segons el reputat principi de “val més rave a la mà que pepino volando”.

Els poders públics estaran al servei del rave i dels seus drets, que sempre seran erts, encarcarats i enravenats, com escau a l’esquerpa naturalesa –i àdhuc a la virtut etimològica– de l’espècie.

Catalunya és una comunitat de raves lliures per a raves lliures, on tot rave amb prebenda, butlla i vènia de la Banka del Rave pot eixorcar el territori, esgotar els aqüífers, emporcar les aigües, sotmetre i extorquir altres raves, maltractar els raves esguerrats, infestar les ciutats de ravenots i ravegarros, demanar perdó al Déu Rave, i jeure amb el vist-i-plau del Parlament de Raves. Sempre, però, que pagui religiosament la taxa de peatges del Rave en Trànsit.

El Parlament de Raves ha definit la Catalunya Rave com a Nació-Rave per àmplia majoria. La Constitució del Rave Hispànic, en el seu article segon, reconeix la realitat ravenèria de Catalunya com a Ravenalitat.

De rave en rave, Catalunya resta constituïda en comunitat autònoma del Rave Català d’acord amb la Constitució del Rave Hispànic.

A.M.G.D.

Títol preliminar

1. Catalunya és una productora partenogenètica de Raves (varietat rosa de Catalunya), que no se sap si importa o no a ningú. Per a notícies sobre la seva importació, adreceu-vos a l’Ordonament dels Hortolans de Perpinyà.
2. El principi del Rave Català és indefinit, immortal i indestructible i, en la seva manifestació temporal, esdevé cosmopolita, autosostenible, mestís i multicultural. En cas que la calor el trempi o el fred l’ensopeixi, la humitat l’arrugui o la sequera el panseixi, l´Associació Escat(e)ològica del Rave donarà justa retribució per la injustícia, segons sentència del temps.
3. De natural, el Rave Català no té sexe –de mare, només n’hi pot haver una. Si mai, però, l’esforçada naturalesa produís –el Déu del Rave no ho consenti– Raves Femella, o sia, Ravenasses, aquestes rebran, tant si ho volen com si no, tracte de discriminació positiva. Tanmateix, s’oferirà una mirada magnànima i benèvola a la possibilitat que Raves Transgèneres, Ultragèneres i Postgèneres s’apliquin a garantir la continuïtat de l’espècie.
4. El Rave Català té el dret de créixer cap per avall i, en tant que Rave Europeu, en paritat amb els blancs (varietats Rússia, Stuttgart, Viena), sense perjudici de la seva mutació voluntària en Rave Hispànic (varietats negro español, escarlata de Andalucía).
5. Tot Rave individual podrà incorporar-se al Rave Català al marge de consideracions d’origen, mida, color o gust, i tindrà el dret inalienable de rebre el corresponent certificat del RAC (Rave Autonòmic Controlat).
6. Les autoritats no podran convocar, en cap cas, concursos de conills consumidors del Rave Català, d’acord amb el principi de “a cada conill, el seu rave” i el corol·lari de “tants raves, tants conills”.
7. Agafar el Rave Català per les fulles serà objecte de denúncia i, si s’escau, de multa. La Confraria de Dames Defensores del Rave Català tindrà l’última paraula sobre les reclamacions d’afectats, però els seus dictàmens no podran impedir que la naturalesa faci el seu fet.
8. Encara que tot això que s’ha dit fins ara fos objecte d’anul·lació pel Tribunal Constitucional de Raves en Conreu, afirmem rotundament que Catalunya continuarà essent productora de raves o no serà.

Dit tot això, declarem:

1. Catalunya, com a Ravenalitat, es constitueix en comunitat productora partenogenètica de raves, espècie Rave Constitucional, varietat Rave Autonòmic.
2. La Generalitat del Rave rep els seus poders de la collita de raves municipals, veguers, comarcals, i etc., que en són emanació, sense perjudici de l’autonomia llur per a definir les seves virtuts (“de pa i rave”, “gelat com un rave”, “tibat com un rave”, “créixer cap avall com un rave”, “raves fregits”, i etc., tret del “m’importa un rave” i derivades).
3. Els marcs de referència del Rave Català són el Rave Hispànic i el Rave Europeu, d’acord amb el reputat lema, basat en la tradició i els drets històrics, del “tots som raves”.
4. Les llengües de la Catalunya Rave són el ravetalà i el raveñol. Per al ravetalà, s’admet una fonètica voluble i, doncs, variable, divisible, i àdhuc comarcalenca (rábe, ráve, rábi, rábet, rábek, rávek, rábik, rávik, rávens, raves, rávecs, rávets, ravenàs, ravegarro, ravenet, raventxo, raveneu, ravenot). La fonètica del raveñol serà constant i, doncs, fixa, indivisa i tothora universal (¡ké rábanos!).
5. La bandera de Catalunya (im)porta quatre raves, la seva festa és el Casanova’s Rave, i el seu himne és Els Segadors de Raves.
6. La capital de Catalunya és Ravelona, ciutat oberta als raves de qualsevol família (universal), mida (plural) i condició (solidària). La subespècie RCC (Rave Colau & Comuns) poden ballar-la tot l’any, a diferència del Rave com Balla, que només ho pot fer amb el vist-i-plau del RMB (Rabanillo Messi Barça).
7. La Generalitat del Rave hauria de promoure la comunicació (Donam an Saydo cequier per lavor d´espinachs e de juyvert e de ràuens…), l´intercanvi (Les rayls de les quals usam comunament són aquestes: porres, cebes, ayls e ràvens…) i la cooperació (Oli de decocció de cebes o de rave gaylesch… ajuden molt a les oreylles malaltes… Per confegir lo rave gualesch, pendreu lo rave gualesch e reu-lo e feu-lo net bé ab aygua…) entre raves de la mateixa família (rave vermell, rave rosa, rave petit, rave boscà, rave de mar…).

ÈTICA ECONÒMICA DEL RAVE CATALÀ

1. Tot Rave Català té el dret de créixer cap per avall amb dignitat, seguretat i autonomia, a plena explotació, bon tracte, i la discriminació estricta i necessària per a la bona regulació del mercat de Raves de Qualitat de la Immortal Girona.
2. Els Raves en manats tindran dret d’un reg anual suplementari.
3. Els Miniraves rebran atenció integral per tal que es facin d’acord amb les directrius del Pla Anual de Collita de Raves.
4. Els Raves Pansits seran amuntegats en magatzems ad hoc i prou ventilats perquè resisteixin fins a la Incineració Anual del Rave Pansit a la Terra Ferma. Per la seva naturalesa, els Raves de Qualitat no es panseixen mai.
5. Si s’escaigués que, malgrat la seva condició contra natura, hi hagués Raves Femella, o sigui, Ravenasses, els seus exemplars tindran les mateixes capacitats per a créixer cap avall amb dignitat, seguretat i autonomia, i a plena explotació, com qualsevol altre rave, inclòs forat de lliure elecció i funda de plàstic antimulladissa.
6. Tot Rave Comú tindrà dret de lliurar les fulles a la naturalesa amb la dignitat pròpia de la raça. Si algun Rave Comú, en previsió de futures i, Déu no ho vulgui, funestes plagues, volgués deixar constància de la seva voluntat de rebre intervencions pal·liatives terminals per no continuar exercint de vegetal, podrà deixar de posar-se fulles. Pel que fa als Raves de Qualitat, un cop arrencats de terra, com és de rigor, ja han guanyat el cel, presidits per la Suprema Hermandad de la Pimpante Hoja Rabanérea de Pedralbes.
7. Tot Rave Comú tindrà dret d’enravenar-se d’acord amb les exigències de l’espècie. Els Raves de Qualitat podran anar més drets que els Comuns d’acord amb llurs recursos econòmics, aptituds i preferències, per a la qual cosa els fons públics proveiran les Escoles d’Encarcarament Privades Of Course.
8. Tot Rave Comú té el dret de ser conreat amb la Kultura apropiada a la seva naturalesa individual. Pel que fa al Rave de Qualitat, tots els membres del clan duran un senyal distintiu d’origen. La dita “m’importa un rave” serà desterrada de la parla corrent per discriminant i discriminatòria. L’aptesa creativa del Rave Comú per fer manat serà objecte d’estudis i anàlisis a càrrec de l’Institut Biològico-Kultural del Rave Català en Manats amb seu a la Imperial Tàrraco. La creativitat del Rave de Qualitat serà degudament estimulada en hivernacles ad hoc, però podrà estar-se de fer manats i tindrà permís per a organitzar campionats de Raves Individuals First Quality.
9. Tot Rave Comú té el dret d’una assistència fitosanitària universal, igual i gratuïta, bo i respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la Seguretat Social del Rave Hispànic, segons el lema de “com més serem, més ens fotrem”. Els Raves de Qualitat disposaran, endemés, d’establiments particulars per a atendre problemes d’ereccions, estiraments, succions, empelts i contribucions diverses encaminades a la millora del clan i la competitivitat de l’espècie.
10. El rave pobre tindrà dret a una vida digna de la seva classe i condició. Tot rave que hagi sortit de la pobresa haurà de demostrar les qualitats d’enravenament característiques de l’espècie. Les institucions proveiran al recobrament de l’estatut dels Raves de Qualitat caiguts en desgràcia.
11. Els Raves Comuns que no puguin accedir al mercat laboral del Baix Llobregat rebran subvencions i ajuts per reciclar-se a tenor de la llei de l’oferta i la demanda. D’acord amb les lleis del Rave Hispànic, el Rave Català (varietat rosa) es podrà moure per tot el territori de l’Estat amb l’ajuda del Sindicat Unitari de Comissions de Raves i ser commutat per les varietats escarlata andalusa, negra espanyola i etc. Els Raves de Qualitat són, per la seva naturalesa, immutables, inassequibles, incommutables i inamovibles.
12. Tot Rave Comú té dret al forat que li correspongui sempre de cap per avall. La profunditat de forat dels Raves de Qualitat serà proporcional als seus orígens i a la densitat del seu fullatge.
13. Els poders públics tindran cura de mantenir un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut del Rave Comú. El Rave de Qualitat serà especialment protegit contra les diferents formes i graus de contaminació portades pel Rave Comú.
14. El Rave Comú té el dret de lliure expressió. Si vol ser ben atès, haurà de moure les fulles cap a ponent. Si no vol rebre mal, muts i a la gàbia. Si ha d’anar amb taxi, millor per manats, que és de més bon passar. El Rave de Qualitat, que és, per definició, plurilingüe i plurikultural, forma part dels Ravemón i, àdhuc quan calla, és ben considerat.
15. Els poders públics promouran polítiques públiques (sic) que fomentin la cohesió en manats del Rave Comú, que no podrà deixar forat, parcel·la, o camp de conreu, successivament, sense risc de patir pobresa i exclusió social. El Rave de Qualitat, per la seva naturalesa, romandrà en estabularis privats per evitar creuaments que puguin afeblir l’espècie.
16. Tots els Raves Comuns tenen l’obligació de progressar adequadament. Pel que fa als Raves de Qualitat, bastarà que conservin les propietats graciosament rebudes mercès a la Selecció Natural, el Dictat de la Història i la Voluntat de Ser.
17. Els Raves Comuns seran etiquetats segons denominació d’origen “Rave Catañol”. Els Raves de Qualitat i Assimilats de Lliure Elecció portaran, endemés, el distintiu “made in Spain”, però els assimilats lluiran, endemés, el logotip toro de Osborne.
18. La Generalitat del Rave i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la Memòria Històrica del Rave. A aquest efecte es crearà el Museu Nacional del Rave Català per conservar el record dels raves perseguits en nom de l’espècie, segons els coneguts lemes de “a rábano muerto, rábano puesto” i “a rave mort, doble reg”.
19. La Generalitat del Rave podrà dir si un rave importat és negre, groc, o d’empelt, però no gaire cosa més. El Rave Comú, que és, per naturalesa, solidari, multicultural i autosostenible, es barrejarà tant com pugui amb tota mena d’espècies alienes per complir la coneguda dita de “afarta’m i digue’m moro”. El Rave de Qualitat romandrà inequívocament immaculat, incòlume i incontaminat, segons el reputat lema “hospes, hostis” (“Rabanito, rabanete, ¿dónde vas, dónde te metes?”).
20. La Generalitat ha de fomentar el pluriravanisme en els mitjans de comunicació social. A aquest efecte, TV3 canviarà les seves sigles per les de RRR (Tres Ràvenos) i Catalunya Ràdio passarà a dir-se Catarrábanos. Les autoritats procuraran diversificar les varietats de Serviraves als mitjans de comunicació públics: així, la ufanosa subspècie Rave Matiner es podrà empeltar amb la subespècie cinètica Rave Noctàmbula per oferir sèries de gamma àmplia: Raveanyes, Ravechís, Ravecol, Ravescosta, Ravel·lero, Ravepuig, Ravepelli, Ravequeco, Raveredia, Ravesel, Ravesset, i etcètera, sota la celebrada consigna de “rave Cèsar: allò que s’ignora, ningú no ho desitja”.
21. Correspon a la Generalitat del Rave la competència per a la promoció de l’activitat del Rave Català, però haurà de compartir-la pel que fa a l’ordenació sobre l’activitat de tota mena de raves, i restarà obligada d’establir una planificació de l’activitat del Rave Català en el marc de les directrius que estableixi la planificació general del Rave Hispànic, sense perjudici de la competència sobre el desplegament del plans raveners estatals, la participació en la planificació ravenera estatal, i la gestió dels fons i els recursos d’origen estatal, procedents de raves europeus, destinats al foment de l’activitat econòmica del rave. I així successivament…
22. En l’àmbit de la Unió Europea, el Rave Hispànic tindrà dret preferencial sobre el Rave Català en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació. La Generalitat del Rave podrà assistir a totes les reunions on els altres prendran les decisions finals.
23. La Generalitat del Rave aixecarà tants establiments com calgui per garantir la reinserció social dels raves torts, segons el conegut lema de “un rave tort no fa forat”. Una comissió formada per raves d’erecta i ben provada qualitat vetllarà pel compliment de les normes adients per redreçar la població ravetorta i calibrar-ne el nou forat adjudicat. En aquest cas, la Generalitat del Rave crearà la Direcció General de Reinserció de Ravetorts, que podran ser internats als establiments de la reputada factoria “El Rábano Loco”.
24. El Rave Comú té el dret de ser turista i el Rave de Qualitat, el de fer el viatger. La regulació de drets i deures específics dels usuaris i prestadors de serveis serà competència exclusiva de l’Oficina de Raves Desplaçats.
25. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat per al conreu del Rave, altrament coneguda com a Taula de Diàleg del Rave, es reunirà cada tarda que no plogui de 5 a 7 a la suite de l’hotel Palace de Ravedrit per: 1) deliberar sobre raveneries; 2) fer propostes ravenàcies; 3) adoptar acords si escau respecte a: a) projectes de llei ravenistes; b) programacions ravèniques; c) impuls de mesures ravenoses; d) conflictes competencials ravenaires; e) propostes de relacions entre organismes raveneris; f) seguiment de polítiques i accions exteriors raventoses; g) qüestions d’interès comú entre el Rave Hispànic i el Rave Català, segons el conegut lema de “tot per al Rave pero a pepinazos”.
26. La Generalitat del Rave podrà portar exemplars de Rave Català a les fires Worlwide Rave, sota la tutela de l’Estat, segons la consigna de “ponga un Rave Catalán en su abujero”.
27. Una Agència Tributària de Catalunya tindrà cura de la collita general del Rave Català sota el conegut lema de “la solidaritat del Rave Català limita amb la seva extinció voluntària. O no”. A aquest efecte, si n’hi ha massa, de raves, l’Estat Central del Rábano Hispánico els donarà gratis als conills que en demanin, sempre que no resideixin a Catalunya. Si n’hi ha pocs, de raves, la Generalitat del Rave haurà d’aportar les reserves de Rave Català que romanguin als seus magatzems per compensar els dèficits dels conills no residents a Catalunya. Si n’hi ha prou, de raves, un consorci es reunirà cada dos anys per repartir-ne les fulles entre els conills catalans i assimilats de lliure elecció, d’acord amb la dita de “ponga un zumo de Rábano Catalán en su mesa”.
28. Cada cinc anys s’actualitzarà el sistema de finançament del Rave Català a càrrec de l’Administració del Rave Hispànic, segons la coneguda sentència de “qui vulgui raves, que els mulli les fulles”. A aquest efecte, l’Administració del Rave Hispànic proporcionarà la informació pertinent segons com li plagui (ravenàriament parlant), mentre que la Generalitat del Rave no haurà de proporcionar-ne cap, perquè la part contrària ja disposarà de tota. Una Comissió Mixta concretarà, aplicarà, actualitzarà i farà (cacofonies incloses), en particular, el seguiment del sistema de finançament del percentatge de Raves Catalans cedits graciosament per l’Administració del Rave Hispànic un cop hagi donat menjar a tots els conills sota la seva sobirania. A la Generalitat del Rave sempre li quedarà la competència exclusiva d’endeutar-se, segons el conegut lema de “pan para hoy, rábano para mañana”, sense perjudici de quedar-se amb la torna de fulles de la collita anual del Rave Català.
29. L’Estatut del Rave es pot reformar…
30. …per a què, si aquest ja és un perfecte Rave.