Els EUA prohibeixen TikTok

El president nord-americà Joe Biden va signar dimecres el projecte de llei aprovat pel senat el dia anterior i que implicava, a la pràctica, la prohibició de TikTok als EUA, on és emprada per uns 170 milions de ciutadans. De moment, els usuaris nord-americans podran continuar fent servir TikTok. Però l’empresa propietària de la coneguda xarxa social, la xinesa ByteDance, ara té nou mesos per a vendre’s la companyia si la xarxa social vol continuar funcionant al país. ByteDance, per la seva banda, ha dit que no tenia cap intenció de fer-ho i que pensava defensar la seva posició als tribunals nord-americans. El senat dels EUA ha aprovat la nova legislació argumentant motius de seguretat nacional. Però aquesta acció s’emmarca en la guerra comercial amb la Xina, amb acusacions freqüents que el gegant asiàtic s’aprofita de les normes internacionals per al seu benefici mentre les prohibeix al seu territori, on fa anys que hi ha blocades aplicacions i portals com ara WhatsApp, Facebook, Instagram, Twitter, Google, YouTube i la Wikipedia.

Els motius de la prohibició

La prohibició de TikTok signada pel president demòcrata dels EUA és la culminació d’un seguit d’iniciatives legislatives que van començar fa uns quants anys i que tenen les arrels en acusacions, d’ençà de fa dècades, d’espionatge industrial del govern de la Xina al territori dels EUA mitjançant els ciutadans xinesos que treballen a les companyies nord-americanes, especialment a les d’alta tecnologia. De fet, Donald Trump, el polèmic president republicà, ja havia provat de prohibir TikTok el 2020, fent que es creés una companyia separada per poder continuar operant als EUA, amb els mateixos arguments de seguretat nacional que s’esgrimeixen ara. El 2021 el president demòcrata Biden va revocar aquestes intencions, però el 2022 va prohibir que l’aplicació fos instal·lada als dispositius del govern federal.

Al bell mig de la polèmica hi ha l’aprovació el 2017 d’una llei xinesa que obligava les companyies d’aquell país a proporcionar les dades personals dels usuaris, si així ho requerien les autoritats, també per motius de seguretat nacional. Però els analistes occidentals la veuen com una eina més al servei del control totalitari de la societat xinesa per part de la dictadura comunista que governa el país. A més, amb aquesta legislació es permet que el govern xinès accedeixi a les dades de centenars de milions de ciutadans nord-americans (i d’uns altres països) en mans de companyies xineses, com ara les xarxes socials. TikTok es defensa d’aquesta acusació amb l’argument que tenen la seu a Singapur, i que els seus servidors amb les dades dels usuaris no són pas a la Xina, de manera que no els afecta la legislació d’aquell país. Tanmateix, ByteDance, la companyia propietària de TikTok, sí que és una companyia radicada a la Xina, i d’ací la desconfiança de les autoritats nord-americanes. Amb la nova legislació, ByteDance té un any per a vendre’s TikTok a una companyia no xinesa i desvincular-s’hi si vol que la xarxa social continuï funcionant als EUA. D’aquesta manera, s’evitaria el govern xinès pogués accedir a les dades personals dels seus usuaris.

La guerra comercial i geopolítica entre els EUA i la Xina

Tot i això, la prohibició de TikTok s’emmarca en un àmbit superior: la creixent guerra comercial entre totes dues superpotències, que ha crescut amb la puixança del gegant oriental, que ja competeix de tu a tu amb els EUA en molts àmbits. En el passat ja es van saber casos de treballadors xinesos en companyies d’alta tecnologia que havien revelat secrets industrials al govern xinès. Ciutadans xinesos que hi havien col·laborat voluntàriament o pressionats amb represàlies cap als familiars que encara vivien a la Xina. Tot plegat en el marc de l’aspiració del govern xinès per superar tecnològicament i econòmicament l’occident, una política que es desenvolupa decididament d’ençà dels anys noranta.

Les acusacions que la Xina empra les normes de comerç internacional per al seu benefici, però que alhora defuig d’aplicar-se-les a si mateixa, són una constant en les relacions amb l’occident. La banda xinesa, per defensar-se de les acusacions de l’ús de dades d’usuaris, argumenta que les companyies occidentals fan igual amb els usuaris de tot el món. Tanmateix, la realitat és que en l’àmbit d’internet la Xina disposa del “gran tallafoc” fa dues dècades, una eina que, amb l’excusa de protegir els ciutadans xinesos, es fa servir per censurar internet, vigilar i perseguir els seus ciutadans i protegir les companyies d’internet xineses de la competència estrangera, principalment dels EUA.

Actualment, moltíssims portals occidentals són blocats a la Xina. Xarxes socials, com ara X (antic Twitter), Facebook i Instagram, cercadors, com ara Google, i portals, com ara YouTube, Twitch, Wikipedia, Reddit i Blogspot. Aplicacions, com ara WhatsApp, tampoc funcionen a la Xina i els ciutadans xinesos no poden accedir a mitjans de comunicació com ara la BBC, The Guardian, The Wall Street Journal i Huffpost. Algunes xarxes socials més, com ara LinkedIn, i cercadors, com ara Bing, han fet això que ara el govern dels EUA demana a TikTok, crear un portal específic per a la Xina, separat de l’original. Més companyies occidentals, com ara Spotify i Netflix, han optat directament per no oferir els seus serveis al gegant asiàtic.

Una de les conseqüències d’aquesta política és l’aparició de grans portals xinesos que han crescut gràcies a aquest proteccionisme comercial, que ha fet que poguessin anar creixent i millorant sense una competència occidental amb què no haguessin pogut competir d’entrada. Ara, una vegada aquests grans portals xinesos s’han desenvolupat del tot i poden competir-hi de tu a tu, han començat a expandir-se internacionalment i amb la tranquil·litat de tenir el mercat més gran del món, la Xina, completament tancat a la competència occidental. Aquesta dobla vara de mesurar de les autoritats xineses és un altre dels motius pels quals els governs occidentals es veuen com més va més pressionats per tancar la internet occidental a les companyies xineses.

Les prohibicions s’expandeixen

Tot plegat s’emmarca en una lluita geopolítica i cultural, de quin model polític i de societat obté l’hegemonia internacional, si l’occidental o el xinès. Fins fa pocs anys Europa i els EUA miraven de manera paternalista la Xina i donaven per segur que evolucionaria cap a una democràcia liberal de tall occidental. Tanmateix, amb l’emergència del gegant asiàtic, i un desenvolupament econòmic que comença a igualar a l’occidental, i que supera tecnològicament en molts àmbits la resta de països (com ara els vehicles elèctrics i les energies renovables, dues de les bases econòmiques de qualsevol societat), els analistes esperen que reaccions com la de prohibir TikTok seran com més va més comunes. La ironia és que es pot acusar els governs occidentals de copiar el model xinès de prohibició. Les autoritats nord-americanes, per contra, es defensen d’aquesta acusació i argumenten que la nova legislació no prohibeix específicament TikTok ni els serveis de companyies xineses.

L’objectiu és protegir els drets dels seus ciutadans de companyies estrangeres de qualsevol país “que puguin cometre espionatge, vigilància, operacions malintencionades, posar en perill a ciutadans americans vulnerables, els soldats, les dones i els funcionaris dels EUA”, segons paraules de Maria Cantwell, membre del comitè del senat nord-americà que ha aprovat la nova legislació. “En el context de les xarxes socials, emprades per la meitat dels ciutadans dels EUA, no és difícil imaginar que una plataforma que facilita el comerç, el discurs polític i el debat social pugui ser manipulada per servir els objectius d’un règim autoritari amb una llarga trajectòria de censura, repressió transnacional i promoció de desinformació”, va defensar Cantwell.

Enfront del poder assolit per la Xina, i amb derivades com ara la interferència i desinformació també promogudes pel règim rus i més països, com ara l’Aràbia Saudita i l’Iran, reaccions com aquestes per part de governs occidentals és previsible que siguin més freqüents. De fet, la Unió Europea també ha engegat accions contra TikTok arran del nou reglament de serveis digitals, que té l’objectiu de fer un món en línia més segur per als ciutadans europeus. De moment, la UE se centra més en els efectes no desitjats dels algorismes de TikTok, que poden perjudicar la salut mental dels usuaris, i en la protecció dels menors o evitar processos de radicalització, que no pas en motius de la seguretat dels estats membres. Cal tenir en compte que molts països europeus, especialment Alemanya, tenen molts interessos comercials amb la Xina, i de moment la UE ha optat per no entrar en una guerra comercial amb el gegant asiàtic en què té molt més a perdre que no pas els EUA.

Tanmateix, l’aplicació ha estat desinstal·lada de tots els dispositius dels membres del Parlament Europeu, la Comissió i el Consell europeus, per motius de ciberseguretat. També s’ha recomanat que els membres d’aquestes institucions desinstal·lin TikTok dels seus dispositius personals, per por que siguin espiats. De fet, fa pocs dies el govern alemany va detenir un europarlamentari del partit ultradretà Alternativa per Alemanya, acusat d’espiar per al govern xinès. L’amenaça que representa la Xina mitjançant les companyies d’aquell país, com ara TikTok, no és solament una preocupació dels EUA o la UE. Austràlia segueix els passos dels EUA, i ha prohibit TikTok als dispositius del govern federal, argüint els mateixos motius de seguretat nacional i privadesa. L’estat francès també ha prohibit TikTok (i Netflix i Instagram) en els dispositius professionals de 2,5 milions de funcionaris. Estònia, el Regne Unit, els Països Baixos, Noruega, Bèlgica, Dinamarca, el Canadà, Nova Zelanda, l’Índia i Taiwan també han pres mesures semblants.