Els estats de la Unió Europea aproven l’exempció de visats amb Kossove

Els ministres d’Interior i de Migració de la UE han aprovat avui l’exempció de visats amb Kossove. L’aprovació de la iniciativa per part del Consell de la UE arriba després de l’acord amb el Parlament Europeu del mes de desembre per a fer prosperar la mesura. Això ha de permetre que els ciutadans de Kossove puguin viatjar a la Unió Europea sense necessitat de visat per a estades de noranta dies en un període de temps de cent vuitanta dies.

Ara, el Parlament Europeu ha d’adoptar la mesura, que es començarà a aplicar una vegada entri en funcionament el Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatges o, a tot estirar, el primer de gener de 2024.

El procés de liberalització de visats va començar el 19 de febrer de 2012 i el maig de 2016 la Comissió Europea va proposar que els kossovesos fossin inclosos en la llista dels ciutadans que no necessiten visat per a estades de curta durada, fins a noranta dies, a l’espai Schengen, després de constatar que complia tots els requisits.

Grècia, Romania i Eslovàquia, tot i no reconèixer formalment la independència, ja acceptaven el passaport kossovès i l’estat espanyol restava com el més intransigent, una posició que causava molt malestar a Brussel·les. El diari nord-macedoni Sloboden Pečat, de fet, va explicar que durant el 2022 l’acord havia estat blocat per les autoritats espanyoles, que havien presentat objeccions al fet que s’apliqués mentre exercia la presidència de la UE, durant el segon semestre del 2023. Finalment, doncs, l’estat espanyol va cedir i va avalar els visats, en canvi que no s’apliqués abans del 2024.

Les pressions del COI ja van forçar l’any 2018 que l’estat espanyol es trobés obligat a tramitar els visats dels esportistes kossovesos perquè poguessin participar en els Jocs de la Mediterrània de Tarragona. En canvi, el 2013 el govern espanyol va denegar el visat a quinze metges kossovesos que participaven en el Congrés Europeu d’Anestesiologia a Barcelona perquè eren ciutadans d’un estat no reconegut per Espanya.

El nou marc polític a Europa, amb la inestabilitat causada per la guerra d’Ucraïna i la voluntat de la UE de reforçar la relació amb els Balcans i revitalitzar el procés d’adhesió a la UE, després d’obrir negociacions amb Macedònia del Nord i Albània, i reconèixer Ucraïna i Moldàvia com a candidats, és la justificació d’aquest canvi de parer. Fins ara, Espanya deia que no avalaria els visats fins que Kossove no arribés a un acord amb Sèrbia.