Els estats de la UE es mostren oberts a negociar l’oficialitat del català però exigeixen més informació a Espanya

Els estats membre de la Unió Europea demanen a l’estat espanyol respostes sobre les implicacions legals i pressupostàries de l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE, qüestió que s’ha de tractar a la reunió del Consell d’Afers Generals de dimarts, segons que informen fonts diplomàtiques consultades per l’ACN. La majoria de socis encaren la reunió de manera constructiva i amb ganes d’escoltar la proposta del govern espanyol, tot i que alguns també han manifestat, durant les reunions d’ambaixadors preparatòries, dubtes sobre les implicacions de l’oficialitat del català per a les seves pròpies llengües minoritàries. Alguns estats, de fet, han rebutjat de tractar la petició “amb pressa”.

Tots els estats de la Unió Europea ja tenen sobre la taula la carpeta per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec, i la majoria volen més informació de l’estat espanyol i dels serveis legals del Consell Europeu abans de prendre una decisió definitiva, segons expliquen les fonts consultades per l’ACN. Avui s’han reunit els ambaixadors dels vint-i-set per a preparar la reunió del dia 19 de setembre, i s’ha tractat la qüestió del català.

Fonts diplomàtiques gregues han explicat a l’ACN que volen escoltar el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, però també “els qui tenen dubtes sobre el cost creixent en traduccions i interpretacions”. “Volem que les negociacions continuïn per poder examinar tots els aspectes d’aquest afer”.

Alemanya diu que, en principi, està oberta a negociar l’oficialitat del català i les altres llengües cooficials de l’estat espanyol, però fonts diplomàtiques insisteixen que, abans no pugui ser una realitat, cal informació addicional. Sobre això, diuen que calen dades sobre la xifra addicional d’intèrprets, la seva disponibilitat o els costos que implicaria l’oficialitat, i assenyalen que seria positiu comptar amb un informe d’impacte. Alemanya espera que dimarts la presidència espanyola suggereixi que hi ha voluntat política d’avançar, però avisa que la decisió ha de ser unànime i veu complex que s’arribi al consens total en la primera reunió.

Fonts diplomàtiques admeten que en les trobades preparatòries han intervingut especialment els països que tenen llengües minoritàries, com els bàltics, amb una forta comunitat russòfona. “La nostra posició és que tenim preguntes i poca informació”, diuen fonts estatals consultades per l’ACN, que volen anar més a fons abans de prendre una decisió definitiva.

A Lituània, fonts diplomàtiques avisen que encara no han pres cap decisió, i que dependrà molt de com evolucioni la reunió de dimarts i les explicacions i debats que s’hi facin. “Serà més clar després del Consell d’Afers Generals”, assenyalen.

Fonts diplomàtiques de Bulgària indiquen que també estan oberts a continuar negociant la proposta espanyola. “En la nostra opinió, la proposta mereix una anàlisi en profunditat sobre les implicacions legals i pressupostàries”, afirmen. Luxemburg tampoc ha pres cap decisió formal, però manté l’interès en les negociacions i l’aportació d’informació extra sol·licitada pels diversos membres.

De fet, fonts diplomàtiques consultades diuen que, com que l’oficialitat de tres noves llengües tindria conseqüències, s’han d’identificar i analitzar abans de prendre una decisió definitiva. “Algunes delegacions han demanat informes legals o d’impacte, i han indicat que la decisió no s’ha de prendre amb pressa”, han apuntat.

Finlàndia, per la seva banda, ha reconegut per escrit que manté reserves sobre la petició d’Espanya. “Incrementar el nombre de llengües oficials i de treball incrementaria la càrrega financera i administrativa i probablement també alentiria la presa de decisions a la Unió Europea, demorant l’entrada en vigor de les regulacions a la UE”, ha expressat el govern a través d’un comunicat. Si bé Hèlsinki veu important que es pugui “garantir la diversitat cultural i lingüística” als vint-i-set, també considera que existeixen altres maneres de promoure les llengües minoritzades.

Suècia també va expressar dubtes sobre la qüestió, i ha avisat que encara disposa de poca informació per prendre una decisió. Per la seva banda, la República d’Irlanda està pendent de saber els detalls de la proposta formal d’Espanya per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, però basarà la seva decisió final en la seva política de defensa del pluralisme lingüístic i de facilitar al màxim l’accés dels ciutadans a la informació europea.