Renascut a Somàlia després d’anys d’insignificança, Estat Islàmic amenaça ara la resta del món

The Washington Post · Katharine Houreld

Balidhidin, Somàlia. El cos del combatent d’Estat Islàmic, cobert de sang resseca pel sol, continua dalt del turó. No gaire lluny, una filera de soldats somalis baixa per la muntanya en direcció a una cova bunqueritzada, que marca l’obertura simbòlica d’un nou front en la lluita mundial contra el grup terrorista.

Aquests darrers anys, la branca somali d’Estat Islàmic ha esdevingut el centre operatiu i financer del grup, segons que expliquen representants el Comandament dels Estats Units a l’Àfrica (Africom). Les autoritats somalis estimen que el grup compta amb un miler de combatents –gran part dels quals, estrangers– al país, una força formidable que amenaça ara objectius occidentals. El grup també s’ha convertit en una font clau de finançament per a filials d’Estat Islàmic a tot el món, segons l’ONU.

Però la lluita per contenir l’amenaça creixent d’Estat Islàmic ha recaigut, fins ara, exclusivament en les forces de Puntlàndia –una regió semiautònoma que forma part d’un dels països més pobres i febles del món. Tot i que la lluita contra el grup ací repercuteix a la resta del món, els països occidentals s’han desentès fins ara de la crisi de Puntlàndia, cosa que ha aplanat el camí a Estat Islàmic per reagrupar-se i recuperar forces.

Un mes després de l’ofensiva més gran que Puntlàndia ha desplegat mai contra el grup, les autoritats de la regió asseguren haver reconquerit uns cinquanta llocs de comandament d’Estat Islàmic i haver-ne assassinat més de 150 combatents, gairebé tots estrangers. Tanmateix, les baixes entre les forces de la regió no han fet sinó augmentar, i alguns dels responsables de les forces de Puntlàndia es pregunten quant de temps més podran continuar lluitant.

Els periodistes de The Washington Post han recorregut el camp de batalla a Puntlàndia, tot visitant les coves d’Estat Islàmic descobertes fa poc per les autoritats; han parlat amb desertors empresonats, que asseguren que van ser obligats a unir-se al grup contra la seva voluntat; han entrevistat funcionaris somalis i nord-americans; també han revisat drons, vídeos i més proves de l’activitat del grup obtingudes per les forces de Puntlàndia. El resultat és l’intent més complet que s’ha publicat fins ara per a entendre com Estat Islàmic ha estat capaç de reagrupar-se ací durant la darrera dècada, després de perdre l’autoproclamat califat al Llevant.

El primer de febrer, Trump va ordenar el primer atac aeri de la seva segona legislatura com a president dels Estats Units. Va ser, precisament, una operació contra alts comandaments d’Estat Islàmic al nord de Somàlia. El nou govern dels Estats Units, tanmateix, continua sense detallar els seus plans per al país; en declaracions a The Washington Post, representants d’Africom també refusen de donar-ne detalls.

Tot i que Washington ha apuntalat el govern somali durant dècades, Somàlia continua essent un estat fallit. Les divisions polítiques hi han dificultat considerablement la lluita contra el grup de combat al-Xabab –afí a Al-Qaida– al sud de Somàlia, i ara també amenacen de permetre que Estat Islàmic es consolidi al nord.

L’Estat Islàmic de Somàlia va separar-se d’al-Xabab el 2015; el seu cap, Abdulqadir Mumin, és ara el califa mundial del grup, segons l’exèrcit nord-americà. A diferència d’al-Xabab, Estat Islàmic no s’ha centrat a conquerir territori a Somàlia: el grup té aspiracions més potents.

Originàriament, la branca somali d’Estat Islàmic rebia diners de les branques de l’Irac i de Síria. Però aviat els combatents somalis van començar a trobar fonts d’ingressos pròpies, i recaptaren milions de dòlars cada any a còpia d’extorquir les empreses locals: si algun empresari es negava a pagar, el grup en bombardava les propietats.

En poc temps, la branca somali esdevingué el centre financer d’Estat Islàmic, tot enviant diners a combatents en països tan allunyats entre si com Turquia i Sud-àfrica.

A mesura que s’ha anat consolidant financerament, l’Estat Islàmic de Somàlia també s’ha anat convertint en una força de combat més sofisticada, capaç de desplegar drons suïcides i franctiradors a llarga distància sobre el terreny de batalla. L’any passat, els seus combatents van derrotar Al-Xabab després de més d’un any de cruentes batalles, en una fita estratègica que amplià enormement el territori sota control del grup a Puntlàndia.

L’ofensiva militar de les forces de la regió, preparada durant mesos i llançada finalment el 2 de gener, es va ajornar mentre Puntlàndia mirava d’assegurar el suport dels seus socis internacionals, incloent-hi els Estats Units. Però la transició política a Washington va entorpir les negociacions, segons que expliquen funcionaris de seguretat de la regió, i l’ordre de Trump d’aturar l’ajut financer a l’estranger ha complicat les coses encara més.

Un representant d’Africom explica que el Pentàgon ha supervisat l’operació, però que no hi ha proporcionat cap suport. Puntlàndia tampoc no rep ajut de l’estat somali, l’única autoritat que roman en contacte permanent amb Africom.

Els combatents estrangers, omnipresents

A les presons de Puntlàndia hi ha detinguts més d’una dotzena d’homes que afirmen haver estat enganyats per a unir-se a Estat Islàmic. Molts d’aquests testimonis –com el d’un iemenita que diu que va ser capturat durant un intent fallit de plantar una bomba en un control policíac a la ciutat portuària de Bosaso, un parell de nits abans– senzillament no quadren.

“Em van acorralar durant una baralla amb navalles”, es limita a dir, tot i les ferides de metralla que presenta a la cara i les proves confiscades que té davant seu: una pistola, petits explosius improvisats i una constel·lació de targetes SIM provinents de països com l’Oman i d’Aràbia Saudita.

Al seu costat seuen sis homes marroquins que diuen que van ser reclutats l’any 2023 a la ciutat de Fes, al Marroc. Tots ells expliquen una història molt elaborada que inclou un llarg viatge amb cotxe per múltiples països, un vol a Addis Abeba i un viatge a peu per la frontera entre Etiòpia i Somàlia. Expliquen que van travessar les muntanyes de la frontera a peu durant dies, sovint en companyia d’homes provinents de països com l’Aràbia Saudita, Tunísia, el Sudan i Etiòpia.

Els sis homes juren que van viatjar a Somàlia amb la promesa d’aconseguir feina, i que van sorprendre’s quan, en arribar-hi, van veure’s envoltats d’homes armats. Expliquen que els combatents van conduir-los fins a una gran cova, que funcionava com a zona de recepció, abans de dividir-los en grups més petits. La majoria dels instructors anaven emmascarats, asseguren, però no semblaven somalis.

“Ens entrenem amb Kalàixnikovs, en un grup d’unes trenta persones: algerians, marroquins, tunisians, somalis i palestins”, explica un dels marroquins, que parla amb la condició d’anonimat –com altres presoners– per temor a represàlies.

“Ens feien treballar com a esclaus, excavant coves i portant aigua d’ací cap allà”, diu un tercer presoner. “Ens parlaven del gihad, però estàvem massa cansats per a parar l’orella, ni tan sols”, afegeix.

Els marroquins asseguren que van ser reclutats tant per internet com en persona. Tots tenen formació professional: un era propietari d’un negoci d’instal·lacions elèctriques; un altre venia telèfons i arreglava cotxes. També hi ha un fuster, un advocat i un ramader. Tots ells expliquen que han aconseguit escapar dels combatents del grup i s’han lliurat a les autoritats locals, un relat que els funcionaris de seguretat de Puntlàndia corroboren.

“El primer dia ens van deixar molt clares les normes: res de parlar, res de telèfons, res de colors brillants per a evitar els drons”, diu un dels homes.

Els socis internacionals, els grans absents

El 2020, mesos després d’haver perdut la seva darrera possessió territorial al Llevant, Estat Islàmic va reestructurar les seves operacions a l’Àfrica, i va posar les filials de Moçambic i la República Democràtica del Congo –dos grups responsables de massacrar milers de civils– sota el control de la filial somali.

L’empresonament, l’any 2021, d’un financer d’Estat Islàmic resident a Mogadiscio va revelar una transferència de 400.000 dòlars de Puntlàndia a Uganda, Sud-àfrica i el Congo. La filial també ha enviat fons de Sud-àfrica estant a Moçambic, els Emirats Àrabs Units, Tanzània, Moçambic i Kenya, segons una investigació de la Fundació Bridgeway, un think-tank amb seu a Texas.

Convertit en l’epicentre d’una xarxa financera d’abast mundial, Estat Islàmic a Somàlia ha aconseguit de bastir un imperi en un dels indrets més inhòspits del món. Sobre el terreny, a Puntlàndia, un oficial somali assenyala les marques de les rodes dels camions sobre els camins de terra.

“Aquesta carretera d’aquí no porta enlloc que no sigui una altra base d’Estat Islàmic”, diu. I afegeix: “La van construir ells mateixos”.

L’alt comandament de les forces de Puntlàndia assegura que ha concentrat tots els seus esforços en la lluita contra Estat Islàmic a la regió, però que continua necessitant ajuda dels aliats.

Ningú no vol soldats estrangers sobre el terreny, però els inhibidors de drons, els detectors de bombes i els equips de visió nocturna ajudarien molt, explica el general Abdirahman Mohamed Jama, cap de les Forces de Policia Marítima de Puntlàndia. “Ahir vam trobar-nos deu mines improvisades en la nostra ruta”, explica.

Els ciutadans, fins ara, han fet costat a l’exèrcit, però als funcionaris de seguretat els preocupa que l’opinió pública canviï si continua havent-hi morts.

Puntlàndia tan sols disposa d’un helicòpter mèdic amb capacitat per a dues persones, i els oficials creuen que els combats amb Estat Islàmic esdevindran molt més cruents a mesura que les seves forces s’endinsin en el territori en què es creu que el grup té la majoria de les seves bases.

“Fa mesos que parlem amb els nord-americans sobre aquesta ofensiva –sobre suport aeri, subministraments mèdics, intercanvi d’intel·ligència, subministraments militars–, però res d’això s’ha acabat materialitzant”, diu Mubarak. “Hem perdut molts més efectius que no el que hauríem perdut si ens haguéssim mobilitzat abans”, afegeix.

Els Emirats Àrabs Units han subministrat material militar i han fet un parell d’atacs aeris a Puntlàndia. Els veïns regionals han donat petites quantitats de material. Però amb això no n’hi ha prou, ni de bon tros, segons que explica el president de Puntlàndia, Said Abdullahi Deni. El mandatari parla amb els periodistes de The Washington Post de l’aeroport estant, on un grup de soldats ferits són enviats a l’estranger per rebre tractament mèdic.

“Això és una guerra global, i ens han deixat tots sols”, sentencia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb