10.02.2021 - 21:50
La situació delicada del català no sol ser matèria de campanyes electorals, però l’empitjorament de les dades dels usos socials de la llengua i els atacs reiterats al model d’immersió lingüística que hi ha hagut aquests darrers anys han posat urgentment la qüestió damunt la taula. Tal com va explicar fa poc VilaWeb en un reportatge, a la zona del país amb més catalanoparlants –Barcelona i l’àrea metropolitana– el català suma quinze anys de davallada entre els joves i en els principals ambients socials: la feina, els estudis i el comerç, per a posar-ne tan sols tres exemples.
I a escala institucional, el consens lingüístic de les darreres dècades ha començat a perillar. El desembre proppassat, el TSJC va fixar un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà a Catalunya, per primera vegada de manera generalitzada. El Departament d’Educació va defensar que la nova llei d’educació espanyola, coneguda per llei Celaá, faria que la sentència no tingués “cap efecte ni cap conseqüència“. Tanmateix, l’argument del departament es basava en una explicació inexacta: la llei Celaá i la sentència del TSJC sí que poden imposar el castellà a l’educació catalana.
Aquest canvi de paradigma es veu encara més clarament amb l’ús del català pels partits. L’arribada de Ciutadans al parlament, el 2006, va trencar el costum general de parlar català a la cambra: fins i tot Alejo Vidal-Quadras, que va acabar essent fundador de Vox, hi feia els discursos en català quan era el màxim dirigent del Partit Popular al Principat. Però a Ciutadans s’hi van acabar afegint els populars. Després, els socialistes, intercanviant sovint el català i el castellà. I fins i tot els comuns hi han acabat fent algunes intervencions en castellà.
VilaWeb ha seleccionat, en consonància amb els programes dels partits, sis àmbits d’acció clau per a millorar la situació del català i ha resumit què en diuen Junts, ERC, el PDECat i la CUP. Són: el paper que ha de tenir el català en la societat; el model d’immersió lingüística com a fonament d’aquest paper; les propostes per al sector audiovisual, per la influència cabdal que té, especialment entre els joves; el pes del català en l’administració pública; la cooperació en matèria lingüística amb la resta del país, pel retrocés que s’hi ha generalitzat; i la projecció internacional del català.
El català, llengua pròpia del país i llengua de cohesió
Els quatre partits independentistes amb representació parlamentària coincideixen que el català és la llengua pròpia de Catalunya i la llengua que ha de vertebrar la cohesió social. No parlen del paper del castellà, però sí que es comprometen a preservar la pluralitat lingüística, com l’anomenen en general.
Junts diu que el català facilita “la igualtat d’oportunitats i la participació laboral i social de la ciutadania” i que “com a llengua pròpia del país, ha de mantenir la centralitat a la societat catalana i ha d’assolir la situació de normalitat” total. També parla de “respecte i protecció per la llengua occitana”.
Esquerra assenyala que “la societat catalana és plurilingüe” i que les llengües pròpies de Catalunya són “el català, l’occità i la llengua de signes catalana”, que, per tant, han de ser “les llengües de la República” i han de tenir “un marc jurídic que ho garanteixi”.
La CUP diu que el català és la llengua pròpia del Principat i l’occità, de l’Aran, i que “són també les principals eines de cohesió social” entre “la gran diversitat lingüística” de la societat catalana.
El PDECat vol “continuar apostant per un model lingüístic d’èxit, en el qual el català és el pal de paller i un factor essencial de cohesió social”. També defensa de “reforçar l’ús de l’aranès a la Vall d’Aran, i estimular el seu coneixement en els centres educatius d’arreu del país”.
Immersió lingüística
Els partits defensen de mantenir la immersió lingüística, fins i tot d’enfortir-la, però no esmenten els riscs de la llei Celaá ni de la sentència del TSJC, i no concreten quins mecanismes han de fer prosperar el model a partir d’ara.
Junts demana “un nou procés de normalització […] perquè els infants ja de menuts s’acostumin a utilitzar entre ells la llengua catalana”, amb “la metodologia de la immersió lingüística”. Diu que cal assegurar “que el català sigui la veritable llengua vehicular i d’educació a tots els nivells” i a “les activitats esportives i de lleure infantils i juvenils”.
Esquerra parla de “preservar el model d’immersió lingüística que converteix el català en llengua vehicular” i que el sistema educatiu “estigui orientat al plurilingüisme”. “La llengua de signes catalana ha de ser, juntament amb el català, la llengua vehicular” dels qui la parlin. També demanen de “repensar el model institucional, acadèmic i dinamitzador actual del Consorci per la Normalització Lingüística”.
El PDECat proposa de mantenir el català com a llengua vehicular, però garantir també “el ple domini” del castellà i d’una tercera llengua, atenent la realitat sociolingüística de cada centre. Vol “enfortir l’ús del català en els espais escolars, tant lectius com no lectius”, per evitar-ne el retrocés.
El sector audiovisual català i el paper de la CCMA
Tan sols hi ha dos partits que parlin de la presència del català en el sector audiovisual, Junts i ERC, i tots dos coincideixen que cal fer-la créixer, però també hi ha més aviat poques concrecions.
Junts reivindica la importància dels mitjans públics per a la normalització i la vitalitat de la llengua. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i les cadenes locals han de recuperar “l’autocentrament nacional, no limitat a les quatre províncies autonòmiques, tant en el tractament informatiu […] com en l’ús de la llengua catalana i en la superació de l’actual degradació de la qualitat del català”. També proposen “incentius addicionals a tots els projectes que incorporin el català en un percentatge superior al 50%” en l’àmbit de les indústries culturals. Cal, diuen, que “el català arribi a ser majoritari al cinema, als espectacles i a les noves tecnologies aplicades al lleure”.
Esquerra proposa “d’impulsar impulsar el català en el món audiovisual i digital”, “fomentar la creació de continguts en català a les xarxes socials” i fer complir la llei del cinema perquè s’ofereixin sempre les versions en català existents del contingut audiovisual. Alhora demana “més presència de productes audiovisuals produïts, doblats o subtitulats en català i en occità” i reforçar la “presència del català en les tecnologies de veu digitals”.
El català en l’administració pública i les empreses
Junts proposa de “exigir el requisit lingüístic imprescindible del domini del català als treballadors de totes les administracions públiques” i “establir i activar els protocols adequats per a assegurar permanentment que les administracions públiques” garanteixin els drets lingüístics dels consumidors.
Esquerra diu que el català “ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques” però garantint que “la ciutadania pugui ser atesa en altres llengües si és necessari i sota el criteri de disponibilitat lingüística”. També proposa d’ajudar les empreses a comunicar-se en català i occità i impulsar l’etiquetatge en català.
El PDECat també proposa d’exigir el coneixement del català com un requisit per a treballar en l’administració pública.
El català a la resta dels Països Catalans
Junts diu que “reforçarà vincles i desenvoluparà accions concretes de col·laboració entre els territoris de parla catalana, atorgant de nou visibilitat a la marca Països Catalans”. També advoca per la reciprocitat entre canals en català.
Esquerra diu que “els Països Catalans són l’espai natural de la llengua catalana” i que hi “cal aspirar a la plena normalització de l’ús de la llengua en tots els àmbits”. Pretenen, per exemple, de “blindar l’equiparació de les denominacions català i valencià com a sinònimes i intercanviables”. També defensa la reciprocitat.
La CUP fa referència que cal combatre “la minorització i reculada del català” que hi ha als Països Catalans i diu que “el model lingüístic dels Països Catalans s’ha de bastir” en un context on “convisquin moltes altres llengües”.
El català a Europa i al món
Junts diu que treballarà perquè “la situació del català sigui coneguda a Europa i reconeguda en els organismes europeus i internacionals” i que l’Institut Ramon Llull serà l’eina principal per a fer conèixer el català arreu del món.
Esquerra parla també de “reconeixement del català en tots els organismes internacionals”, i afegeix que vetllarà per “l’oficialitat del català, l’occità i la llengua catalana de signes a l’estat espanyol i a la Unió Europea”. També proposen que el català i la resta de llengües que es parlen a l’estat espanyol siguin oficials a tot l’estat i que es puguin fer servir al congrés espanyol.
Consulteu el programa de Junts per Catalunya.
Consulteu el programa d’Esquerra Republicana.
Consulteu el programa de la CUP.
Consulteu el programa del PDECat.
