L’estat francès porta Elna als tribunals per haver reconegut l’ús del català

L’Ajuntament d’Elna anirà a judici arran de la decisió del ple de modificar el reglament municipal per reconèixer el dret dels regidors a fer servir el català, sempre que les seves intervencions i actes es tradueixin íntegrament al francès. El batlle, Nicolas Garcia, ha confirmat a les xarxes socials que la prefectura dels Pirineus Orientals havia denunciat l’ajuntament davant el contenciós-administratiu.

Anirem al judici i guanyarem! La Vila d’Elna assignada davant d’un jutge, per haver permes llegir els actes oficials també en català. Pobre Republicà francesa! @RadioArrels @VilaWeb @CatalunyaRadio @tv3cat @KRLS @govern @Gironanoticies @LauraVilagra @LluisPuigGordi @josepalay

— Nicolas GARCIA (@GarciaNicolas66) September 23, 2022

“Anirem a judici i guanyarem! La vila d’Elna assignada davant d’un jutge per haver permès de llegir els actes oficials també en català. Pobra República francesa”, ha piulat el batlle, que és membre del Partit Comunista.

A l’abril, Elna es va convertir en el primer municipi nord-català que reconeixia el dret de fer servir el català als membres del consell municipal. La mesura no va comptar amb el suport unànime del ple: cinc dels regidors de l’oposició de partits de dreta s’hi van oposar.

“Elna defensa tot el seu patrimoni: la catedral, el claustre, la maternitat, les muralles i… la llengua i la cultura catalanes”, va dir llavors Garcia, que va destacar també que era una mesura pionera a Catalunya Nord.

Primera amenaça del prefecte

Mesos abans de reconèixer l’ús del català, el ple d’Elna del 19 de gener ser controvertit arran de les males arts de l’oposició. El tinent batlle, Pere Manzanares, va fer una intervenció en català, cosa que va fer enfurismar a l’oposició, que va abandonar la sala de plens i va denunciar l’actuació de Manzanares davant el prefecte.

Setmanes després, el prefecte va fer arribar una carta a l’ajuntament d’Elna assenyalant que l’ús del català no era permès. “Però com que nosaltres som tossudament catalans, vam demanar ajuda a una jurista i ens va dir que ens enganyaven, que teníem aquest dret”, va declarar el batlle.

Més tard, l’ajuntament va fer arribar al prefecte les conclusions del jurista sobre el català. Segons el partit de Garcia, el prefecte els va donar la raó, i això va motivar més tard el canvi en el reglament del ple, de manera que es va fer efectiu el reconeixement del català.