L’anomalia espanyola: per què hi ha les proves d’antígens més cares?

Les proves d’antígens sense prescripció mèdica arriben mesos tard a l’estat espanyol, tot i el reclam per a descongestionar els centres d’atenció primària i els oferiments dels farmacèutics per a fer-ne. Fins ara, el govern espanyol ha tingut una posició més aviat opaca sobre la qüestió i poques vegades ha donat explicacions, tot i que la majoria d’estats d’Europa ja havien començat a subministrar-ne a les farmàcies o uns altres establiments, com ara supermercats. Catalunya Nord, per exemple, va impulsar que la distribució fos més flexible, i les farmàcies tenen proves d’antígens d’automostra de l’abril ençà. De la mateixa manera que a la resta de l’estat francès, la Seguretat Social n’assumeix el 100% del cost.

A més del retard en alliberar-les, l’anomalia espanyola amb les proves d’antígens té una altra cara. El decret del govern espanyol que en permet la venda sense prescripció és molt inconcret, i això fa que l’estat espanyol sigui al final de la cua d’Europa d’accessibilitat a les proves. El decret impulsat per la ministra de Sanitat, Carolina Darias, permet que les empreses decideixin el cost de cada prova segons el preu lliure de mercat. També deixa en mans de les marques que puguin fer publicitat de les proves. Aquest model ha fet que les automostres costin més de sis euros, un dels preus més cars d’arreu d’Europa, on hi ha estats que fins i tot les ofereixen de franc.

En aquest sentit, la posició del govern espanyol contrasta amb la que ha tingut, per exemple, amb les màscares quirúrgiques. El novembre 2020 va intervenir a través de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments i va acordar de rebaixar-ne el preu màxim un 25%, fixat fins aleshores als 0,96 euros. L’objectiu, segons que el mateix ministeri va explicar en una nota de premsa, era que la gent pogués accedir a les màscares en condicions econòmiques no abusives. No és l’única mostra d’intervencionisme del govern espanyol per a regular productes sanitaris durant la pandèmia: l’abril del 2020, durant el primer estat d’alarma, va intervenir les proves de detecció del coronavirus que es feien en laboratoris privats per a regular-ne el preu.

Els infermers topen amb el silenci de Darias

La decisió de Darias de no regular el preu de les proves d’antígens no ha agradat, per exemple, al mateix Consell General d’Infermeria espanyol, l’òrgan principal dels infermers espanyols, que en un comunicat del 3 d’agost proppassat va denunciar que aquesta situació havia derivat en una especulació amb la fluctuació de preus, sovint desorbitats, i en casos de revenda a preus abusius en locals de vida nocturna. Van demanar a Darias una regulació imminent. “L’accessibilitat de tots els ciutadans a les proves d’antígens hauria d’anar al marge de la seva capacitat econòmica, per això demanem al govern que estableixi un preu màxim a les proves o que, fins i tot, les faciliti de franc a la població quan calgui”, deia el comunicat.

Metges de Catalunya (MC) també és partidari de regular-ne el preu i també considera que depèn del pressupost públic, una qüestió política de salut pública que cada país determina amb més encert o menys. “Cal fer-ho assequible per a tothom. S’ha de regular-ne el preu o, fins i tot, fer-ho de franc a qui no s’hagi pogut vaccinar per motius mèdics”, afirma Xavier Lleonart, secretari general en declaracions a VilaWeb. Avisa que fer-los de franc per a tothom desincentivaria la vaccinació. És un punt de vista que darrerament han pres uns quants estats europeus, com ara Alemanya, on la cancellera Angela Merkel va anunciar fa uns dies que deixarien de subministrar proves d’antígens de franc a qui no s’hagi vaccinat.

El sindicat d’infermeria SATSE també creu que se n’hauria de regular el preu i ho han dit a l’administració, però sense resposta, segons que han explicat a VilaWeb. Consideren que és una eina complementària i no té cap sentit que pugui costar més de vuit euros, un 2.000% més que en uns altres països europeus. També opinen que les proves poden originar riscs i inseguretat si la ciutadania és la responsable de fer-la i comunicar-ne els resultats als sanitaris. Ho veu de manera semblant la consellera del Consell de Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Glòria Jodar, partidària de regular-ne el preu, tot i que considera que la qüestió central no és si són de franc o no, sinó garantir-ne la traçabilitat més gran possible per a evitar contagis.

Què passa a la resta d’Europa?

De la resta d’Europa, al Regne Unit, el 90% de les farmàcies ofereixen proves d’automostra de franc. Els més grans de divuit anys i que no tinguin símptomes de covid-19 se’n poden fer dues a la setmana. Si les proves es fan a casa, els ciutadans han de registrar els resultats, tot i haver sortit negatiu. Si surten positius, s’hauran de fer una segona prova, en aquest cas una PCR, i autoconfinar-se. Els menors d’edat també han de fer-se almenys dues proves per setmana per a evitar possibles brots de covid-19. Passa el mateix a Àustria, on el govern va començar a distribuir-ne cinc al mes –posteriorment va ampliar la xifra a deu– a tots els més grans de quinze anys que anessin a qualsevol farmàcia. El mes de maig Viena va anunciar que oferia proves de covid-19, tant d’antígens com PCR, de franc als turistes.

Una altra gran diferència amb bona part d’Europa és que, a l’estat espanyol, tan sols hi ha proves d’antígens a les farmàcies perquè el govern espanyol encara no en permet la venda a supermercats ni uns altres establiments, com a Portugal i a Alemanya.