01.03.2019 - 21:50
Les eleccions d’Estònia seran oficialment diumenge, però la veritat és que a hores d’ara una gran part de la ciutadania ja ha dipositat el vot. A començament de setmana, dilluns al vespre, ja havia votat el 22% del cens, majoritàriament per internet.
Això és possible gràcies a un ús en massa del vot electrònic. En el precedent més recent, les eleccions locals del 2017, va fer que més de la meitat dels vots fossin dipositats abans.
Aquest no és en cap cas l’únic servei electrònic usat pels estonians, sinó que l’ús de les noves tecnologies per a relacionar-se amb l’estat ja forma part de la seva vida quotidiana.
La revolució digital estoniana
Estònia és un dels estats més avançats en aquest aspecte. Els habitants tenen una targeta d’identificació electrònica obligatòria que els permet d’accedir a una plataforma digital estatal amb més de quatre mil serveis en línia.
Poden accedir a dades com l’historial mèdic, el laboral o comprovar els delictes de trànsit en un clic. Ara, les possibilitats van molt més enllà, perquè hom pot inscriure una empresa a casa i començar a cotitzar en un termini de divuit minuts, tramitar documents, demanar receptes del metge o bé obrir comptes bancaris.
Fins i tot és possible de signar documents amb tercers o, d’ençà del 2005, exercir el vot en només tres minuts mitjançant qualsevol dispositiu digital. És l’únic país europeu (si no del món) que fa servir aquest mecanisme sense restriccions en tota mena de comicis.
Segons el govern estonià, la infrastructura digital estalvia anualment el 2% del PIB i més de vuit-cents anys de temps treballat tant al sector públic com al privat.
Una transformació premeditada
El desenvolupament digital no ha estat espontani ni fruit de la casualitat. La veritat és que les bases les va assentar fa dècades una població vinculada a les noves tecnologies. Per exemple, ja a l’any 1995 totes les escoles es van connectar a internet i a l’actualitat el 91% dels ciutadans en són usuaris. En contraposició, a la veïna Letònia només el 76% i a Rússia el 71%.
En aquest sistema, amb totes les dades en una mateixa plataforma, la ciberseguretat és clau. I per això Estònia té una de les més avançades del món. Així i tot, també es fan auditories independents, perquè és primordial que la confiança sigui alta. A més, la població pot comprovar si cap funcionari els ha mirat cap dada. Si no en justifica un motiu adequat, es pot enfrontar a penes de presó.
El pas següent del govern estonià ha estat crear una ‘e-residència’, una mena de ciutadania virtual a la qual hi pot accedir tothom, de qualsevol país del món, i gaudir de serveis com ara crear una empresa, tramitar documentació o obrir comptes bancaris. Un estatus que trenca les formes tradicionals de sobirania i de vinculació amb els estats. Els impulsors esperen arribar a deu milions d’e-ciutadans el 2025, quan la població d’Estònia és d’1,3.
Uns governs cada cop més digitals
Si bé és cert que Estònia és un dels països que ha fet una aposta més ferma per a crear un estat digital, val a dir que aquesta tendència afecta els governs d’arreu .
Dels 193 estats membres de les Nacions Unides, la gran majoria (140) ja permeten de pagar en línia serveis públics i una xifra similar (139) permet de presentar en línia la declaració de la renda. Tanmateix, n’hi ha una gran part que van molt més enllà i proposen un nou concepte de govern que transforma els límits de la transparència, l’eficiència, la participació i la comunicació amb la ciutadania.
Un índex que permet de mesurar la digitalització dels governs és el de la Universitat de Waseda (Japó), que aglutina deu indicadors principals i trenta-cinc subindicadors.
Estònia se situa en la posició més elevada en molts indicadors, però en manté una de més discreta en l’accés de la població a internet (‘només’ el 90% n’és usuària, el 31% amb banda ampla fixa), en l’anomenat internet de les coses i en l’ús de les noves tecnologies en aspectes com el transport o la vigilància.
Un estat que sí que en fa un ús generalitzat és Singapur, que ultra un portal amb accés únic per a informació i serveis governamentals (eCitizen), fa servir drons per a augmentar l’eficiència, la seguretat i la productivitat, i camions no tripulats per a transportar contenidors d’una terminal portuària a una altra.
Els desafiaments principals de l’estat espanyol i francès
En aquest rànquing, l’estat francès ocupa la dinovena posició i l’estat espanyol la vint-i-vuitena, immediatament per darrere de Portugal i Itàlia i per damunt de Macau i Rússia.
L’estat espanyol és especialment per sota de la mitjana en participació electrònica. Si bé el web oficial de la presidència del govern permet d’enviar-hi missatges i opinions, no hi ha cap prova que demostri en cap cas que formin part del procés de presa de decisions. Per contra, Finlàndia ha promogut les xarxes de debat, i les iniciatives que obtenen més de 50.000 signatures es remeten directament al parlament per a avaluar la reforma legislativa.
Quant a l’estat francès, la mancança principal és en les dades obertes governamentals. Aquesta situació és clarament contraposada a la de regions de Corea del Sud, que, després de la crisi del 2008, atès l’augment d’irregularitats, van decidir de crear un portal de transparència amb despeses a temps real, material per a entendre’l, preguntes i respostes, els contractes, la divulgació dels mètodes de contractació i fins i tot les despeses de menjar.
Com a resultat, els ciutadans poden consultar l’estat d’execució pressupostària en temps real, s’ha ampliat la vigilància fiscal i s’ha maximitzat la transparència i l’eficiència de la despesa fiscal.
Un país digital, independent del control territorial
Un dels factors del desenvolupament digital d’Estònia té a veure amb la situació geogràfica. Ha estat dècades sota control soviètic i comparteix mar amb potències regionals. El fet de tenir tot l’estat a la xarxa li permet de funcionar i continuar existint encara que perdi el control territorial.
La idea ha servit de mirall al Consell per la República. Això explica la voluntat de crear un registre ciutadà que en un futur podria funcionar com a identitat electrònica catalana i facilitar tant la presa col·lectiva de decisions com el fet de compartir informació.
A la Generalitat, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha marcat l’objectiu d’avançar vers unes estructures digitals que ‘permetin de controlar el territori i governar el país des d’on sigui’, encara que el control no sigui físic. Òbviament, abans cal coordinar el govern i l’exili.
La tecnologia també ha estat assenyalada com a factor imprescindible de l’èxit del Primer d’Octubre. Si no, no hauria estat possible l’organització dels col·legis i les urnes ni tampoc el cens digital, que no es podia aturar amb violència policíaca.
Un món digital que segueix les Illes Fèroe
Un dels territoris que ha mostrat de manera més contundent la solidaritat i la voluntat de participació amb les institucions són les Illes Fèroe, amb què el govern català ha signat un acord de col·laboració per a definir un programa comú i desenvolupar conjuntament polítiques públiques de governança i economia digital.
Les Fèroe han començat a desenvolupar un programa nacional de digitalització, que entre més objectius té el de crear una identitat electrònica i un portal per a serveis públics digitals. En la mateixa línia, el conseller Puigneró ha especificat que el govern català ja treballa per crear la identitat digital ciutadana.
El govern ja havia anunciat anteriorment la intenció de crear un programa de residència digital per a empreses. Els havia de permetre d’operar sense establir-se físicament a Catalunya, però l’aplicació de l’article 155 ho va estroncar.
Una societat com més va més digital
En l’actualitat, independentment de si es tracta de governar una autonomia o ser un estat, dels 1.773 tràmits que ofereix la Generalitat, 984 ja es poden començar a tramitar electrònicament. A més, ciutadans i empreses han aplegat un total de 2.255.694 interaccions en portals corporatius i al Canal Empresa (per a canviar l’estat del tràmit, reclamar documents, entre més).
A més, aquest mes d’octubre el govern va aprovar un avantprojecte de llei per a regular el procediment de votació electrònica per als catalans residents a l’estranger. Aquest tràmit també va ser interromput per l’article 155 quan poc abans del primer d’octubre de 2017 es va reactivar el registre de catalans residents a l’exterior.
En conjunt, el camí sembla clar: Sense ser una gran potència ni tenir grans recursos naturals, la capacitat de ser referent en l’ús de tecnologia i informació digital, que innovi en serveis públics, transparència i govern obert, serà clau per a la salut i el progrés social i econòmic del país, com també molt possiblement per a assentar les bases d’un nou estat.
