08.04.2020 - 21:50
Demà, el govern espanyol proposarà una nova pròrroga de l’estat d’alarma per a continuar certes mesures en el combat contra l’epidèmia del coronavirus 2019. Ja han passat més de tres setmanes d’ençà de la proclamació d’aquest estat d’alarma i, tot i la dificultat de formar-se una opinió política enmig d’una crisi que presenta canvis cada hora, podem tenir alguns elements per a ser molt crítics amb el govern espanyol.
L’estat d’alarma era el marc necessari per a aturar l’economia i frenar els contagis. Però tot i això, es va trigar encara quinze dies a dur a terme aquesta mesura necessària, i fins i tot sembla que molta gent treballadora haurà de tornar a agafar el metro i l’autobús la setmana que ve. Fora de l’àmbit laboral, s’ha estat molt més estricte en la vigilància de la mobilitat de la gent: hi ha hagut més de 3.000 detencions i més de 300.000 expedients sancionadors arreu de l’estat espanyol. Amb força casos d’abusos policíacs en les detencions, dels quals haurien de respondre els agents implicats a partir d’investigacions internes dels cossos. I no s’han previst excepcions necessàries com les dels infants, les dones embarassades i persones amb certes patologies, que necessitarien sortir a passejar.
L’exèrcit patrullant algunes ciutats i l’estat major protagonitzant les compareixences de premsa, en una imatge excepcional si la comparem amb altres països. Retòrica patriotera i assenyalament dels dissidents. Mentrestant, l’ajuda oferta per metges cubans (com a Andorra) i xinesos (com a Itàlia) era refusada també per aquesta combinació d’orgull nacionalista i servitud a les aliances amb els EUA.
L’estat d’alarma hauria d’haver servit per a prendre el control de certes indústries i posar-les al servei de produir material sanitari. En lloc d’això, el control que ha pres l’estat ha anat en detriment dels governs autonòmics, una acció fins i tot contraproduent, com van denunciar diversos governs, que entorpia d’aconseguir aquest material. El mateix es pot dir de les infrastructures de la sanitat privada, sobre les quals s’ha pres formalment el control, però que han estat infrautilitzades.
Amb aquestes mesures el resultat és que, a l’estat espanyol, les xifres de morts per milió d’habitants són les més altes de tots els països afectats. I això ens fa pensar que aquest estat d’alarma s’ha utilitzat per donar una falsa sensació de seguretat mentre no es prenien les mesures més ambicioses de combat contra l’epidèmia. Alarma per a treure els militars i per a tancar la gent a les cases. Però no prou alarma per a aturar l’economia quan cal, per a reconvertir la indústria, per a utilitzar la sanitat privada, per a acceptar ajuda internacional o per a confinar els principals focus de contagi, com va ser el cas de Madrid.
Tot plegat ens fa pensar que, per a la sortida d’aquesta crisi en la seva dimensió econòmica i social, el govern del PSOE i Unides Podem també s’embolcallarà amb la bandera espanyola per tancar files. Per això sentim a parlar d’uns nous Pactes de la Moncloa. Però darrere d’això hi haurà retallades sobre l’esquena de les classes populars, centralització contra l’autogovern dels pobles i cap mesura que pugui molestar les empreses de l’Íbex.
Més control no vol dir més seguretat ni més salut. La raó d’estat per la qual tots hauríem de tancar files és una excusa per a evitar de donar explicacions per una gestió lamentable. El poble català hem de construir una alternativa a tot això.
