22.09.2017 - 22:00
|
Actualització: 17.10.2017 - 11:22
Vivim dies intensos i, en certa manera, convulsos en el camí cap a l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya. L’estat espanyol ha posat la directa sense contemplacions per mirar d’impedir la independència. Tanmateix, el govern, el parlament, set-cents cinquanta batlles i les entitats més fortes del país estan determinats a fer-lo i a implementar-ne el resultat a continuació. Per tant, si la pressió internacional sobre Rajoy no comença a fer efecte, poden venir jornades encara més intenses. És en aquest sentit que em permeto de compartir unes quantes recomanacions pràctiques per a demòcrates que vulguin ajudar a garantir l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats més bàsiques de qualsevol democràcia. Som-hi.
Combatre els rumors
Els rumors són una de les armes més efectives en situacions de conflicte. L’aparença de veracitat i la sensació de donar a conèixer informacions secretes i transcendentals afavoreixen molt la seva propagació. Com qualsevol fenomen viral, els rumors s’escampen molt fàcilment perquè les víctimes són els primers que contribueixen a fer-los circular. A la Segona Guerra Mundial –l’autèntic laboratori de proves de les fàbriques de rumors– el boca-orella funcionava de meravella i les ràdios oficials i clandestines ajudaven a rematar la feina. Actualment, els circuits dels rumors són més potents i més eficients perquè aprofiten les xarxes socials i els xats d’amistat i família a un ritme vertiginós.
Els rumors són el resultat de dues situacions: una informació parcial d’algú que hi posa més pa que formatge per impressionar els del seu entorn o una creació pensada i dissenyada per a despistar, atemorir, confondre, intoxicar, desinformar, desmobilitzar… L’únic consell que es pot donar contra els rumors és no convertir-se en promotor i difusor de missatges dels quals no se’n té la seguretat de certesa. També és important que quan rebeu un missatge d’aquesta mena –’un amic que treballa a tal lloc’, ‘un familiar meu que és mosso d’esquadra diu…’– aviseu la persona que l’ha enviat del risc i l’error que comet. Si s’actua així de manera intensiva uns quants dies, es pot tallar bona part de la rumorologia nociva en poc temps. Cal ser molt actius en aquesta qüestió perquè els rumors fan molt d’efecte entre les persones menys mobilitzades i sense contacte habitual amb l’activisme més conscient.
Detectar i desactivar els infiltrats
Aquests dies, en les mobilitzacions que s’han fet davant el Departament d’Economia, a la seu de la CUP i al passeig de Lluís Companys, hem detectat la presència d’agents dels cossos de seguretat espanyols infiltrats entre el públic. Sota una aparença de normalitat, vestits amb roba de carrer i sense cap identificació de la seva condició, observen i busquen l’oportunitat per a crear aldarulls. L’estat espanyol desitja poder oferir al món una imatge de violència i de caos de les mobilitzacions catalanes. Per tant, faran tot el possible per fer descarrilar la Revolta dels Somriures.
És important no veure fantasmes on no n’hi ha, ni passar l’estona sospitant de la persona que teniu al costat. Però sí que es pot evitar que aconsegueixin allò que busquen frenant els elements que presenten comportaments exaltats o que conviden a tenir-ne. D’infiltrats, n’hi ha de tota mena i de totes les edats. La millor profilaxi contra la seva activitat és aïllar els elements que es presenten conflictius i expulsar-los serenament i pacíficament de la concentració.
Una altra cosa que es pot fer per interceptar la seva activitat és no respondre preguntes estranyes i insistents de ningú que no coneixeu. A banda de crear aldarulls, la funció dels infiltrats és també obtenir informació i traçar relacions per a estar al corrent de les intencions del grup. Com hem dit abans, no cal desconfiar de tot i de tothom, però el sentit comú pot orientar qualsevol a detectar preguntes capcioses, especialment de caràcter personal.
Arriben els tancs
Ja fa temps que passa que l’exèrcit espanyol treu a passejar alguns blindats per les carreteres de Catalunya. Els 4×4 de camuflatge impressionen molt a la gent, que els fa fotografies i els fa circular entre els seus contactes. El desembarcament de furgonetes de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola també són a l’ordre del dia. Tot plegat és una estratègia més de la por. També ho són les maniobres dels soldats a les muntanyes i planes del país. La intervenció armada o militar de Catalunya és un risc que l’estat espanyol no pot assumir. Si ho intentés, decantaria definitivament la comunitat internacional a favor de la causa dels catalans. Per tant, tot indica que són maniobres orientades a espantar.
Així doncs, quina és la millor ajuda que poden obtenir aquests incentivadors de la por espanyols? Evidentment, que els fem fotografies i les escampem per tots els Whatsapps i Twitters i Facebooks del país. Actualment, els millors ajudants de l’estratègia de la por som nosaltres mateixos quan fem circular les imatges que ells volen que circulin. Com passa amb els rumors, cal tallar aquesta activitat en xarxa i avisar les persones que hi participen. Què es pot fer si presencies un moviment de tropes o de vehicles? Enviar les imatges als mitjans de confiança. Per exemple, al correu de la redacció de VilaWeb: redaccio[arroba]vilaweb.cat.
Fonts fiables
En contraposició amb el punt anterior, cal fer un esforç de ser disciplinats en el consum d’informació perquè hi ha moltes fonts que juguen a despistar, desinformar o, simplement, enganyar. Tot allò que faci referència a la logística del referèndum és competència del govern de la Generalitat. No hi ha cap canal d’informació segura en relació amb les qüestions pràctiques de la convocatòria de votació més enllà dels canals oficials del govern. La Generalitat no amaga que organitza el referèndum. Per tant, els llocs de votació, la validesa de les butlletes, els horaris, etc., són informacions que tan sols pot donar el govern.
En relació amb les mobilitzacions ciutadanes d’aquests dies i de la jornada del referèndum, les fonts fiables són les entitats que han promogut les convocatòries més grans: Òmnium, ANC i AMI. També hi ha entitats de referència a escala comarcal o local. És molt important que se segueixin tan sols les indicacions oficials d’aquestes entitats. Per això, la millor manera és tenir activat un canal directe amb les entitats. Per exemple, els sistemes d’alertes de Whatsapp i Telegram que han activat les grans entitats. Òmnium va obrir el servei d’alertes de Crida per la democràcia. També els partits polítics compromesos amb el referèndum són una font fiable per a la mobilització i la convocatòria d’activitats de tota mena.
Sentit crític en el consum informatiu
Informativament, és més necessari que mai consumir els mitjans de confiança de cadascú. No cal dir quines són les intencions de determinats mitjans d’orientació espanyolista (d’ací i de fora de Catalunya). Comproveu quins mitjans informen sense crear alarmismes innecessaris i sense afegir més dramatisme per a obtenir més visites. En un moment com l’actual, els mitjans han de ser més exigents amb la seva manera d’informar que mai. I alguns mitjans que poden portar el segell de compromís amb el referèndum no s’estan d’inflar les informacions per aprofitar l’ambient en benefici propi. En el consum informatiu, el ciutadà ha d’activar ara més que mai el sentit crític i no empassar-s’ho tot d’entrada. En moments de tensió, mitjans de confiança.
Com sortir de casa
Encara que sembli una obvietat, el Departament de Salut va fer ben fet dimecres passat quan va donar consells per a les persones que preveien passar moltes hores al carrer lluny de casa. Heus ací el consell que va donar: ‘Si has d’estar moltes hores a peu dret, procura de fer passejades i descansos per promoure una correcta circulació sanguínia a les cames. Si has de passar moltes hores al carrer, recorda de dur calçat còmode, roba adequada i una ampolla d’aigua.’ Si compteu que passareu moltes hores mobilitzats, equipeu-vos amb una motxilla amb menjar, aigua i roba per a afegir capes d’abric per si es fa tard.
Avisar com a mínim una persona de confiança
Quan decidiu d’anar a les convocatòries d’aquests dies, és important que ho comuniqueu a una persona de la vostra confiança. És bo que algú estigui informat dels vostres plans sempre que sigui possible. En cas de detenció o de qualsevol altre imprevist, convé que algú sàpiga on havíeu de ser i que pugui alertar si no té notícies vostres. Tingueu també memoritzat el número de telèfon d’una persona a qui pugueu trucar en cas de necessitat si us heu quedat sense el vostre mòbil.
Saber els teus drets davant la policia i la justícia
L’associació Drets ha preparat molt bon material aquests últims mesos perquè la població estigui ben informada dels seus drets en cas de conflicte amb la policia o la justícia. És important que tothom qui vulgui implicar-se en la defensa de la democràcia, el referèndum i les institucions llegeixi el document ‘Conèixer els propis drets‘. Són tan sols sis pàgines amb informació molt didàctica per a saber com cal actuar en cada situació. Si rebem una citació d’un jutge, un fiscal o un cos policíac o si hem estat detinguts, cal posar-se en contacte amb l’equip creat per aquesta associació per obtenir assessorament o assistència legal gratuïta. El número és el 697 83 29 11.
Els detinguts tenen dret a saber quins fets delictius els atribueixen; a no declarar ni a fer cap tipus de manifestació; a no declarar-se culpables; a ser assistits per un advocat; que la detenció i el lloc de custòdia sigui comunicat a la persona que ells triïn; a fer una trucada a la persona que vulguin; a ser assistits per un intèrpret si són estrangers i no parlen castellà; a ser visitats per un metge; i a conservar una còpia de la relació de drets dels quals són titulars. La policia té l’obligació de posar-se en contacte amb l’advocat designat pel detingut. L’advocat pot entrevistar-se amb els detinguts sol·licitant a la policia que li faciliti un espai per a una conversa reservada. L’advocat té dret de fer consignar en l’acta de declaració del seu client qualsevol incidència que cregui que pot ser rellevant.
Davant d’un intent d’escorcoll
Si la policia vol escorcollar una persona, un immoble o un vehicle, cal tenir en compte alguns drets del ciutadà. Per exemple, que tan sols poden entrar a casa nostra o a l’oficina si donem el consentiment o si la policia obté una autorització judicial. També tenim dret de ser presents a l’escorcoll de casa nostra. A més, podem demanar als agents el motiu de l’escorcoll. Podem demanar que els agents s’identifiquin. Si van uniformats, han de dur visible la placa amb el número d’agent, el qual tenim dret d’apuntar. Si no hi van, han d’identificar-se amb la seva credencial on consta el número d’agent. Si fan un escorcoll corporal, l’han de fer amb el màxim respecte i han d’informar-ne del motiu. Si agafen algun objecte personal, caldrà que facin una acta i que ens en donin una còpia. La podem signar o ens hi podem negar. En el cas de les empreses, cal saber que els agents poden accedir a totes les dependències obertes al públic, i també als tallers i magatzems. Només necessiten una autorització judicial per entrar a les oficines d’administració i direcció i als arxius.
Seguretat tecnològica
Per a perseguir els activistes independentistes, la policia pot intervenir les comunicacions d’un investigat si obté una ordre judicial. Tanmateix, s’han donat casos d’escoltes telefòniques i d’intercepció de la correspondència privada sense que hi hagués cap ordre. La diferència entre l’una i l’altra és que la intervenció sense ordre judicial no té cap valor en un judici. Amb tot, les consideracions de limitació legal en una situació d’estat d’excepció de facto com la que vivim a Catalunya tenen poca validesa. Per això cal intensificar la vigilància sobre l’ús dels aparells tecnològics que fem servir per a comunicar-nos per a qüestions relacionades amb les mobilitzacions i les activitats de preparació del referèndum.
En aquest sentit, és recomanable l’ús d’aplicacions de missatgeria amb sistema d’encriptació. El WhatsApp és una aplicació poc segura per a comunicacions reservades. Fa uns anys que s’utilitza el Telegram com un servei amb més garanties. Tanmateix, el servei més segur en aquest moment es diu Signal. Per exemple, és l’aplicació que recomana l’ex-analista de la NSA Edward Snowden perquè utilitza el protocol ZRTP, que permet de xifrar els missatges de manera segura. L’aplicació també té la capacitat d’avisar si detecta un intent de penetració extern.
Els vuit consells de Snowden
Fa poc més d’un any que Snowden va donar vuit consells de seguretat per a l’ús de telèfons mòbils. Són aquests: tenir el mòbil sempre controlat i no deixar-lo sobre cap taula d’un lloc públic ni en mans d’un desconegut perquè hi poden instal·lar programes espia; desactivar les connexions sempre que no es facin servir (xarxa Wi-Fi, localització, Bluetooth…); no fer servir xarxes de Wi-Fi públiques perquè no són segures (poden robar contrasenyes, dades i comunicacions de tota mena); tapar la càmera (es pot fer amb fundes que no tinguin el forat habitual) per evitar un disgust si punxen el mòbil i enregistren el que fas; allunyar el mòbil de les converses importants perquè no utilitzin el micròfon que porta incorporat per escoltar-la; restaurar el mòbil periòdicament per desfer-se dels programes espies que puguin haver-te instal·lat; apagar el mòbil i extreure’n la bateria, que és més segur que no deixar-lo en mode avió; i fer servir contrasenyes segures que alternin lletres, símbols i números amb un mínim de vuit caràcters.
Tot plegat són recomanacions per a uns dies que seran decisius per al futur de tot el país. La majoria de persones que es mobilitzen aquests dies no tenen res a amagar. Per tant, no cal obsessionar-se excessivament amb l’espionatge. Els màxims dirigents de l’independentisme ja tenen incorporades moltes d’aquestes pràctiques. Però hi ha qüestions que és bo que les sàpiga tothom. Si sabem com ens hem de comportar, com podem actuar més segurs i quins són els nostres drets, estarem més preparats per encarar tot el que estigui disposat a fer l’estat autoritari que volem abandonar com més aviat millor.
@PereCardus, periodista
