02.06.2020 - 05:15
La recerca científica –i les nombroses àrees que la componen– necessita normes per a desenvolupar la seua activitat. Això que sembla tan evident en algunes disciplines –per exemple, l’enginyeria– no ho és tant en altres, sobretot en aquelles que aspiren a conèixer com funciona la vida i, fins i tot, a recrear-la. Ara bé, poden crear-se i aplicar-se estàndards similars als que regeixen camps com l’enginyeria elèctrica a disciplines com la biologia o el disseny de programari? Quines particularitats presenten aquestes darreres àrees que dificulten un possible procés d’estandardització?
Estàndards. Els maons de la complexitat, últim número de la revista Mètode, aborda la qüestió dels estàndards en la ciència, amb especial èmfasi en la biologia sintètica; una àrea que, tant per la seua novetat com complexitat, encara troba resistències en l’àmbit de l’estandardització. Coordinen el número Juli Peretó –catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València i vicedirector de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio)– i Manuel Porcar –investigador de la Universitat de València en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’I2SysBio. Ambdós hi participen amb un article conjunt sobre els reptes que planteja la biologia sintètica en el seu camí cap a l’estandardització. L’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia Víctor de Lorenzo tracta en l’article d’obertura del monogràfic la fundació de la biologia sintètica i el tipus d’estàndards a què aquesta hauria d’aspirar. Pablo Shyfter, professor de l’Escola de Ciències Polítiques de la Universitat d’Edimburg, aporta una perspectiva sociològica a les infraestructures, físiques i socials, que fan possible que els estàndards funcionen. Sergi Valverde, doctor en Física Aplicada i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra – CSIC, ens parla de la difícil (i potser impossible) estandardització del programari informàtic. Per últim, Michele Garfinkel, directora de Política Científica de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO, en les seues sigles en anglès), reflexiona sobre quins estàndards necessita la ciència per a acomplir amb els objectius d’una ciència oberta i d’una recerca i innovació responsable.
La COVID-19, protagonista d’un número fet des del confinament
A mitjan març de 2020, el Govern de l’Estat espanyol decretava l’estat d’alarma i el país sencer entrava en confinament com a estratègia de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2. Bona part del món quedava paralitzada per la pitjor crisi sanitària de la història recent, que avui en dia ja s’ha cobrat més de 350.000 vides arreu del món. Davant d’aquest context, la revista Mètode ha apostat per fer un seguiment actiu de la situació durant aquestes setmanes a través de la seua pàgina web i el seu canal Mètode TV, amb articles i col·laboracions de diferents professionals científics. El número 105 de la revista també compta amb «especial COVID-19» amb reflexions al voltant de la pandèmia de figures del món de la universitat i la sanitat com Joan Romero, Celeste Condit, Esther Samper, Juli Peretó, Leah Ceccarelli i Teresa Thompson.
A banda, en aquest número de Mètode també trobareu una entrevista a Simonetta Gribaldo, microbiòloga de l’Institut Pasteur de París i experta en arqueus; una de peça de Joan Olcina a propòsit del 40è aniversari de la publicació de Cosmos, de Carl Sagan; un article de Joan Olmos sobre la protecció del territori en la lluita contra el canvi climàtic i, per últim, una visita de Joan Mayol al Puig Major, el cim més alt de Mallorca. Tanquen la revista, com sempre, les seccions dels col·laboradors i col·laboradores habituals.
Consulta aquí el sumari del número 105 de Mètode.
