Estancament de les afiliacions a la Seguretat Social amb una lleugera pujada de la desocupació

  • El juliol és un mes molt convuls al mercat laboral per motius estacionals. Ens hauria de preocupar la desocupació registrada, que ha alentit la baixada interanual a Catalunya a un ritme quatre vegades inferior al de l’estat espanyol

Jordi Goula
02.08.2024 - 19:50
VilaWeb

El mes de juliol habitualment és caracteritzat per un augment de l’afiliació i un descens de la desocupació. Aquesta vegada les xifres publicades trenquen, en part, amb aquest patró estacional, atès que l’afiliació puja lleugerament a Catalunya respecte del 2023 (+0,1%), però la desocupació registrada augmenta, si bé moderadament (+0,7%). A primera vista, no són bones xifres laborals, les registrades a casa nostra el mes de juliol.

Però no tothom ho veu del mateix color. “El món del treball a Catalunya es caracteritza aquest 2024, i tot l’any 2023, per crear ocupació i reduir l’atur. Les xifres així ho demostren, amb més de 82.000 persones treballant i 4.000 menys a l’atur que fa un any”, ha dit el secretari de Treball, Enric Vinaixa i Bonet, en la valoració de les dades laborals del mes de juliol.

El secretari de Treball ha posat en relleu l’augment de 3.363 afiliacions a la Seguretat Social al juliol a Catalunya, “un fet que contrasta amb la reducció de 9.783 que hi ha hagut a Espanya, especialment per la baixada de Madrid i Andalusia”. Per una altra banda, “les 3.836.076 afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya són un rècord històric”, ha ressaltat.

De tota manera, el fet és que es tracta d’un mes molt volàtil en termes d’afiliació, perquè hi ha uns quants sectors que generen xifres importants, en tots dos sentits, per motius estacionals. I això pot originar interpretacions diverses. Per exemple, l’educació. Enguany sembla que hi ha hagut més baixes estacionals que no l’any passat, mentre a l’hoteleria, l’augment ha estat més minso que en anys anteriors, perquè ja s’havia avançat. En canvi, hi ha augments d’afiliació a la sanitat, per a cobrir baixes i atendre necessitats a més llocs estiuencs, i això és semblant al que passa al comerç. Però, de fet, és l’augment més moderat en aquest mes d’ençà del començament de la sèrie. Quant a l’evolució interanual, la mitjana d’afiliacions ha augmentat d’un 2,2% a Catalunya, resultat un xic per sota de la mitjana del conjunt de l’estat espanyol (+2,4%).

Cal insistir en l’aleatorietat del mes a l’hora de fer judicis sobre les afiliacions. Per a tot l’estat espanyol, la consultora Randstad Research calcula que l’educació i l’hoteleria representen el 77% de la davallada general d’aquest juliol respecte de l’any passat. El fet que la baixada de l’afiliació estigui tan concentrada, i per motius habituals, fa que la valoració negativa del total hagi de ser menys severa.

Em preocupa més l’augment de la desocupació. Malgrat el to positiu que aporta l’Observatori del Treball de la Generalitat, que diu: “A final de juliol el nombre de persones desocupades registrades a les oficines de Treball de Catalunya se situa en 327.283. Aquesta és la xifra més baixa en aquest mes des del 2008, un fet que ha anat passant mes a mes des de principis d’any.” En canvi, té una explicació difícil que a la resta de l’estat espanyol la desocupació baixi molt més de pressa.

Efectivament, en termes interanuals, la desocupació ha baixat d’un 1,2%, equivalent a 4.073 desocupats menys respecte del juliol de l’any anterior. Em sembla molt poc. Aquesta tendència a la baixa, que va començar el març del 2021, ha continuat, però amb un ritme desaccelerat. Al conjunt de l’estat espanyol, tal com passa d’ençà de mitjan 2022, la desocupació ha baixat amb molta més intensitat (-4,8%). Compte, doncs, perquè aquí baixem a un ritme quatre vegades inferior al de l’estat espanyol. I, compte, també, perquè la desocupació augmenta en un any entre els menors de vint-i-cinc anys. Parlem de xifres molt baixes (462 joves), és cert, però la tendència no m’agrada.

I no deixa de ser curiós que també augmentin els qui cerquen feina per primera vegada. Això és conseqüència de l’entrada al mercat laboral de més gent que no és capaç d’assimilar el mercat a curt termini. De fet, aquest fenomen ja era palès a l’EPA del segon trimestre, en què s’apuntava que en aquest període la població activa havia crescut de 100.000 persones a Catalunya, de les quals havien trobat feina tan sols unes 70.000.

A escala de l’estat espanyol, la desocupació ha baixat mínimament, fins als 2,55 milions de persones. Segons Randstad Research, la desocupació efectiva –que s’obté sumant aquells demandants d’ocupació amb relació laboral, essencialment els fixos discontinus en inactivitat, i descomptant els treballadors a l’ERTO a la desocupació registrada– es va situar el darrer mes en 3,21 milions, amb una bretxa respecte de la registrada de 653.771 persones. La diferència és una mica menor a la registrada l’any passat, però continua essent molt elevada, d’un 25% més.

Sí que ha augmentat la contractació, al juliol. En relació amb el mes anterior, ha pujat d’un 9,7%, impulsada per un fort augment tant dels temporals (+12,8%) com dels indefinits (+5,6%). Les dades desglossades de la contractació indefinida revelen que els contractes fixos discontinus han tingut una davallada interanual del -5,3% al juliol i, en canvi, la resta de la contractació indefinida ha crescut d’un 4,5%.

Segons que assenyala l’Observatori del Treball, les dades acumulades del gener al juliol mostren que el nombre de contractes formalitzats durant els primers set mesos de l’any ha assolit una xifra que representa una reducció tímida del -0,1% respecte del mateix període del 2023, arrossegada pel descens de la contractació indefinida (-3,5%). Per la seva banda, la contractació temporal ha crescut d’un 2,8%.

La conclusió que treu de tot plegat el secretari general de la patronal PIMEC, Josep Ginesta, no és optimista. “Objectivament, les dades ens diuen que alguna cosa no fem bé, perquè no és normal que augmenti l’atur en el mes de màxima activitat d’aquest país.” I ha afegit: “La reforma laboral porta una paradoxa, ja que encapçalem l’atur global a Europa, mentre disposem d’unes pèssimes dades de sortida per col·locació, tot i el seguit de reformes –com la laboral, la de prestacions o la llei d’ocupació–, que no suposen una reducció de l’atur ni una aproximació més bona de les persones al mercat de treball.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor