“Ens han robat 15.000 euros i el banc ens diu que no pot fer res per a recuperar-los”

A Irma Pigrau li han pres 15.000 euros del compte corrent i el Banc Sabadell se’n renta les mans. Els Mossos d’Esquadra diuen que sembla que ha estat víctima d’una ciberestafa, una activitat criminal que ha crescut molt aquests darrers anys, però ni a ella ni al seu marit no els consta que hagin fet res que els deixés exposats. I ni la policia ni el banc no els donen cap solució. “Ens diuen que no en són responsables, que és com si haguessin entrat a casa nostra a robar. Però no han entrat a casa meva, han entrat a casa seva. Els responsables són ells.” El banc no té cap assegurança ni cap mecanisme per a recuperar els diners. Al final, la sensació és que algú ha atracat el banc esquivant-ne els sistemes de seguretat i ho han de pagar els clients.

—Quan us adoneu que us han pres 15.000 euros del banc?
—L’11 de gener, en Jesús, el meu home, entra al compte per mirar si ha cobrat la nòmina i s’adona que ens hi falten 15.000 euros. L’endemà, anem als Mossos d’Esquadra a posar la denúncia, i la portem al Banc Sabadell per comunicar què ens ha passat.

—Què us diuen?
—Els Mossos ens diuen que la seva feina és intentar atrapar el lladre, però no tornar-nos els diners. Que serà molt difícil de recuperar-los, perquè els diners han anat a parar a un banc francès, però que segurament ja no hi són, que deuen ser als Països Baixos, al Senegal, o vés a saber on. El Banc Sabadell ens diu que ells no tenen cap assegurança per a cobrir aquesta mena d’estafes i que no poden fer res per a recuperar aquests diners o abonar-nos-els.

—Ningú no us dóna cap solució?
—No. Hem parlat amb més gent i hem sabut que hi ha entitats bancàries que sí que tenen assegurances per a aquestes estafes. Ens han dit que presentem una reclamació al Banc d’Espanya o que ens posem en mans d’un advocat. És el que hem fet, a veure si ho podem solucionar. El Banc d’Espanya té dos mesos de marge per a contestar-nos, però de moment no en tenim notícia. Tenim l’esperança que al març ens diguin alguna cosa. Hi ha moments que som molt positius i d’altres que ens desanimem, perquè la situació és complicada i no sabem què creure.

—Com a mínim, sabeu què ha passat? Com ho han fet per robar-vos els diners del banc?
—Exactament, no ho sabem. Els Mossos ens diuen que potser ha estat perquè ens hem connectat a una xarxa wifi oberta, com les dels centres comercials o els hospitals, i algú ha accedit al meu mòbil i ha vist tot el que jo feia. I aprofitant que algun dia em vaig connectar a la banca en línia, van poder veure les meves claus d’accés i el meu DNI, i van fer les transferències. No sabem què ha passat, però t’adones que tot és molt vulnerable i que qualsevol cosa que creguis que és inofensiva et pot perjudicar.

—Recordeu si us vau connectar a una wifi així o si vau clicar algun enllaç estrany?
—No sóc conscient d’haver clicat cap enllaç estrany. Vaig estar connectada a la wifi de l’Hospital de Girona, i potser se’m va connectar automàticament algun dia a la xarxa d’algun centre comercial. Evidentment, ja hem desactivat l’opció que el mòbil es connecti automàticament a les xarxes. Però no som conscients que hàgim fet res fora de lloc.

—Heu trobat cap rastre de programari maliciós al telèfon o a l’ordinador?
—Al Banc Sabadell ens van recomanar que passéssim un antivirus i rebategéssim el mòbil, però quan vam passar l’antivirus no va trobar-hi res estrany. No sabem com ha passat. Hem trucat a la nostra companyia telefònica per saber si algú havia demanat un duplicat de la targeta SIM, però ens diuen que no. La cosa és que ells, d’alguna manera, van poder saber quin era el meu banc i les meves credencials. Van entrar-hi i van fer tres transferències de 5.000 euros.

—Vau rebre cap missatge de confirmació del moviment o cap avís que aquests diners es transferien?
—La directora de la nostra oficina ens va dir que les transferències no s’avisen perquè són moviments que fas tu mateix. En canvi, sí que es reben avisos de compres de quantitats estranyes. Ens vam quedar parats que es poguessin fer operacions així, sense que nosaltres haguéssim de validar res. Jo aquest moviment no l’he fet, i si no haguéssim entrat al compte per mirar si havíem cobrat la nòmina, ni ens n’hauríem adonat.

—No hi ha cap sistema per a revertir aquest tipus d’operacions?
—Quan ens vam posar en contacte amb el Banc Sabadell, van fer la reclamació al banc francès. Però els van respondre que ells no tenien aquells diners i que no els els podien abonar.

—En un món on tot està tan controlat es fa estrany que els bancs involucrats no sàpiguen qui ha retirat o on s’han transferit els 15.000 euros del vostre compte.
—L’única informació que ens han donat és que el nostre banc s’ha posat en contacte amb el que va rebre els diners i que ells els han dit que ja no els tenen, que rastrejar els diners és cosa dels Mossos. No ens diuen res més.

—Però els Mossos no us han donat esperances en cap moment, oi?
—No, ens van dir que tinguéssim clar que no trobarien els diners. Que tot el que podrien fer era intentar atrapar el lladre, però que la persona que ho havia fet segurament s’amagava rere una identitat falsa i que era molt difícil trobar-la. L’única manera de fer-ho seria rastrejant els diners, però que per a recuperar-los ens hauríem de barallar amb el banc i que fossin ells qui assumissin la responsabilitat.

—I el banc us diu que no hi pot fer res?
—Ens diuen que no en són responsables, que és com si haguessin entrat a casa nostra a robar. Però no han entrat a casa meva, han entrat a casa seva. Els responsables són ells. Són ells qui em guarden els diners, i si no estan segurs en un banc, no sé on poden estar segurs. L’única cosa que ens han dit és que els sap molt de greu, però això a mi no em serveix. El que vull és que es facin responsables del que ha passat, perquè és una errada seva. A veure si tenim sort i amb l’advocat ho podem solucionar.

—Heu mirat si us han entrat en altres comptes bancaris al vostre nom?
—Només han agafat diners d’aquest compte.

—Què fareu ara?
—Hem blocat la banca en línia, no hi accedim ni des del mòbil ni des de l’ordinador. Tots els moviments que fem són des del caixer o des de l’oficina. És una situació que fa sentir impotent, perquè no he fet res malament, m’han desaparegut uns diners del compte i no puc fer res més que esperar o buscar un advocat.

—Canviareu de banc?
—Evidentment, la nostra intenció és canviar de banc, però no ho podem fer fins que se solucioni el cas. Només faltaria. Si ells no ens donen una solució adequada per a la situació que vivim, hem de buscar un altre lloc on ens atenguin millor. Una companya de l’escola va viure una situació semblant, però el banc tenia una assegurança i li van tornar els diners. Igual com altra gent amb qui hem parlat.