29.12.2024 - 21:40
1. Les estacions fantasma
Al plànol del metro no hi ha algunes estacions que, tanmateix, sí que existeixen en la realitat. Se les coneix popularment com “estacions fantasma”.
A la línia 1, hi ha Bordeta i Bordeta Cotxeres, que van funcionar fins a la dècada dels vuitanta. Es van tancar després de l’ampliació a Torrassa, perquè eren molt a prop de l’estació de Santa Eulàlia.
A la línia 3, hi ha Ferran, entre Liceu i Drassanes, que va funcionar fins el 1968. Es va tancar per permetre la prolongació de la línia i es va obrir Drassanes, que era massa a prop.
A la línia 4, hi ha Banc, que no es va inaugurar mai, entre Urquinaona i Jaume I. Es fa servir com a magatzem de materials. Es diu que aquesta estació podria haver estat emprada en el seu moment per les oficines bancàries de la plaça d’Antoni Maura per a operacions especials.
També a la línia 4 hi ha Correus, entre Jaume I i la Barceloneta, que va funcionar fins el 1972.
Finalment, a la línia 5 hi ha l’estació de Gaudí, entre Sant Pau-Dos de Maig i Sagrada Família. A causa de l’annexió de la línia 2 a la línia 5, no va arribar a inaugurar-se mai, però, en canvi, és una de les més ben conservades.
2. Una sola boca modernista original
Solament hi ha una estació que conserva la boca del metro modernista original, de les vuitanta que es van arribar a instal·lar en el seu moment. És la d’Urquinaona, a la sortida al carrer del Bruc.
Aquesta mena de boques es van començar a eliminar als anys vuitanta perquè els arcs s’havien anat degradant i eren un risc per als usuaris. Tanmateix, la desaparició de la boca de Liceu, l’any 2005, va causar una reacció de protesta molt gran que va fer que no s’enderroqués la darrera boca restava, la d’Urquinaona.
Les boques van ser creades per Manuel Ballarín, el mateix artista que va col·laborar amb Pere Falques en la construcció dels famosos bancs-fanals del passeig de Gràcia.
3. 75 metres cap avall, l’estació més profunda
Les estacions més profundes de la xarxa de metro de Barcelona són: el Coll-la Teixonera (L5), Roquetes (L3), Trinitat Nova (L3), Ciutat Meridiana (L11) i Penitents (L3).
Entre les quals destaca clarament l’estació del Coll-la Teixonera, atès que és setanta-quatre metres per sota del nivell del carrer, cosa que la converteix de bon tros en l’estació més profunda de la xarxa de metro de Barcelona. Títol que ostentarà molts anys, car cap de les estacions programades arribarà a aquesta profunditat.
Com a comparativa, l’estació de metro més profunda del món és la d’Arsenalna del metro de Kíiv, que arriba a uns extraordinaris cent cinc metres de profunditat.
4. I tres estacions a peu de carrer
Hi ha tres estacions del metro de Barcelona que són a peu de carrer: Mercat Nou (L1), Santa Eulàlia (L1) i Can Boixeres (L5).
Entre les estacions subterrànies, l’estació menys enfonsada és la de la Barceloneta (línia 4), atesa la proximitat a la mar. De fet, el tram de línia on és l’estació es va construir a cel obert i va ser tapat més tard.
5. El transbordament més llarg: 256 metres
Els transbordaments més llargs de la xarxa de metro de Barcelona són al passeig de Gràcia (L2-L4-L3), la plaça de Sants (L1-L5) i la Diagonal (L3-L5-FGC).
De tots tres, el passadís de transbordament del passeig de Gràcia és el més llarg, atès que fa dos-cents cinquanta-sis. El passadís d’intercanvi és tan llarg principalment perquè les estacions de les línies L3 i L4 estan molt separades, però també perquè complica el trajecte el fet que hi hagi un aparcament subterrani a la vora.
Aquest passadís ha estat remodelat fa poc amb grans fotografies de l’exterior i molta més llum, un intent de fer-lo més agradable, malgrat la distància.
