Esquerra Republicana o la ferocitat del caïnisme

S’esbudellen amb ferocitat perquè a ca n’ERC des de fa anys ja tenen gent entrenadíssima a sembrar zitzània contra altres independentistes… Qualsevol excusa els era bona per a atacar qui els feia nosa per assolir l’objectiu de l’hegemonia… I ara s’ho apliquen entre ells.

5 abril 2019. Entrevista de VilaWeb a Joan Tardà:
JOAN TARDÀ: “JO VULL L’HEGEMONIA”

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-joan-tarda-hegemonia/

Entrevista al diputat d’ERC a Madrid i un dels homes fort del partit.
“El diàleg amb Espanya és secundari. L’important és guanyar l’hegemonia. Primer hem de dialogar entre catalans. Jo vull l’hegemonia. Vull l’Esquerra Republicana dels anys trenta. L’hegemonia. […] I us he de dir una cosa: en el darrer tram, qui ha d’encapçalar el procés és ERC. Una de les condicions sine qua non és que el darrer tram l’encapçali ERC.”

NO ÉS DE POLÍTICA QUE DISCREPEN.
En el conflicte d’interessos entre Marta Rovira i Oriol Junqueras, no és de política que discrepen.
Entre les dues postures d’Esquerra Republicana de Catalunya no es combaten les idees, i ens han confirmat que només es tracta de resoldre qui serà el president, qui tallarà el bacallà i res més.
Aquest escenari -i aquest guió-, ja els coneixem.
En el conflicte d’interessos entre el bàndol de l’independentisme que vol la república de Catalunya i el bàndol del regne d’Espanya que vol perpetuar la monarquia instaurada pel dictador Franco, malauradament tampoc no es combaten les idees -m’agrada insistir que no s’ha fet mai-, perquè entre l’autodeterminació i la colonització hi ha més distancia encara que entre Rovira i Junqueras i, és clar, Catalunya i Espanya tampoc no és de política que discrepen.

Sempre que en tenen ocasió diuen, hipòcrites, que venen a treballar pel poble i per la nació. Però la realitat és que només venen a xuclar de la mamella, a col·locar familiars, amics i coneguts, a conrear el seu ego inacabable i a esgarrapar tot el poder (i els calés) que puguin.
Aquest Junqueras s’ha creat una aura messiànica capaç d’embadalir a la gent que encara és a Esquerra per principis i que no mengen (de moment) del pessebre. Però cal vigilar amb els messies de pa sucat amb oli, perquè s’acaben creient les seves pròpies mentides de manera que aquestes passen a ser la veritat absoluta, veritat per la qual tot és justificable. Instal·lats en aquesta fugida endavant, acabi com acabi, només deixarà terra cremada.

Mare de déu! Quina vergonya i quin fracàs! Quan es prioritza el poder pensant que sense no es pot fer res acaba passant fatalment, i lògicament, el que ara veiem. L’hegemonia es disputa sempre entre els que persegueixen el mateix objectiu, teòricament al menys, i poc a poc la lluita es va ampliant a cada cop més gent i acaba amb iuna lluita personal. Tot per no prioritzar l’objectiu, la independència en aquest cas, s’acaba pactant amb els que no volen l’objectiu per a conquerir l’hegemonia. I s’acaba amb alló de l’Estat sóc jo, la Revolució sóc jo, la Independència sóc jo…..Patètic!

A les organitzacions antifranquistes això passava sovint. Vaig conèixer un cas de un partit que dirigien aquesta mena de gent i es va anar expulsant a poc a poc els militants, la majoria per heterodoxes i poc revolucionaris. Va acabar quedant reduit a una sola persona, l’unic ortodoxe: la Revolució era ell, i sense ell no hi havia Revolució!

El que demano és que ens traguem de sobre aquest pes mort l’abans possible, i que anem decidits a fer la nostra revolució dempocràtica, la Independència.

Si la lluita per l’hegemonia al capdavall és entre l’Oriol i la Marta, quina misèria moral significa una hegemonia, que al seu torn afebleix i ha afeblit el moviment independentista i el redueix a cendra morta al servei del PSOE i l’Espanya tradicionalista i monàrquica de sempre.
.
Tant de bo creixi i agafe protagonisme a poc a poc tant Col.lectiu Primer d’Octubre com Foc Nou. Molts ho dubtem, però. No obstant això, no defallirem. Cal que neixin flors a cada instant.

Molt d’acord amb tot el que diu el Sr.Manel Moreno.
Apart de política, projectes idees……
Qui pot confiar amb cap d’aquests dos elements???
Tant la Rovira com el Junqueras, han treballat plegats anys i panys, quins valors tenen, quan
s’ esbudellen en públic,sense mostrar respecte.
Enlloc d’assumir responsabilitats i demanar perdó per el mal que han fet, a persones i al moviment és comporten com persones inmadures, allunyades de la realitat.
Qui punyetes els pot votar???
Quan vaig veure el teatre de Olesa, vaig pensar, tota aquesta gent,son iguals o pitjors que ell, si criden i tabaleguen com si fos un deu, incapaços de discernir i ser crítics!!!
Hi ha molta gent així a Esquerra????
Perquè si és que si, tenim un greu problema.
No és que ens entreguin al enemic, ells mateixos ens aniquilaran per tal de salvar el seus reis

Les baralles no són autèntiques, sinó simulades. ERC no és un partit amb ideologia pròpia, si no una sucursal del poder central sigui qui sigui el partidet que mani a Madrid, i el seu mandat actual és que desprestigiïn tant com sigui possible l’independentisme, cosa a la qual participen tots els mitjans d’informació catalans que continuen tossudament donant el nom d’independentistes a un partit que es va vendre al poder central ja fa molt de temps sense cap altra ideologia que la riquesa no del partidet, sinó personal. El desengany actual dels catalans en vers a l’independentisme no és casual, sinó programat i comprat a ERC pels espanyols, i l’objectiu d’aquesta gentussa no va més enllà que: “coje el dinero i corre”… Misèria absoluta.

Lluita descarnada pel poder i les cadiretes, sí; això és exactament l’espectacle denigrant que ens han fet viure els 3 partidets Maria del Procés.
I és per això que no ens ha de preocupar pas si acaben a la paperera de la Història, no només els botiflers suprems d’ERC sinó també Junts i la CUP.
Jo no necessito partits que em traeixin i facin el contrari del que deien que farien, tot pactant amb els ecspanyols mentre s’esbudellen entre ells i també internament. I tot per cadiretes sense ni un bri de sentit comú, de raonament, d’idees.
Que se’n vagin en orris serà la millor notícia si realment volem esdevenir lliures. No hi ha res d’aprofitable en uns partits corcats, de dalt a baix, d’infiltrats i aprofitats sense escrúpols.
Encara ens faran passar molta vergonya i fàstic els 3 partits, i amb les seves misèries seguiran arrossegant tot el moviment independentista pel fang, però amb el seu necessari final l’independentisme renaixerà com l’au fènix.
Tabula rasa i cerquem nous partits i lideratges, que tot està per fer i tot és possible.
//*//

Aznar, un altre psicòpata com Junqueras, encara avui no reconeix l’engany massiu que va intentar portar a terme el 11 de Març del 2004 sobre l’autoria del més gran atac terrorista islamista a Europa.
.
Tot el contrari, ara segueix passejant-se tal qual una estrella mediàtica que lídera, junt amb altres com l’Ayuso, l’odi a Catalunya. I tots els fatxes li renden pleitesia .
.
De la mateixa manera, Junqueras mai reconeixerà res, especialment que ha sigut un traidor a Catalunya i el màxim responsable de la situació actual, i seguirà la seva dèria destructiva de Catalunya, via colaborar amb el PSOE i atacar sense límits a Puigdemont.
.
Però primer s’ha de fer l’amo complert del partit i quan veus els seus enfervorits seguidors a Olesa et poses a tremolar.

Estimat director, a mi no em preocupa res ni mica el mal que farà tot això a Erc degut a que NO son independentistes ( investidura de Illa i tot l’historia d’enganys i traïcions des de 2017 com a mínim) de fet em preocupa el mateix que el PSC. El que em preocupa es que es continu incloent aquest partit com part del moviment independentista i això si que fa mal al moviment ja que el treu una credibilitat internacional enorme, des de fora que han de pensar veient que un partit del “moviment independentista” a investit un partit que vol la nostra aniquilació com moviment i com nació? Pensaran: ” Aquesta gent no sap ni el que vol, no es seriós”. Si encara hi ha gent independentista al partit que s’ho facin mirar. Ho tenen magre ja que la meitat son junqueristes i quasi l’altre meitat son junqueristes sense Junqueres com diu vostè, o sigui NO independentistes. Em de canviar ja el xip i dir les coses pel seu nom, prou de fer-nos trampes al solitari.

ERC NO ÉS INDEPENDENTISTA. I LA SEVA SITUACIÓ ENS ALLIBERA A QUI SÍ HO SOM
.
Fa anys que ERC fa política anti-independentista. Sent tota ella autonomista i de total submissió a espanya. Això, avui, és indiscutible.
ERC està molt més a prop de PSOE-PSC (partit del que semblen una “marca blanca”) i Comuns que de les altres forces que s’auto-denominen Indepes.
De fet, la màxima ferocitat de la seva lluita és contra JUNTS, molt i molt lluny de la demostrada contra el PP, VOX i d’altres jugadors espanyolistes del taulell polític, econòmic, jurídic, social i cultural.
.
Igual que feu amb AC, que sense auto-denominar-se ells com “extrema dreta”, els mitjans els etiqueteu així (encertadament, al meu parer). Per què no comenceu a adreçar-vos a ERC com a partit “ANTI-INDEPENDENTISTA”?
D’aquesta manera, el problema d’ERC passa a la banda dels enemics (poden perdre un aliat fonamental) i nosaltres, els indepes, no farem més que sortir guanyant quan més baix i desgastat caigui ERC. El millor que ens podria passar és que aquest partit desaparegui com l’organització quinta-columnista, col·laboracionista i destructiva que és avui i sigui substituïda per alguna cosa molt millor (encara per parir) que aquesta xusma.
.
Vincent, no pateixis per l’Independentisme. La pena és que el procés d’auto-liquidació d’ERC no sigui més àgil.

No comentaré massa sobre el congrés d’Esquerra, aquest “SalvamERC” pensat per fer bullir l’olla mediàtica i fer-nos oblidar -per saturació informativa- tot el mal que ha fet aquest partit. Muntar uns putxinel·lis amb el dimoniet a una mà i el pastor a una altra no ens hauria de fer oblidar que els titellaires són sempre els mateixos. ER ha esdevingut una eina espanyolitzadora de primer nivell i per a mi no té redempció possible.

Sobre el PS3, sembla que la televisió pública catalana no té organismes de control independents que funcionin. La “corpo” ha esdevingut una eina fantàstica per a normalitzar l’anorreament gradual (i fraternal i solidari i xupiguai) del català en mans del castellà.
.
Com diu en Gerard Furest quan parla de la CCMA al seu article del Núvol: “[…] la balança s’ha decantat finalment cap a l’assumpció del model mimètic que proposaven els partits més tèbiament catalanistes o directament espanyolistes, és a dir, bilingüistes -és a dir, lingüicides.
.
https://www.nuvol.com/llengua/tv3-al-divan-383488
.
I Parlant del canal de continguts EVA, afegeix:
.
“[…] no fa gaire una influencer jove i catalanoparlant va compartir des del seu compte personal un vídeo subtitulat en castellà amb l’Instagram del Som Eva, demostrant tenir més al cap els propis seguidors que el servei públic que monetitzava”.

No crec pas que veiem coses més brutes, perquè és Espanya qui controla els tempos de la titella ER. Els ha interessat treure porqueria perquè els investissin l‘Illa, ara no els interessa, al contrari, qui millor pot derrotar l’independentisme és el mateix independentisme i els més haters són a can ER. La tropa que els vota són prou odiadors, molt tímids la majoria, però ja s’encarreguen els oradors d’atiar el ressentiment. Cúpula i votants són reflex de la malaltia inoculada per Espanya durant segles.
En aquesta tessitura va fer molt bé el president suspenent la DUI, avui es veu ben clar.

ERC ha volgut ser la CDC dels anys 80 i Junqueras Jordi Pujol. Pot semblar una exageració. S’ha parlat molt del canvi radical d’estratègia però és que la cosa ha anat molt més lluny. Vist des de fora -evidentment jo no sóc d’ERC- costa molt d’entendre-ho i només quadre tot si ho reduïm a poder, control del país i omplir la caixa. Algú pot entendre que el principal “partit d’esquerres” a Catalunya, hereu de Macià i Companys, adversari del pujolisme i punta de llança de l’independentisme des del seu naixement al 1931 incorpori a les seves files transvestits polítics com ara Carles Campuzano, Miquel Samper o Francesc Marc Álvaro convergents històrics o Joaquim Nadal i Joan Ignasi Elena socialistes de tota la vida? Perquè això?. Han deixat tan enrere la ideologia que també han perdut el tren del poder i ara es maten entre ells per les engrunes als peus dels socialistes. Junqueras ja no és amor, Marta Rovira li ha caigut la careta. Encara la recordo efusivament abraçada a Junqueras fa dos mesos -al seu retorn de l’exili- entre aplaudiments ingenus dels pobres panolis que hi van acudir. De debò no hi ha gent honesta, sòlidament catalanista i socialdemòcrata que pugui revifar aquest partit agònic?

A veure com els expliqueu a la gent que us hagi de votar.
.
A l’ER (B) retratada. La d’enganyifes, trifulgues, i clientelisme. Els que considereu el vot, preuades possessions que no poseu al servei de la democràcia, menystenint al poble de Catalunya.
.
Ja no és pas que a la següent, la gent us hagi de fer de costat, a vosaltres, amb el vot, com a les darreres eleccions. A la següent fita electoral, us ho recordarà tot, i tothom, sens dubte.
.
On ja se sap que trigarem, ja que per tal de no votar, aguantareu al vostre Salvador i captor, Illa. Perquè faci, i desfaci, i tot ja us anirà bé!
.
Adeu-adeu, amb un mocador blanc.
.
Però mortal de mena a la anti-democràcia, contra aquesta gent tan ufana i tan superba que us representa. Que el lògic n’hauria de sortir un grup alternatiu, un partit bifurcat. Persones que hi siguin al partit per fer política. Que n’aprofitin per a ocupar l’espai que els caps abandonen.
.
A Catalunya cal un Partit seriós, d’Esquerres, i per estar al servei de Catalunya. ER per C. Al costat de l’alliberament nacional, i que sigui del tipus A! El que la gent mereix!
.
Encara que el problema real és que hi hagi un sistema de partits maldestre, i obsolet, que permet l’espectacle que en tenim.

Mireu,
Heu vist la quantitat d’articles, noticies, editorials, etc, a tots el medis i a tota hora, que arreu surten amb els, directors, periodistes, analistes i opinadors d’aquí i d’allà, molt preocupats, tristos i consternats amb el que ara surt públicament que està passant a ERC? Es fa publicitat gratuita als nous grups antagonics que ara pretenen recuperar les regnes perdudes del partit. El país està col·lapsat!!! Ens anem a fer punyetes!!! I ara que???….
És vergonyós. Ens han enfonsat, ens han estat mentint, i segueixen mentint, insultant, traint, ens han venut als espanyols i ara tots ploren pel futur d’ERC???….
Quanta gent, empreses i medis de comunicació han estat xuclat d’aquest partit i el seu govern? Ara es mosseguen els uns als altres per a veure de salvar-se del suïcidi polític al que ens han portat els que es deien a si mateixos els bons i els nets. Perquè “com son d’esquerres” son fiables i generosos. I diuen que els altres partits independentistes, “com son de dretes” i per tant col·laboracionistes amb l’extrema dreta, o que “com son els convergents”,….. Us sona, oi?
No patiu, que no parlaran de com portar Catalunya a la seva independencia. De fet no ho volen fer. Per això es posen al costat dels partits borbònics.
Au home! Ja n’hi ha prou.

Molts em sostingut que Junqueras junt amb el seu partit ens estava portant a la perdició com a país, entre d’altres coses perquè la seva acció mai s’havia basat en separar Catalunya d’Espanya. Mai havia pretès tenir altra estratègia que la de la ocupació del poder al preu que fos.
El medi per construir el que ells volien “construir” (que tampoc sabien del tot que era) es basava amb el control absolut de tots els medis de difusió possibles: Prensa, Radio, TV, internet… al pur estil que en Goebbels ja havia intentat d’implantat a tota Alemanya i als seus dominis, anys abans.
Per tenir lligat als seus (tot el partit i part de la gent ambiciosa del carrer) feia estralls la prometença de que amb ells, els càrrecs per viure del tros, serien senzillament espectacular de ben pagat i de molt de poca feina i que a sobre, per acabar-ho d’arreglar enviarien a tots els rics a treballar com a negres, per ser tant dolents com son i sempte han estat (aquest es un eslògan que molta gent creu amb molta facilitat).
Em vist que milers de persones han col·laborat amb aquesta desfeta i ara que alviten el final de la operació (aquest tipus de moviments muntats d’amunt de la sorra, sempre acaben així) estan tant espantats que cal el “correm-hi tots” per sortir-ne.
Per cert que el nostre VilaWeb , tampoc n’ha estat una excepció, coms tants periodistes, presentadors, radiofonistes, amics i col·laboradors que veien una gran sortida en el seu estat precari de feina. Bona part del seu èxit (del projecte Junqueras) s’explica per aquesta circumstancia.
Ara aquest home (en Junqueras) vol tornar. Es evident que anar a l’ostracisme es quelcom que no està disposat a fer mai, entre d’altres coses perquè la gent que son com ell, a part de que no s’adonen mai de com son i de com l’han cagada, al fin arriben al capdavall de la seva obsessió, que pot molt ben ser, del tot asgarrifos i terrible.

L’objectiu final de destrucció ha estat el modus operanti d’Er des de l’1-O. Primer contra Junts (fent el mateix joc que els comuns) i després contra els mateixos. El primer objectiu no l’han aconseguit malgrat els esforços de Junqueras i Rovira. L’autodestrucció segurament l’aconseguiran a no ser que en el congrés guanyi FN o el col.lectiu 1-0. Preferiblement aquest darrer ja que la Marta Rovira fa pocs dies va dir que ‘pot ser sí que Foc Nou podria ser una opció’. Al meu parer si no guanya l’1-O, Er desapareixerà.
.
El llegat de Junqueres i Rovira haurà estat la destrucció completa d’un partit històric, que va abandonar la independència per tenir quotes de poder (ells).
.
Cada dia que passa tenim una emmerdada nova, i és que la realitat sempre supera la ficció.

Apa!… Tornem-hi amb la tabarra diaria a compte d’ER…
Molt cansat d’aquest bombardeig diari a compte de res amb
substància…
He d’entendre (poc entenidor de mí) que no hi ha res que mereixi més atenció. Serà això, doncs. Segur.
Apa!… Fins a demà!… Estic intrigat… Amb què ens ‘sorprendrà’ Vilaweb demà tornant a parlar d’ER??… De quin color porta els calçotets en Junqueres, potser??
Salut!
//*//

Això acabarà com el rosari de l’aurora. Després de la sang i el fetge vindrà la concòrdia i els interessos monetaris per posar-se d’acord.

ER ha fet com els espanyols, mentre l’enemic comú era Junts i més concretament Puigdemont anaven tots units. En no poder-lo destruir ara és barallen entre ells. Falta saber si això no entrava ja dins dels plans del Maquiavel que va instigar la traïció d’ER a l’independentisme. Perquè tota aquesta misèria perjudica sobretot el moviment independentista, que ER tenia com a prioritat eliminar.