Una Esquerra cohibida navega la Diada amb perfil baix i discreció

Ha estat una Diada complicada per a Esquerra Republicana. El partit és en hores baixes de portes endins, embardissat en una guerra orgànica que es torna lletja. També de portes enfora: no tan sols pels mals resultats a les eleccions del 12 de maig, en què van perdre tretze diputats i 160.000 vots, sinó per les crítiques que la resta de l’independentisme els adreça per haver fet president Salvador Illa. La pancarta més grossa de la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium, entre més coses, deia: “Qui avala el 155 no es mereix ser el nostre president.” S’hi veia un dibuix negre sobre blanc d’Illa, en primer pla, i darrere, el president Pere Aragonès, que li penjava la medalla que l’ungia al càrrec. Encara no fa un mes de la investidura i la indignació de molts manifestants encara és calenta, cosa que ha dut Esquerra a mantenir un perfil baix i discret durant tota la jornada, marcat per l’absència de la secretària general, Marta Rovira, a Suïssa “per motius familiars”.

La vigília ja va ser difícil al Fossar de les Moreres. No era la primera vegada. El 2022, la portaveu Marta Vilalta es va encarar amb els crits de protesta d’uns altres independentistes, visiblement enfadada: “Crideu més, vinga, que no us sentim! Perquè mentre vosaltres crideu, nosaltres, la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya, treballarem per portar aquest país a la llibertat! Crideu.” L’any passat fou menys crispat, però igualment tens. L’ex-conseller Juli Fernàndez va rebre uns quants xiulets, tot i que també va ser aplaudit per la seva comitiva quan va demanar a la gent que no perdés “ni un minut a equivocar-se d’adversari”. Enguany, els republicans van provar d’enviar-hi cares menys conegudes –diputat Jordi Albert i l’ex-regidora a Barcelona Montse Benedí–, però de seguida una part del públic els va dedicar xiulets, crits de “botiflers” i expressions com ara “Vergonya em faria fer president Illa”. En un acte a Vic, els republicans també van rebre xiulets.

Tampoc no ha estat el primer any que Esquerra rebia crits en l’ofrena a Rafael Casanova, al matí, tot i que la situació ha estat més relaxada que no pas al fossar. La delegació del partit, encapçalada pel president Aragonès i més membres destacats de la direcció, ha rebut crits com ara “Espanyols” i “Fora!”. L’acte organitzat pel partit a migdia, prop de la plaça d’Urquinaona, amb un escenari i parlaments, ha propiciat un moment de contrició: Vilalta ha reconegut que Esquerra travessava “un moment de debilitat” i ha dit que entenia que hi hagués decepció, ràbia i desengany entre els militants. En canvi, la presidenta del grup municipal a Barcelona, Elisenda Alamany, ha defensat el partit de les crítiques i ha apuntat que hi havia uns quants independentistes que empetitien i debilitaven el moviment. Tanmateix, aquest moment de reunió amb els militants tampoc no ha estat del tot plàcid.

Allí mateix, una quinzena d’activistes anarquistes han interromput el discurs d’Eva Baró, presidenta de la federació d’ERC a Barcelona. Demanaven la llibertat d’Abel Mora, que continua empresonat acusat d’haver agredit un individu d’extrema dreta després d’una manifestació del sindicat policíac Jusapol el 2018 a Barcelona. Les paraules de Baró, desconcertada per la cridòria i un megàfon, s’entretallaven. “La democràcia i la llibertat són incompatibles… si no van acompanyats… del respecte dels drets humans i dels drets més bàsics”, deia Baró. A Mora, el jutge li ha denegat l’amnistia perquè considera que els fets no s’emmarquen en la reivindicació de la independència. La manifestació de Jusapol va ser convocada per homenatjar els policies que havien carregat contra els votants del Primer d’Octubre. Una bengala i una fumera negra enterbolien el costat de l’escenari mentre Baró acabava: “Us ben juro que tornarem a vèncer!”

Els tres pesos pesants del partit aquests darrers anys han passat molt desapercebuts. Rovira, és clar, per força, atès que se n’ha anat a Ginebra, tot i que era la primera Diada que podia passar a Catalunya, després de set anys d’exili. La secretària general del partit, que deixarà el càrrec després del congrés del novembre, no ha fet cap piulet en tot el dia ni tampoc cap publicació a Instagram sobre la Diada. El president de l’ANC, Lluís Llach, un dels impulsors de la manifestació de la tarda, ahir va ser molt dur amb ella en una entrevista a RAC 1,en què va dir que no sabia què faria si se la trobés: “A hores d’ara, que faci el que vulgui, si vol anar a Ginebra. Nosaltres no convidem els partits, convidem els independentistes, siguin dels partits que siguin. Si ve, fantàstic. Si no, no passa res. L’entenc, perquè s’arrisca a tenir un rebuig de la gent”, va dir.

El president Aragonès no s’ha deixat veure més enllà de l’ofrena. I Oriol Junqueras, que aspira a la reelecció com a president del partit, ja fa tres anys que no va a la manifestació. El 2021, pocs mesos després de sortir de la presó, ell, Aragonès i els altres membres de la delegació dels republicans van ser escridassats, increpats i xiulats. L’any següent, Esquerra va decidir de no enviar formalment cap càrrec a la manifestació i es va queixar públicament que la presidenta de l’entitat d’aleshores, Dolors Feliu, l’havia plantejada com una protesta “contra una part de l’independentisme”. Aquesta vegada, Junqueras ha anat a l’acte que Esquerra ha fet al matí a Sant Boi de Llobregat, poc concorregut, i després a Barcelona, quan els militants dinaven asseguts tranquil·lament, una volta ja s’havien acabat els parlaments i els manifestants anarquistes ja s’havien dissipat. Tampoc no ha fet cap piulet.

Però sí que han enviat uns quants càrrecs a la manifestació de la tarda. No hi han denunciat incidents notables i, en una publicació a les xarxes de Juli Fernàndez, ara secretari general adjunt, se’ls veia somrients, enmig de la gentada. Lluny de la delegació, sense fer parlaments. Hi havia, a més de Fernàndez i Vilalta, les ex-conselleres Laura Vilagrà, Tània Verge i Ester Capella; el batlle de Manresa, Marc Aloy; la negociadora de la llei d’amnistia Marta Vilaret; l’ex-diputat Pau Morales i el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, entre més gent. Afins a Junqueras i afins a Rovira, que componen dues de les quatre llistes que s’encararan al congrés, apareixien barrejats a la fotografia, com en un instant de treva. La pressió d’uns altres independentistes i la possibilitat de les escridassades d’uns altres anys tal volta cohesionaven l’equip, almenys una estona. Però el “moment de debilitat” a què es referia Vilalta continuarà demà.