18.04.2024 - 14:31
|
Actualització: 03.05.2024 - 11:44
ERC proposa en el seu programa electoral per a les eleccions de Catalunya de pactar un referèndum d’independència amb el govern espanyol. El programa es divideix en sis grans blocs, que fan de paraigua de trenta-tres apartats de política sectorial i unes cinc-centes propostes. “És un programa electoral per a continuar governant”, ha dit la portaveu del partit, Marta Vilalta, que ha explicat que el document explicava què havia fet el govern de Pere Aragonès en cada apartat, què proposaven per a aquesta legislatura, i què voldrien fer en una república independent. “És un programa que recull propostes concretes per a aplicar l’endemà de les eleccions, però dibuixa un escenari futur: un horitzó de república catalana.”
Per arribar-hi, ERC proposa d’assolir l’acord per a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Recorda el precedent del referèndum del Primer d’Octubre de 2017 i la repressió espanyola, i afegeix: “Davant d’aquests atacs, Esquerra Republicana va ser la primera força independentista capaç de llegir el nou context i preparar-se per restablir les institucions d’autogovern suspeses per l’article 155 de la constitució [espanyola] i fer front a la repressió que es manifestava especialment en la presó i l’exili de les persones que havien fet possible el referèndum de l’1 d’octubre.” D’aleshores ençà, diu ERC, han insistit en la negociació amb el govern espanyol per a aturar la repressió i resoldre el conflicte de sobirania amb l’estat espanyol. Reivindiquen que han aconseguit els indults, que han suprimit el delicte de sedició i que han pactat la llei d’amnistia; tot de passos per a obrir “una segona etapa de negociació”, en què s’ha d’abordar la resposta a la majoria “sòlida, àmplia i transversal” de la ciutadania de Catalunya que vol decidir amb llibertat el futur polític del país.
En aquest camí, reivindiquen la proposta del govern de tancar un acord de la claredat i l’informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre les vies jurídiques per a permetre un referèndum. I proposen: “El compromís d’Esquerra Republicana és treballar, en els espais de negociació, una proposta que reculli l’ampli consens social de Catalunya al voltant de l’exercici del dret a l’autodeterminació i construir un acord que estableixi el procediment perquè la ciutadania de Catalunya voti de nou sobre la independència del país.”
I si el govern espanyol no vol pactar-lo? Marta Vilalta diu que hi insistiran fins que hi accedeixin: “No acceptem un no per resposta. Ens diran que no, com altres vegades ens ho han dit. Ens van dir que no era possible la llei d’amnistia o els indults o eliminar el delicte de sedició, i ho vam fer possible.” Defensa que és possible i viable en el marc legal actual, i que és només una qüestió de voluntat política. “Estem convençuts que una revalidació de la força d’Esquerra Republicana aquest 12 de maig farà possible el referèndum. És inevitable.”
De cara a “l’horitzó republicà”, exposen tres línies estratègiques per a reforçar l’agenda independentista: convèncer més gent de la independència mitjançant millores en la seva vida quotidiana; divulgar en l’àmbit internacional la causa independentista i la necessitat d’un acord de la claredat pactat i reconegut internacionalment; i comptar amb els agents socials per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Abans no arribin a pactar el referèndum, ERC proposa de millorar el finançament de la Generalitat. “Sabem que només la independència garanteix disposar de totes les eines i recursos per a tothom, però mentrestant defensem la consecució d’aquest finançament just. Que la Generalitat pugui recaptar tots els recursos del nostre país, amb plena capacitat normativa per a regular-los”, ha dit Vilalta, i ha afegit que l’objectiu era liquidar el dèficit fiscal i poder invertir els recursos catalans en els serveis públics necessaris.
Tal com ja va anunciar Aragonès, i recull el programa, aquesta proposta de finançament singular inclouria una transferència a l’estat espanyol com a quota de contraprestació dels serveis prestats, i una altra per a un fons de reequilibri territorial destinat a uns altres territoris amb menys capacitat econòmica, per a contribuir a l’equitat de manera transparent i, si fos el cas, acotada en el temps.
Vora cinc-centes mesures
A banda, el programa d’Esquerra Republicana també situa com una prioritat “rellançar” la llengua i cultura catalanes. “Ens comprometem a defensar i potenciar la llengua catalana, que és la columna vertebral del nostre país”, ha dit Vilalta. Un compromís que afecta tots els àmbits, segons que ha matisat. Per això, a més de proposar polítiques específiques per al català en un apartat concret, es plasma de manera transversal en diferents àmbits. Proposen polítiques per a reforçar el català en l’àmbit digital i audiovisual, i es comprometen a consolidar la immersió lingüística, que defineixen com a model eficaç per a aprendre la llengua. Tanmateix, la proposta estrella és la creació d’un Departament de Política lingüística que asseguri el foment del català en tots els àmbits. A més, es compromet que la despesa cultural sigui el 2% del pressupost de la Generalitat, un camí que diuen que ja han començat a fer: “Vam començar en l’1,1% i hem passat a l’1,7% en el pressupost del 2024”, ha dit Vilalta, fent referència als comptes que no es van arribar a aprovar i que van precipitar l’avançament electoral.
Per garantir l’estat del benestar, proposen d’ampliar la gratuïtat a tot el primer cicle de l’educació infantil, garantir l’equitat territorial i de resultats al sistema de salut de Catalunya, desplegar la limitació dels preus dels lloguers i invertir almenys 1.000 milions d’euros cada any en polítiques d’habitatge. En l’àmbit de la seguretat, proposen de desplegar la comissaria virtual dels Mossos d’Esquadra. És a dir, un servei digital per a acostar la feina de la policia als ciutadans i potenciar la lluita contra els delictes digitals. També proposen de continuar la feminització dels cossos de seguretat i emergències i adaptar el marc legal de seguretat per als desfiaments actuals.
En l’àmbit de la transició ecològica, diuen que treballaran per canviar el model energètic cap a un model “més just i verd”, amb un horitzó del 100% d’energia renovable, i amb la idea de tendir al residu zero i la mobilitat sostenible. També proposen de consolidar l’Energètica, la companyia energètica pública constituïda per la Generalitat durant aquesta legislatura i que actualment solament genera i subministra energia a edificis públics.
Vilalta s’ha vantat dels baixos nivells de desocupació que hi ha ara com ara, que ha definit d’històrics. “Moltíssima gent s’ha incorporat al món laboral, i ha estat possible gràcies a l’opció ferma i pública per la reindustrialització de Catalunya”, ha dit, i ha llançat un dard al PSC i Junts: “Mentre alguns opten pel monocultiu turístic, o per un model basat en la totxana i el joc, ERC defensa un model que competeixi amb reindustrialització, però també amb valor afegit, coneixement, recerca i innovació.” Així, proposen mesures econòmiques per a afavorir la reindustrialització amb llocs de feina estables i de qualitat, amb l’objectiu d’assolir un pes industrial del 25% del PIB català el 2030. En l’àmbit laboral, proposen de consolidar el Marc Català de Relacions Laborals, avançar cap a la setmana laboral de quatre dies i fixar un salari mínim de referència català; i en l’àmbit agrícola i ramader, es comprometen a impulsar una llei per la sobirania alimentària, a simplificar els tràmits administratius i a garantir preus justs per al sector primari.
El programa d’ERC també inclou mesures en l’àmbit del feminisme i drets LGBTI+, com ara desplegar una xarxa lila de país de prevenció de violències masclistes o aprovar una llei trans catalana. Per a la transparència i la lluita contra corrupció, proposen d’agilitzar l’administració pública, i per lluitar contra el desequilibri territorial, es comprometen que la primera llei a portar al parlament serà l’estatut dels municipis rurals. A més, diuen que arran de l’amenaça de l’extrema dreta, insten el conjunt de forces polítiques a fer de l’antifeixisme una lluita compartida en la defensa dels drets humans.
