27.11.2024 - 14:00
Ahir ho va definir molt clarament el coordinador de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia: “És la pitjor catàstrofe legislativa de la història”. Per dos motius: el primer, l’errada estrepitosa del PP, que va votar una esmena de Vox i va permetre l’eliminació del català en la funció pública i en l’educació; i el segon, per la permissió de construir en zones inundables, només un mes després de la tragèdia de València. I és per aquest segon motiu, amb el qual han tingut marge de maniobra, que l’oposició ha decidit de fer una proposició de llei per prohibir les construccions en totes les zones de risc i les obres en edificacions fora d’ordenació.
Davant la falta de consens amb el govern, els quatre grups de l’oposició (PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem) han insistit que la prohibició d’obres ha d’abraçar totes les zones de risc, ja siguin d’inundació, incendis, esllavissada o erosió, per exemple. Josep Castells, de Més per Menorca, ha recalcat que el que es va votar ahir al parlament és un “despropòsit i un esperpent” que defineix com està la política de les Illes. “Que no tenguin la valentia de recular un decret que permet construir i legalitzar en zones inundables és un escarni cap a la ciutadania”, ha dit.
Apesteguia ha apel·lat a la responsabilitat amb la qual han actuat els grups i la voluntat d’arreglar un problema que ha creat el govern. “La possibilitat que es construeixi en zones de risc és del govern”, ha apuntat, atès que és qui va incloure la previsió al decret llei que es va validar ahir. “El govern crea el problema i l’oposició ens posam d’acord per ajudar a solucionar el problema que ha creat”. També ha insistit que “la gent ha de viure a llocs segurs” i totes les zones de risc presenten riscos.
El PSIB ha assegurat que, ara, la responsabilitat és de la presidenta Marga Prohens. “No podem funcionar a base de ‘Costazos’, que Costa digui una cosa i un altre dia, una altra. Això no és seriós. No ha fet cap decret llei”, ha dit Iago Negueruela, recordant que amb el d’ahir, el decret llei de simplificació administrativa es converteix en tres decrets diferents. I és que el vice-president Antoni Costa va assegurar que per corregir el seu propi decret validat ahir -tant la qüestió de les zones inundables com donar suport a Vox- signarien dos decrets més. “És molt seriós del que parlem. Parlem de posar en risc la vida de les persones”, ha seguit Negueruela. “Aquest nyap l’arreglam nosaltres i l’altre, ell”, ha subratllat.
Temen un efecte crida
Els diputats temen, ara, un efecte crida per a la legalització d’obres en edificacions fora d’ordenació o la construcció de noves cases -la gran part acostumen a ser xalets- en zones inundables. Com que es tracta d’una llei molt enrevessada i que afecta a totes les conselleries, poden passar dues setmanes fins que l’enviïn al Consolat perquè Prohens la signi. Després està en les seves mans gestionar els tempos perquè es publiqui al BOIB.
Cal recordar que les esmenes aprovades de Vox no tindran vigència fins que la llei es publiqui al BOIB, però la permissió de construir en zones inundables és vigent des que es va aprovar el decret el maig. Per tant, com més triguin en publicar la llei al BOIB i, després, poder aprovar el decret de rectificació, més greu serà l’efecte crida. “Potser no hem escrit l’últim capítol de l’esperpent”, ha avisat Castells, ja que tot es pot fer més lent perquè la mateixa conselleria que ha de tramitar el decret és la que tramita els pressupostos. És per això que proposen una llei que es tramiti per via d’urgència.
Possible recurs d’inconstitucionalitat
En relació amb les 34 esmenes aprovades de Vox -que el partit qualifica de dia històric- Castells ha advertit que la figura del decret llei no existeix per solucionar errors, sinó qüestions de necessitat imperiosa per via legislativa. “Costa legisla de manera temerària. Si Vox hagués tengut cinquanta diputats al congrés espanyol, presentaria un recurs d’inconstitucionalitat”, ha advertit el portaveu.
Ara bé, encara hi hauria l’opció que algun particular presentés un recurs d’empara, si consideren que s’han vulnerat els seus drets fonamentals. “Aquest defecte pot donar lloc a buscar escletxes perquè en alguns dels punts no entri en vigor”, ha dit Castells, i ha conclòs: “El decret llei no és una pedra filosofal que ho resol tot”.
