29.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.04.2023 - 21:50
La Polinèsia Francesa torna avui a les urnes en la segona ronda de les eleccions regionals. El partit independentista d’esquerres Tavini Huiraatira va quedar primer ara fa dues setmanes, amb el 34,93% dels vots, un avenç que ha capgirat el debat polític del territori.
La progressió dels independentistes ha estat constant aquests últims anys. Fins l’any 2017 no van poder dur un diputat a l’Assemblea francesa, però l’any passat van ocupar els tres escons en joc.
Després del resultat del 16 d’abril, s’ha reconfigurat el tauler electoral. La segona formació, els autonomistes de centre Tapura Huiraatira, que actualment governen el territori, s’han aliat amb ʻĀmuitahiraʻa o te Nūnaʻa Māʻohi, un partit que amb un 11,88% dels vots no va poder accedir a la ronda, però que, amb la fusió de llistes, ha pogut incloure-hi quatre candidats.
La tercera candidatura en aquesta segona ronda és la de A here ia Porinetia, un altre partit autonomista, una escissió de Tapura Huiraatira que va aconseguir un 14,53% dels vots ara fa dues setmanes i que va donar suport a Marine Le Pen a les presidencials franceses.
La independència, al bell mig del debat
L’encaix territorial ha estat la principal qüestió de debat. Sigui quin sigui el resultat, tot sembla indicar que la qüestió de l’estatus del territori s’haurà de resoldre durant la legislatura que ve.
Per una banda, hi ha la candidatura independentista de Tavini Huiraatira i, per una altra, l’autonomista moderada, molt vinculada a França, d’A here ia Porinetia.
La més ambigua és la de la coalició de Tapura Huiraatira-ʻĀmuitahiraʻa o te Nūnaʻa Māʻohi, que ha obligat els primers a fer un tomb sobiranista, perquè els seus socis minoritaris són partidaris d’un estatus d’estat associat que doni a la Polinèsia tots els poders que ara romanen sota administració francesa. El president de la Polinèsia Francesa, Edouard Fritch, ha assegurat que hi pot haver una situació de caos si els independentistes arriben al poder.
Un referèndum d’independència?
Oscar Temaru, dirigent històric de l’independentisme, ha dit que la intenció és de convocar un referèndum per a decidir sobre el futur polític: continuar a l’estat francès o independitzar-se. D’ençà del 2013, la Polinèsia Francesa forma part de la llista de territoris no autònoms de les Nacions Unides (ONU).
Aquests darrers mesos, Temaru ha dit que les eleccions havien de ser tractades com si fossin un referèndum d’independència i abans de les eleccions va dir que, en cas de victòria, visitaria els estats veïns del Pacífic i les Nacions Unides per assegurar-se’n el suport. També va remarcar que ja hi ha precedents d’estats, com ara Kossove i Vanuatu, que es van independitzar sense haver de fer cap referèndum.
No obstant això, aquesta estratègia no és compartida per tot el partit. El candidat a la presidència, Moetai Brotherson, manté l’objectiu de la independència a llarg termini, cap a l’any 2030, i situa l’avenç del territori cap a la sobirania en el marc del Comitè de Descolonització de Nacions Unides.
Troba que la consideració de territori no autònom per part de l’ONU haurà de conduir a un procés de descolonització i la victòria electoral hi pot ajudar, perquè demostra que la independència ja no fa por i que s’ha d’organitzar una taula de negociació amb l’estat francès. De fet, creu que governar el territori pot ser decisiu i que gestionar bé el país pot reforçar el projecte independentista. En canvi, una mala administració el pot enfonsar. En aquestes eleccions el partit ha presentat un programa que prioritza la qüestió econòmica i social i critica l’alt cost de la vida que han de suportar sobretot les classes més baixes.
