Què hem de fer si apareixen esquerdes a casa? Quan ens hem de preocupar?

Badalona ha estat centre d’atenció aquestes darreres setmanes. D’ençà de l’esfondrament d’un bloc de pisos al barri del Raval, on van morir tres persones, s’han començat a revisar 420 habitatges i s’hi han descobert esquerdes importants que fins ara no s’havien comunicat. En un primer moment, va semblar que havien aparegut com un efecte col·lateral de l’esfondrament, però la majoria ja hi eren en aquell moment.

Arran d’aquest episodi, han sorgit unes quantes preguntes. És normal que apareguin esquerdes a casa? Com s’originen? Quan ens hem de preocupar? Com hem d’actuar? Les asseguradores se’n fan càrrec? De tot plegat, en parlem amb l’arquitecte David Lladó, director del postgrau en rehabilitació de l’Escola Sert del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i gerent de DAC Arquitectura, que ens resol tots els dubtes i ens ajuda a saber quan les esquerdes esdevenen un problema i quins passos cal seguir.

Per què apareixen esquerdes a casa? Com s’originen?

Hi ha moltes menes d’esquerdes, que s’han de saber diferenciar segons on apareixen, perquè poden ser degudes a motius molt diversos. “Per exemple, poden sorgir per defectes de la fonamentació. A vegades hi ha descompressions en el terreny, o tensions produïdes per fuites d’aigua, i això es tradueix sovint en esquerdes inclinades”, explica Lladó. Les esquerdes en forma de X, en canvi, acostumem a aparèixer a conseqüència dels sismes. També n’hi ha que apareixen per motius tèrmics. “Els edificis estan exposats al sol, que origina moviments de contracció i de dilatació. I, a més, es concentren sobretot a les parts més exposades, les cobertes”, explica.

També en poden sorgir a causa de les falles de compressió, és a dir, quan hi ha zones de l’edifici que estan més carregades. “Aleshores, en les juntes apareixen fissures i hi ha problemes amb els maons, que també es van degradant per efecte de l’aigua i la humitat”, explica.

Als sostres, les esquerdes hi apareixen per uns altres factors. “En els de fusta, n’apareixen per l’elasticitat del material; els elements que aguanten s’esquerden. I l’acer, quan s’oxida, trenca tot allò que té al damunt. Bona part dels problemes a les cases passen per l’oxidació de les vares internes d’acer”, afegeix.

Vegeu-ne tres exemples:

És normal que apareguin esquerdes a casa amb el pas del temps?

Demanem a Lladó si quan apareixen esquerdes amb el pas del temps ho hem de considerar normal. “Sí –ens diu–, perquè hi ha condicions d’entorn sobrevingudes, com ara elements de càrrega o sismes, sobretot en els elements de l’exterior.” L’envelliment dels materials també hi té un paper clau; a partir de certa edat es comencen a deteriorar. Les inspeccions tècniques dels edificis (ITE), que es comencen a fer quan els edificis tenen quaranta-cinc anys, són una eina essencial per a evitar aquests problemes.

En què es diferencia una fissura d’una esquerda?

“La fissura és més superficial i té més a veure amb l’acabat. L’esquerda ja té una propietat més estructural, que afecta més d’un element i l’estabilitat pròpia de l’edifici”, explica Lladó. Les reparacions de les fissures acostumen a ser més fàcils, a diferència de les esquerdes, que tenen una profunditat més gran i requereixen treballs més tècnics.

Què hem de fer si detectem una esquerda?

Si l’esquerda apareix per una causa o efecte extern, com un sisme, s’haurà d’avisar un tècnic qualificat, com ara un arquitecte o aparellador. Si la situació és més greu, caldrà avisar els bombers. “Sigui com sigui, si ho consideren oportú, ja prendran mesures cautelars, com apuntalaments, emmallaments o desallotjaments”, explica Lladó.

Si l’esquerda es detecta en el moment d’una inspecció tècnica, s’haurà de comunicar a la Direcció General de l’Habitatge i a l’ajuntament. Els tècnics s’encarregaran d’analitzar la situació, mesuraran l’esquerda i prendran les mesures que calguin. “En definitiva, volem saber si l’esquerda obeeix a cap causa activa o a cap de passada. Per exemple, que potser s’ha obert a l’estiu i a l’hivern s’ha tornat a tancar. En aquest cas, es tracta d’una qüestió tèrmica”, diu.

Quan ens hem de preocupar?

Lladó deixa clar que ens hem de preocupar quan detectem esquerdes en parets, pilars o sostres. “Si afecten envans o paviments, no ens hem de preocupar tant”, diu. Destaca també que l’estadant haurà d’actuar i avisar els tècnics si detecta que les esquerdes van creixent.

Com es resolen, les esquerdes?

“L’esquerda és el símptoma i hem de buscar la malaltia. Quan vas al metge, l’esternut és el símptoma. Després et faran analítiques o proves. Aquí passa exactament igual. Hem de buscar què ho ha causat”, diu Lladó. Explica que tapar les esquerdes grans no té gens de solta perquè no s’actua sobre la causa. “L’esquerda tornarà a sortir uns quants metres més enllà. Per això demanem temps, per a poder-ne estudiar l’origen. Per tant, abans de tapar una esquerda o cosir-la, s’ha d’actuar sobre la causa”, insisteix. Una vegada s’ha detectat l’arrel del problema, es pot actuar de moltes maneres.

Les asseguradores es fan càrrec de reparar les esquerdes?

“La llei d’ordenació de l’edificació de l’any 1999, quan enumera tots els agents que participen en la construcció –el promotor, el constructor, l’arquitecte, l’arquitecte tècnic, els laboratoris–, també fixa que els agents de la construcció són els usuaris i els propietaris. I diu que tenen l’obligació de mantenir l’edifici en condicions. Les asseguradores tenen aquesta frase màgica i a vegades la fan servir perquè el problema ve d’una manca de manteniment”, diu Lladó.

Per exemple: si a casa hi teniu una biga rovellada i no hi feu manteniment, al final pot ser que acabi afectant la paret i us podeu trobar que l’asseguradora no se’n vulgui fer càrrec. La situació és diferent quan hi ha causes sobrevingudes, és a dir, que no depenen directament del manteniment de l’inquilí o el propietari.

A Badalona, en les inspeccions tècniques s’han detectat problemes estructurals. Què pot haver passat?

Segons Lladó, a Badalona poden haver passat moltes coses. “Quan hi ha un esfondrament d’aquesta mena, no acostuma a haver-hi una única causa, sinó un cúmul. I amb responsabilitats bastant compartides”, diu. Diu que l’edifici esfondrat tenia un sostre senzill, anomenat ceràmic, format per molt poc acer i morter de ciment, que s’obté barrejant sorra i aigua amb ciment. “De sostres ceràmics n’hi ha de moltes classes i de molt millors. Aquest és dels més simples que es van fer. Té molt poc armat, molt poc acer i molt poc morter”, explica.

El sostre va caure per l’efecte de l’esforç rasant, que són les tensions entre el sostre i la paret. “Aquests sostres no tenen armadura, no tenen un armat específic per a lluitar contra aquestes tensions. I això té una relació molt directa amb la càrrega. Per tant, una de les possibilitats és que la coberta hagués anat augmentant de càrrega amb els anys. Darrerament, també s’ha dit que l’havien renovada i no havien tret el paviment antic. Aquest seria un factor, però hem de partir de la idea que el sostre era molt al límit, és a dir, que potser no tenia ni coeficients de seguretat a l’hora de construir-lo”, apunta. I afegeix: “Aquests sostres es feien directament a l’obra, no venien prefabricats. I, per tant, depenia molt del paleta i de la manera com ho fes el constructor. No hi havia grans controls de qualitat. Hi ha uns altres factors, com ara que els materials de la coberta s’han anat degradant. Hi ha moltes causes.”

Aquesta mena de sostres, segons que explica Lladó, es van començar a construir a partir de la guerra del 1936-1939 –els pisos de Badalona es van construir el 1959 i el 1960. Molts ja tenen més de setanta anys i, per tant, han arribat a un cert límit de la vida útil.

Per què hi ha més edificis afectats?

“Que hagin trobat esquerdes als edificis del costat és normal perquè l’impacte de la caiguda dels quatre o cinc sostres va crear una vibració en el fonament i això es transmet per l’estructura als edificis del voltant. Quan comences a fer una inspecció apareixen aquestes coses. Esquerdes que abans te les miraves de reüll i ara te les mires amb més interès”, comenta Lladó.

En el cas de Badalona, destaca que és important que es faci públic el peritatge: “Seria fonamental per a tots els tècnics, que molts tenim interès a saber què ha passat. D’acord amb això, podem actuar en conseqüència.”

Per què és important que els edificis se sotmetin a la inspecció tècnica?

Malgrat que ara s’hagin posat en qüestió les ITE, perquè la de l’edifici esfondrat de Badalona l’havia superada dues setmanes abans amb tres deficiències lleus, Lladó diu que són uns instruments magnífics per a detectar problemes a l’edifici. “Van començar a fer-se l’any 2010 i des d’aleshores se n’han fet més de 100.000 a Catalunya. En aquestes 100.000, s’han detectat problemes greus o molt greus en un 4,74%. Això vol dir que s’han pres mesures cautelars i s’han fet projectes de rehabilitació en uns cinc mil edificis. Hem evitat cinc mil Badalones”, conclou.

Les ITE, en definitiva, pretenen de fomentar la rehabilitació dels edificis. Però el començament va ser complicat: “Van començar el 2010, en el pitjor moment i en els pitjors edificis. Veníem de la crisi de Lehman Brothers del 2008. Aleshores es va determinar que s’havia de començar pels edificis més antics, els del 1800. Va ser un fracàs absolut. Em sembla que se’n van fer cent a Catalunya. Després es van començar a animar, però la gent no contractava tècnics, perquè haurien trobat moltes esquerdes i en aquella època la gent no tenia diners per a fer obres. La cosa es va animar el 2015, amb la segona versió del decret, quan es va instaurar una altra categoria. Abans hi havia categories lleus, greus o molt greus. És a dir, blanc o negre. Llavors van instaurar una categoria intermèdia que era ‘importants’, que volia dir que no es tenia el certificat d’aptitud per a deu anys, sinó per sis, i que s’havien de fer revisions periòdiques cada dos anys amb l’objectiu d’anar rehabilitant els edificis.”