Troben a l’Alt Penedès l’esquelet únic al món d’un felí de fa gairebé 16 milions d’anys

Les últimes campanyes fetes al jaciment paleontològic dels Casots, a Subirats (Alt Penedès), han deixat al descobert l’esquelet parcial d’un Styriofelis lorteti, un felí de fa gairebé 16 milions d’anys. Es tracta d’un exemplar únic al món, el qual va ser acabat de desenterrar l’any passat i ha passat els últims mesos pel laboratori de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. “A algun altre jaciment han aparegut petites restes, però aquí hem tingut la sort de recuperar moltes parts de l’animal”, apunta el director de les excavacions, Isaac Casanovas. També a les últimes campanyes han sortit excrements fossilitzats de grans mamífers, que són analitzats amb un sistema pioner per determinar de què s’alimentaven.

Casanovas destaca que el Styriofelis lorteti és un felí molt singular perquè fa 16 milions d’anys els felins no eren depredadors predominants. Fins ara, el món de l’arqueologia havia trobat algun tros de maxil·lar o ossos aleatoris, i també havia aparegut algun esquelet parcial de fa 13 milions d’anys. La troballa de Subirats, però, és la més antiga i completa que ha aparegut mai.

Els investigadors relaten que es tracta d’una espècie d’una mida similar a un linx, i ressalten que les extremitats són molt diferents de les dels felins actuals. En aquest sentit, l’exemplar trobat té les potes molt més robustes “per poder grimpar pels arbres, més que no pas córrer de pressa” i també té cinc dits, en comptes dels quatre.

El Styriofelis lorteti és actualment el centre de la investigació del jaciment dels Casots, en paral·lel a l’anàlisi amb TAC de nombrosos excrements fossilitzats. Casanovas recorda que des del 2020 cada estiu han trobat diversos excrements amb restes òssies, i celebra que recentment els han pogut analitzar amb un sistema pioner que els permetrà concretar quins animals es menjaven els uns als altres. “Serà com resoldre un crim de fa 16 milions d’anys”, bromeja.

El jaciment dels Casots s’ubica en una antiga llacuna d’aigua dolça de fa 16 milions d’anys, la qual estava ubicada prop del mar. Si ara la costa està a uns 35 quilòmetres en línia recta, s’estima que fa milions d’anys estava situada molt més a prop. El fet que l’espai fos una llacuna explicaria per què s’han trobat restes de fins a 75 espècies diferents des que el 1990 es va fer la primera excavació. Això el situa com un dels jaciments més rics d’Europa.

En paral·lel al material en estudi, aquesta setmana l’equip ha tornat al jaciment per començar una nova fase d’excavació, amb una trentena de professionals internacionals. La campanya s’allargarà fins al 21 de juliol. Durant aquest període, l’Ajuntament de Subirats ha programat unes quantes accions de difusió de les troballes, com una jornada de portes obertes el dissabte vinent –en torn de matí o tarda– i un “paleovermut” diumenge 14, on els excavadors proposen fer un aperitiu amb els visitants mentre comparteixen inquietuds sobre el jaciment.