12.12.2017 - 12:26
|
Actualització: 12.12.2017 - 13:57
El promotor de la xiulada a l’himne espanyol i al rei Felip VI durant la final de la Copa del Rei del 2015 al Camp Nou, Santiago Espot, s’ha assegut al banc dels acusats de l’Audiència Nacional. La fiscalia li demana 2 anys de presó per injúries a la corona i per ultratge a la bandera i, a més, li reclama una multa de 14.400 euros.
Espot no ha reconegut els fets, s’ha declarat innocent i ha remarcat que actuava emparat per la llibertat d’expressió. Durant el judici, també ha reivindicat el seu activisme polític i ha dit que, en cap cas, no va ni repartir xiulets ni tampoc es va fer cap crida a la violència. Considera, a més, que no es buscava ‘faltar el respecte a ningú’ i que només es volia posar de manifest ‘la situació política, en un moment on el clima independentista ja era notori’.
VOX va ser qui va portar el tema als tribunals, presentant una denúncia davant la fiscalia general de l’estat espanyol pocs dies després de la xiulada contra una dotzena d’entitats que entenia que havien promogut l’acció. Entre elles, hi havia l’entitat Catalunya Acció que presideix Santiago Espot.
Polèmica per l’ús del català
A l’inici del judici, Espot ha demanat poder declarar en català i això ha obligat a la sala a posar un intèrpret per traduir al jutge José Maria Vázquez Honrubia les declaracions de l’acusat. Una situació que, amb sornegueria, ha qualificat ‘d’una mica absurda’. El jutge ha recordat que hi ha vídeos a Youtube d’intervencions d’Espot a la televisió parlant en castellà, una llengua que ‘coneix perfectament’.
Vázque Honrubia ha preguntat en diverses ocasions a Espot si l’entenia parlant en castellà si volia que li traduïssin les seves preguntes, sempre amb un to irònic. ‘Al final l’intèrpret me’l posen a mi’, ha criticat el jutge.
Arguments de la defensa
Durant el judici, l’advocat Albert Boada ha argumentat que el document redactat per Espot tenia un ‘caràcter ideològic i polític’ i que feia una crida a participar d’una protesta ‘simbòlica’. ‘Al document no es feia cap crida a la violència, que no contenia cap atac a la dignitat del cap d’estat espanyol ni cap injúria a l’himne’, ha argumentat el lletrat.
Per això, considera que s’ha vulnerat tant el dret a la llibertat ideològica i també el de llibertat d’expressió. A més, ha posat de manifest que ‘ni abans, ni durant ni després’ de la xiulada hi va haver cap acte violent i ha recordat que el 2009, en un partit també de Copa i on s’enfrontaven els dos mateixos equips, també hi va haver una xiulada similar. Llavors, la fundació Denaes també va denunciar, entre d’altres, l’entitat que presideix Espot i l’Audiència Nacional ho va arxivar. Boada s’ha preguntat, doncs, què ha canviat per arribar ara a judici quan les dues protestes ‘van ser de les mateixes característiques’. En canvi, la fiscal Ana Noé ha al·legat que el cas de la xiulada del 2009 i la del 2015 tenen ‘diferències procedimentals i materials’.
Espot es declara innocent
El president de Catalunya Acció no ha respost a la fiscal Ana Noé i només ha respost preguntes del seu lletrat. Ha dit que es considera un ‘activista polític’ i ha reconegut participar de la redacció del manifest, impulsat per 11 entitats més, ha dit.
Tal com ha fet el seu advocat, ha defensat que sempre hi ha un tractament respectuós cap al rei ‘sense entrar en valoracions personals’ i ha dit que no volia faltar el respecte a ningú sinó “posar de manifest la situació política a Catalunya’. ‘Volíem denunciar un seguit de polítiques dirigides a vulnerar el respecte a la plenitud de la llengua catalana’, ha manifestat.
Espot ha explicat que també va participar de l’organització de la xiulada del 2009 a València, també en una final de la Copa entre Barça i Athletic de Bilbao. Llavors, la fundació Denaes també ho va denunciar a la fiscalia però l’Audiència Nacional va arxivar el cas. Per això, Espot ha al·legat, sis anys més tard, va tornar a promoure una xiulada perquè actuava pensant que estava ‘emparat per la llibertat d’expressió’.
