Espot dissol el Consell General i anuncia que les eleccions andorranes seran el 2 d’abril

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha dissolt el Consell General i ha anunciat que les eleccions seran el 2 d’abril. El decret es publicarà aquesta tarda al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOP), signat pels coprínceps i pel cap de govern, i entrarà en vigor demà.

Espot ha anunciat que la data límit per a presentar candidatures serà el dilluns vinent, 13 de febrer, a les 12.00. La campanya electoral anirà del 19 de març a les 15.00 fins al 31 de març a les 00.00. I la jornada de reflexió serà el primer d’abril.

🔴El cap de Govern, @XavierEspot , acaba d'anunciar la dissolució del @ConsellGeneral i la convocatòria de les properes eleccions generals: seran el 2 d’abril.

Aquesta tarda es publicarà al BOPA el Decret, firmat pels coprínceps i pel cap de Govern, i entrarà en vigor demà. pic.twitter.com/ahur9dEzHz

— Govern d'Andorra (@GovernAndorra) February 6, 2023

Les eleccions generals d’Andorra són les primeres en el calendari electoral del país. Renovaran els vint-i-vuit escons que formen la cambra legislativa de l’estat. Xavier Espot tornarà a ser el candidat de Demòcrates per Andorra, atès que el límit constitucional per a un primer ministre és de dos mandats. També formen part del govern els Liberals i Acció, l’escissió dels liberals durant aquesta legislatura impulsada per la ministra Judith Pallarès.

Un sistema electoral peculiar

El sistema electoral andorrà és diferent del d’altres indrets dels Països Catalans. Hi ha dos vots diferents: la meitat dels consellers (catorze) és elegida en una llista nacional, i els altres són triats localment, amb una votació en què el partit més votat en cada parròquia –els set territoris en què es divideix administrativament el país– s’endú dos consellers.

És previst que el cens sigui de vora trenta mil electors, és a dir, ciutadans adults amb nacionalitat andorrana, en un estat de vuitanta mil habitants.

En les eleccions d’ara fa quatre anys cap partit no va aconseguir la meitat dels escons, un fet que no passava d’ençà del 1993 i que evidencià un parlament molt dividit. Demòcrates va aconseguir la majoria en tres parròquies, la coalició de liberals i el Partit Socialdemòcrata (PS) va guanyar en dues; Tercera Via, a Sant Julià de Lòria, i Ciutadans Compromesos (CC), a la Massana.