Espiar amb Pegasus és il·legal, encara que ho autoritze un jutge

I jo em pregunto:

– si van adquirir també Candiru això no suposa una segona empresa implicada, un segon software a pagar? Una despesa molt més alta de la reconeguda fins ara?

– la llei espanyola permet que un jutge pugui intervenir les comunicacions d’un ciutadà en certes condicions. Però prendre el control total d’un mòbil no és anar molt més enllà? (De l’editorial és dedueix que això és legal)

– què passa amb els mòbils dels advocats espiats? Crec que aquí també es van cometre diverses il·legalitats (segons el mateix Boye)

Des del Tractat d’Utrecht (1713) que l’estat borbònic de Castella sotmet barbarament a la Península d’Espanya, amb la indiferència del continent, a cada generació. Un total de tretze o catorze.

Per tant, l’oportunitat d’aquesta generació és el canvi de paradigma planetari que ens ofereix la gran oportunitat d’organitzar-nos des de nosaltres mateixos d’una altra manera.

Són els reptes de la globalització i la revolució tecnològica amb una cultura, unes estructures empresarials i una organització territorial que ens haurien d’esperonar.

Tan evidents com que fins i tot les xarxes oligàrquiques actuals del país s’adonen que han de canviar per tal de no perdre el seu paper dominant als Països catalans.

PS. En aquest sentit, lamento que les notícies que considero rellevants pel conjunt del país real són desplaçades i sectoritzades com si no fossin el motor de la societat i de tot el país.

Perquè, mentre l’escenari autonòmic ocupa les capçaleres i molts editorials, ningú posa en relació el territori, l’economia, la societat i la cultura que són el motor de la nació sencera. Proves recents:

*La Generalitat obtindria 47.300 milions d’euros més de recursos amb la independència. (IEA)
*El projecte, integrat per una seixantena d’empreses, comportarà l’electrificació de la planta de Martorell i la creació d’una fàbrica a Sagunt.(SEAT)
*El Col•legi d’Enginyers Industrials demana que l’hidrogen encapçali la transició energètica amb projectes a Barcelona i Tarragona.(CEI)

Saps què passa Vicent?
Que els parlamentaris europeus són tan maltreballes que han demanat a l’estat español a que s’autoinvestigue.

És com si encarregaren a l’assassí investigar el crim.

Nosaltres, la cultura catalana, tenim culturament una base calvinista.

Els españols, la cultura españolocastellana, tenen una base catòlica (que ni tan sols cristiana), i mentiran i s’autoexculparan.

Una altra característica important que els caracteritza és que allà on van ho podreixen absolutament tot.

Guaiteu com van colonitzar Amèrica, i esbrineu com estan deixant les institucions europees, on un terç del funcionariat que s’ha “colat” és español profund.

I per això, on van, “ho fan tot a banderes”.

Ho destrueïxen tot, xe !

Per això tinc seriosos dubtes de que si no els lliguem els peus a una mola del fons encara puguen treure el cap a respirar sobre la immensa defecació que produeixen des de l’entrada al Mercat Comú ençà (Me’n recorde del filldeputisme quan tancaren Forns Alts de Sagunt) a canvi del vot favorable de Sandro Pertini.

Josep Blesa (València)

Si no fos que tenim uns dirigents qualificables de “tros de quòniam”, que formen un autèntic govern de Vichy (i esbravat, si em permeteu l’acudit fàcil) , el que tocaria seria fer un cop de cap, tirar endavant la declaració d’octubre del 2017 i sortir al carrer a aturar els tancs. Més vergonya i humiliació no, si us plau. Deixeu-vos de taules de diàleg, de comissions d’investigació, de jocs pseudo-olímpics, de reculades del català a les escoles i d’altres carallotades. Que, certament, ara sí que “Tot està per fer i aviat tot serà impossible”. No desaprofitem, una vegada més, una ocasió que el femer espanyol ens posa en safata.

No creo que el CNI no sepa, de todo los españoles, no por espiar, que son cosas feas, sino por inteligencia (esa es una de sus iniciales) de qué color es los calzoncillos de cada uno.
No obstante hay excepciones. Porque en un caso, muy especial, ha pedido permiso.
Se entiende, en el caso de “los calzoncillos” la importancia es mínima. Aunque cree desconfianza. A no ser que la perdamos todos.
Pero el caso excepcional es diferente. Pide autorización.
Se entiende. El que pierdan la “confianza mutua” los estratos sociales más altos es cosa grave. Es cosa que no se puede perder (la confianza mutua).
Aunque todos los demás, perdamos simplemente:
LA CONFIANZA.

Em sembla completament infantil, que un dia diguin que no es pot investigar a ningú si no és amb autorització judicial i l’endemà surtin amb que no eren 65 sinó que eren només 18 i “oh sorpresa” aquest divuit havien estat autoritzats per un jutge desconegut. És que el nom del jutge també ha de ser secret? Els periodistes en ple ho comuniquen amb alegria per tots els mitjans, oblidant-se de què eren 65 + segurament 200 abans de la sessió secreta en què es va presentar que eren només 18. Quan jo era petit, a l’escola explicavem un acudit que ens feia molta gràcia pel ridícul que era: “Els quatre apòstols eren tres: Caín i Abel”… no s’assembla molt? Senyors periodistes, no ens mamem el dit: No podeu presentar com a cert un joc de mans fet per a curtets de gambals, i si ho feu, passareu a ser tant delinqüents com els del gobierno ehhhhpañol.

La UE sap perfectament com és Espanya i el taranna antidemocràtic dels seus representants, però no farà gaire bé res que posi en perill la Unió, ja prou tocada després de la marxa de UK. Els renyarà de nou, dirà que s’han d’acabar certes pràctiques, bla, bla, bla, com han fet en els temes de corrupció i tants d’altres. I Espanya seguirà passant-se aquestes recomanacions per l’arc del triomf. No en podem esperar res d’aquest teatre dolent. La solució està a casa. Hem de tirar endavant la declaració d’independència. És un bon moment perquè el món entendria bé els nostres motius i això facilitaria el reconeixement internacional. El principal problema, i ben gros, és la nostra acomodada classe política. Els hem de fotre fora el més aviat possible.

Tot el que dieu a l’article és cert, Vicens. Però vos imagineu un final i jo, personalment, n’albiro un altre. Tan de bo sigui jo la que s’equivoca!

La regressió dels valors (entre ells, els democràtics) és un fet aci, a Europa i al mon sencer. De veritat es replantefaran tot plegat per culpa d’una minoria dins un estat insubstancial on s’hi pot anar a prendre el sol per quatre rals i menjar pernil?

Em direu pesimiste… El get és que estic cansada, avorrida de tot plegat. I la politica em fa fàstic.

Que el “Catalangate” segueixi el seu curs i que nosaltres, els catalans, seguim el camí de la Independència:

https://blocs.mesvilaweb.cat/smolins9/la-segurerat-i-la-salut-dels-nostres-fills-depen-de-la-nostra-independencia/

L’entrevistada, Diana Riba, ens parla d’una negociació amb el PSOE …, de quina negociació ens parla? De la “taula de diàleg” tal vegada? Perquè diàleg no és negociació! Ens parla, tal vegada dels tractes que es tenen entre ER i PSOE?

Quan ER i CUP van pactar la investidura van quedar que en dos anys s’examinarà el compromís d’Aragonès i els resultats d’aquella “Taula de Diàleg” que tots sabem fantasma i falsa.

Veig molt interès del MHP català de dir que hi ha coses que s’han trencat per part del PSOE, però que ells ER* no han abandonat ni abandonaran la “negociació” (?)

Aquest espionatge, en el nostre cas, de catalans que vam votar i guanyar la decisió de separar-nos d’Espanya i esdevenir la República Catalana Independent, és una nova acció de guerra d’Espanya contra nosaltres per a mantenir-nos permanentment sotmesos. Motius sobrats de separació i divorci.

Aquest cas de l’espionatge no ha de servir ni al MHP ni al seu partit, ni a la CUP, ni a Junts per encallar el pacte de la legislatura actual i condicionar-ne la valoració i actuació que en correspongui de la inutilitat i falsedat d’aquesta “Taula de Diàleg”.

El poble català que vam votar el 1-O el Referèndum i vam fer la DUI al Parlament, no acceptarem ni excuses ni dilacions falses que disculpin a ningú amb obligat coneixement de causa, amb el pretext que és el PSOE qui ha trencat la confiança de no sé quines negociacions.

No valen excuses Molt Honorable President, ni Diana Riba, tots sabem i hem de saber, havíem de saber amb qui ens les fèiem quan vam pactar aquesta legislatura traïda del 52%. Espanya és Espanya, els catalans, cap, no podem al’legar ignorància. Sabíem de segur, o hauríem d’haver sabut de segur que aquesta falsa “Taula de Diàleg” esdevindria falsa, una vulgar excusa per encimbellar-se en la Generalitat, donant suport al sempre demostrar enemic a canvi d’interessos de poder espuris.

Donant suport a l’enemic, fent grans escarafalls, però mai trencar-hi cap pacte dels pactes agenollats, res que li sigui incòmode a l’Amo, res que restitueixi la dignitat i faci tornar els catalans independentistes a la unitat estratègica del 1r d’octubre i la DUI, per complir el Mandat del seu Poble

¿ON SERÀ EL LÍMIT PER EUROPA?

Dues consideracions.

El catalangate evidencia amb claredat la nul·la voluntat de negociar res amb cap polític independentista per part del govern espanyol, el govern socialista i de Podem, ni que siguin amb els autonomistes més llepaculs. L’estratègia és zero ponts amb Catalunya dissident. El fet de ser català és prou motiu per ser espiat. La realpolitik és la repressió i l’espoli. Espanya contra Catalunya.

L’altra consideració ve de l’actitud dels espanyols al Parlament Europeu. Com diu Josep Almar, sembla que li han agafat gust a l’exabrupte, al hooliganisme parlamentari i des d’allà n’hi ha que ja els està bé… S’han desinhibit i estan tibant la corda. Potser aquests valors democràtics europeus que tant preuem, s’estan espanyolitzant. Veurem que dona tot plegat.

“prova definitiva i irrefutable que l’estat espanyol és capaç de passar per alt els seus límits legals i violar totes les seues pròpies lleis per combatre la dissidència política”. Seguim repetint el què sabem des de sempre. Seguiran els escàndols i seguirem dient el mateix, passaran els mesos i els anys i seguirem dient el mateix. Des del sofà, com aquell que mira un partit de futbol i està indignat amb el joc del seu equip, direm … que malparits que són i no ens aixecarem.

País de la merda suprema, de la prepotència castellana, de la inquisició governamental i de la monarquia corrupte. I això no hi ha qui ho aturi perquè la societat de l’altre costat de l’Ebre ja està amarada de tot aquest sistema de país corrupte i ja accepta que “Madriz és España y España és Madriz” i el que es fa i es decideix allà és del tot justificable i permissible i més si va contra Catalunya i els catalans. Allà son verdaders súbdits i nosaltres ens sentim ciutadans…, però sotmesos !. El que he dit: País de la gran merda suprema.

Evidentment Partal té tota la raó. No podem oblidar que el Pagasus es va comprar en temps del PP (Rajoy, Soraya…) i que tan embolicats estan el PSOE com el PP. Però cenyim-nos al cas actual. El PSOE, amb la ministra de la guerra, son responsables del mal ús d’aquesta tecnologia. És evident que ni uns ni els altres han entès el seu funcionament, perquè d’altra manera no se si s’haurien atrevit a permetre que els resultats de la investigació, i el seu ús (que tan d’una forma com de l’altra son delictius) pugui estar en mans d’una empresa privada, tutelada pel seu estat (Israel). Continuant amb la part política no entenc com se’n pot encarregat una persona que no te coneixement del que té encarregat (N.P.I.). La Margarita també és responsable d’haver posar com a cap una dona quin currículum desconec, però objectivament és massa gran per ocupar-se de qüestions tecnològiques (tot i que segur és més jove que no pas el soca que fins ara era el cap). I ara toca parlar del legislatiu. ¿Com pot ser que encara estigui vigent una llei franquista que d’una hora lluny es veu que és una llei perversa per afavorir la delinqüència dels Governs de torn? I com pot ser que ens anem assabentant que el secret -segons aquesta llei- estarà en els llimbs per segles dels segles? Els Governs del PSOE i els del PP en son responsables i interessats en que continuï.
I per últim, els jutges. Els jutges avui, tenen encara el seu cervell -suposant que en tinguin- ancorat en els temps franquistes, i la seva comprensió lectora està sota mínims, lectora de les lleis i de la decència.

El comentari del Pep Agulló -com de altres- m’agrada.
Quan en una cosa ni hi ha res a fer, diria que no cal seguir-hi perdent el temps, mal ens ho vulguin fer creure, aquells que abans deien:
“Negociar amb l’estat espanyol no té cap sentit, perquè l’estat espanyol sempre incompleix tots els acords a què arriba, no és de fiar. Declaracions a l’ARA 08/11/2012”.
Excepte -es clar- que ells (els d’ERC) no siguin una raça especial, que doblegui voluntats, només que s’ho proposin.
Tampoc em quedaria a comprovar el comportament dels espanyols a Europa – que també sabem quina es la seva capacitat de fer la pena – sinó l’interlocutar directament amb Europa i el mon, que en definitiva son (crec) els únics que, almenys en potencia, tenim i ens queden per ajudar-nos.
Per cert que al marge de que els venedors del programa Pegassus siguin jueus -el qual demostren, malgrat tot, la seva capacitat d’innovació – que l’amistat i col·laboració amb aquest país, ens seria molt útil – en contra del que molta esquerra ens vol fer creure- per a la nostra emancipació definitiva com a país.