28.12.2022 - 21:40
Mohamed Belahrech és una de les claus de la trama de corrupció que ha sacsat el Parlament Europeu, concretament la que vincula alguns dels acusats amb el règim marroquí. Segons que han publicat mitjans com Politico, Belahrech, que actuava amb l’àlies de M118, va supervisar les entranyes de l’escàndol per tal d’afavorir els interessos de Rabat en qüestions candents com el Sàhara Occidental, la pesca o l’agricultura.
El seu nom no és gens conegut per l’opinió pública, però abans de ser investigat per la justícia belga, Belahrech, que és membre de la Direcció General d’Estudis i Documentació (DEGD), el servei secret exterior marroquí, havia estat en el punt de mira dels serveis d’intel·ligència espanyols i francesos. “És un home perillós”, ha declarat a Le Soir una font pròxima al cas.
L’anomenat Catargate, en el qual el Marroc cada volta té més pes, ha derivat en més d’una vintena d’escorcolls, l’incautament de material informàtic i 1,5 milions d’euros en efectiu, i l’empresonament preventiu de quatre persones, entre les quals l’ex-vice-presidenta de la cambra Eva Kailí i l’ex-eurodiputat Pier Antonio Panzeri, a qui assenyalen com el cervell de la trama.
En missatges interns de la diplomàcia marroquina –publicats per un pirata informàtic entre el 2014 i el 2015–, Panzeri era definit com “un amic proper al Marroc” i “un aliat influent”. “És capaç de lluitar contra l’activisme creixent dels nostres enemics al Parlament Europeu”, afegien. Cal recordar que l’ex-eurodiputat va ser el president de la delegació per a les relacions amb el Magreb entre el 2009 i el 2017 (on va continuar com a membre fins al 2019).
Segons l’euroordre de Bèlgica contra la seva esposa i la seva filla, Maria Dolores Colleoni i Silvia Panzeri, es detalla que van rebre “regals” per part d’Abderrahim Atmoun, ambaixador del Marroc a Varsòvia, tot i que és polític i no pas diplomàtic de carrera. Els seus contactes dins el Parlament Europeu es remunten al 2011, quan va ser nomenat copresident de la Comissió Parlamentària Mixta de Marroc i de la Unió Europea. Un càrrec que va ostentar fins el 2019.
De fet, Atmoun s’ha vantat públicament d’algunes de les seves “victòries diplomàtiques” exercint de lobbista al cor de la UE. Per exemple, el 2013, en una entrevista al diari Le Matin, va destacar que una de les seves victòries havia estat l’informe de Panzeri mateix sobre la Política Europea de Veïnatge, que articula les relacions del bloc europeu amb els seus socis meridionals i orientals més pròxims.
El 2019, segons Le Soir, és quan Panzeri, incapaç de revalidar el seu escó, signa un acord de col·laboració amb el servei d’intel·ligència marroquí. El pacte el va orquestrar Belahrech, que segons el diari belga feia de pont entre Rabat i els seus tentacles a Brussel·les. Així doncs, l’espia donava ordres que després executaven personatges com Atmoun, que ha desaparegut de les xarxes socials d’ençà de l’esclat de l’escàndol.
El mateix 2019, per no desaparèixer dels cercles d’influència de la UE, Panzeri va fundar l’ONG Fight Impunity, que a la pàgina web es definia com una entitat en defensa dels drets humans i a favor de la justícia transnacional. A la junta honorària hi havia cares molt conegudes al Parlament Europeu: Federica Mogherini, Bernard Cazeneuve, Dimitris Avramopoulos i Emma Bonino. El 9 de desembre, dins la intervenció de la policia belga, se’n van escorcollar les seves oficines.
Un passat a Mataró
Els vincles de Belahrech amb Catalunya es remunten al 2013, quan la seva esposa, Naima Lamalmi, va obrir a Mataró (Maresme) l’agència de viatges Aya Travel. En el projecte també hi van participar Atiqa Bouhouria, esposa de Noureddin Ziani –que va ser expulsat de l’estat el maig d’aquell any després de ser considerat “una amenaça per la seguretat nacional” pel CNI–, i Naziha El Montaser, esposa d’Abdallah Boussouf, secretari general del Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger (CCME). D’altra banda, els tres homes van obrir una segona agència, anomenada Elysée Travels, a Rabat.
Tot plegat es va descobrir quan Mimon Jalich es va fer càrrec de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) després de l’expulsió de Ziani. Segons que va denunciar en un jutjat d’Igualada, els comptes de l’entitat presentaven irregularitats i feien sospitar que s’havien desviat fons –provinents de les subvencions del Ministeri d’Afers Islàmics marroquí, on ara treballa Ziani– a les agències per enriquir-ne els propietaris. Jalich va retirar la denúncia després d’un viatge al Marroc on, suposadament, es va reunir amb Belahrech.
Escàndol a l’aeroport d’Orly
Després d’haver passat per Catalunya, l’espia es va deixar veure per París, on va aconseguir de manera irregular entre cent i dos-cents informes confidencials del servei d’intel·ligència. Segons Libération, els documents contenien detalls sobre individus vinculats amb el gihadisme i amb la preparació d’accions violentes.
L’operació, que es va allargar entre el 2015 i el 2016, va ser possible gràcies al director de seguretat de l’aeroport d’Orly, que feia d’enllaç amb un capità de la policia de duanes, que era qui extreia els informes. “Va començar uns mesos després dels fets de Bataclan. Li donava una mitjana de dos o tres informes la setmana”, va declarar el director.
A casa seva, segons la investigació policíaca, es va trobar documentació que anava més enllà de la “lluita contra el terrorisme”. Concretament, informes de la policia de duana sobre un antic oficial d’Algèria i dues notes de l’ambaixada algeriana sobre el viatge de dos ministres.
Per guanyar-se la confiança de l’agent de policia, Belahrech, a part de lliurar-li 10.000 euros pel cap baix, va convidar tres vegades la seva família de vacances al Marroc, on es van allotjar en un hotel de quatre estrelles. A més, els havia ofert un quart viatge a Angola, que no es va formalitzar perquè el policia va ser detingut tres dies abans de la sortida del vol.
Malgrat la magnitud de l’escàndol, l’espia marroquí no va ser encausat. Les autoritats franceses li van perdre el rastre abans de poder-lo detenir. Uns anys més tard, el seu nom –ell continua indemne de qualsevol actuació policíaca– ha reaparegut uns 300 quilòmetres més al nord-est, al cor de la Unió Europea.
