L’esperit de la plaça de Colón doblega Sánchez

TEMA DEL DIA
Pressió. A la manifestació de la plaça de Colón de Madrid de diumenge passat, convocada pel PP, Ciutadans i Vox, es demanaven dues coses: posar fi al diàleg amb Catalunya i convocar eleccions. En només cinc dies, Pedro Sánchez ha cedit a les exigències de Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal. Primer, va trencar unilateralment el diàleg amb la Generalitat, abans i tot de la concentració de diumenge, i finalment ha acabat convocant eleccions espanyoles. Ha cedit a la pressió interna del PSOE, però també a la del tripartit ultranacionalista. De moment, la dreta ja ha aconseguit marcar el temps polític. Ara cal veure si el 28 d’abril aconsegueixen de culminar la conquesta d’Espanya que va començar per Andalusia el primer de desembre.

Si Sánchez hagués estat valent i hagués mantingut el diàleg amb el govern català, avui encara seria president i al congrés es tramitaria el pressupost. Però ha preferit jugar-s’ho tot a les urnes i convocar eleccions, tot i tenir la majoria d’enquestes en contra. Sánchez és un resistent. Per remuntar, provarà de situar el debat entre la dreta i l’esquerra, amb ressons guerracivilistes i cridant a aturar el feixisme. El cap del PSOE demanarà el vot útil de tots els demòcrates de l’estat espanyol. En canvi, provarà d’amagar tant com pugui la confrontació entre Catalunya i Espanya, que és on volen situar les eleccions Casado i Rivera. Per això, avui Sánchez no ha criticat els independentistes quan ha anunciat la convocatòria de les eleccions i no ha descartat de tornar a pactar-hi. S’ha dedicat només a atacar la dreta. També criticarà l’independentisme, però sobretot quan vingui a Catalunya a explicar totes les inversions i mesures socials que tenia a punt en el pressupost que els independentistes no li han deixat aprovar. Una crítica amb poca eficàcia electoral, perquè la majoria de catalans ja ha après que les inversions pressupostades per l’estat no s’acaben executant.

L’independentisme tornarà a mesurar-se a les urnes. Superar el 50% del vot serà difícil en unes eleccions espanyoles on part del seu electorat, espantat per Vox, pot optar pel vot útil del PSOE o pels comuns, els professionals de l’antifeixisme. La previsible absència de la CUP no permetrà de fer un recompte real del vot independentista, perquè una part anirà a l’abstenció, i l’embolic del món PDECat, Junts per Catalunya i la Crida encara s’ha de resoldre. Tot indica que es presentaran com a Junts per Catalunya, però no és clar qui en serà el candidat. Només ERC és a punt, amb el tàndem Joan Tardà-Gabriel Rufian, i per això als republicans no els ha tremolat el pols a l’hora de fer caure Sánchez. El millor espot de campanya de l’independentisme seran les transmissions del judici al Tribunal Suprem, on hi ha fiscals que no saben quants cotxes van quedar abonyegats davant la Conselleria d’Economia i amb un president de la sala que es pensa que parlem català per qüestions ‘emocionals’.

Amb la legislatura acabada, ja és clar que a Espanya no queda cap partit amb possibilitats de governar que vulgui negociar el referèndum pactat, perquè el PSOE ja va dir que no ho faria mai. L’única diferència entre el PSOE i el PP sembla que serà quants mesos ha de durar el 155. És com triar entre la presó provisional i la cadena perpètua. Però l’independentisme ha de ser fort a Madrid mentre Catalunya continuï formant part d’Espanya. No per regatejar competències ni federar qui no es vol federar, sinó perquè el congrés espanyol és un altaveu més per a reivindicar l’autodeterminació i denunciar la repressió. I no és una crida debades. Té costos. L’independentisme ha liquidat dos presidents espanyols en una sola legislatura. I ha de continuar tenint la força per a poder-ho fer quan li convingui.

MÉS QÜESTIONS
Compromís pressiona els socis del Botànic per fer una candidatura única al senat espanyol. La coalició Compromís ha renovat la proposta de fer una candidatura conjunta al senat espanyol dels socis de l’acord del Botànic, una possibilitat que els socialistes van descartar fa quatre anys. La coordinadora general del Bloc, Àgueda Micó, ho ha comunicat a les xarxes, on ha defensat que l’experiència del Botànic havia estat un èxit i que seria bo d’exportar-la a Madrid. La dirigent de Compromís ha explicat que la intenció d’aquesta candidatura conjunta seria defensar l’agenda valenciana a la cambra alta espanyola. D’aquesta manera, hi hauria la possibilitat de crear un grup parlamentari valencià que defensés les reivindicacions polítiques en la línia del govern de la Generalitat. L’oferta l’ha llançada moments després de fer-se pública la data de les eleccions espanyoles convocades per Pedro Sánchez. Però no és cap novetat. El 2016, ja van provar de configurar aquesta candidatura única. De fet, tots els partits implicats hi estaven d’acord, però la direcció del PSOE, aleshores encapçalada també per Pedro Sánchez, va frustrar l’acord. Aquella decisió de Sánchez va ser un dels desencadenants del distanciament entre el secretari general del PSOE i el dirigent del PSPV i president del Consell, Ximo Puig.

El Consell i el Govern d’Andorra acorden la validesa dels títols de català expedits a tots dos territoris. El ple del Consell ha aprovat un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern d’Andorra per al reconeixement de diplomes i certificats d’acreditació de coneixements lingüístics. L’objectiu del conveni és establir el reconeixement mutu dels diplomes i certificats oficials emesos per la Generalitat Valenciana, mitjançant la Junta Qualificadora de Coneixements del català, i pel Govern d’Andorra, i que acrediten la competència lingüística dels ciutadans de conformitat amb els nivells A2, B1, B2, C1 i C2 del Marc Europeu Comú de Referència (MECR) per a les llengües. Per al seguiment del conveni, es constituirà una comissió integrada per quatre persones: per part de la Generalitat Valenciana, la persona titular de la direcció general amb competències en política lingüística i gestió del multilingüisme i la persona titular del servei amb competències en matèria d’acreditació del català. Per part del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior del Govern d’Andorra, la persona titular de la direcció dels exàmens oficials de llengua catalana i la persona titular de l’àrea dels exàmens oficials.

Armengol espera que Sánchez aprovi el REIB abans no acabi la legislatura. La presidenta del Govern, Francina Armengol, és conscient que s’exhaureix el termini per a tancar el Règim Especial per a les Illes Balears (REIB), però confia que fins al dia 28 d’abril hi haurà temps perquè el govern compleixi la paraula donada. Malgrat les esperances de la presidenta, el senador autonòmic del PSIB, Francesc Antich, ha dit que era molt complicat que s’aprovés el nou REIB abans no acabés la legislatura. Armengol creu que encara hi ha possibilitats, perquè Pedro Sánchez s’hi va comprometre personalment en la reunió que van mantenir a la Moncloa. Respecte a les eleccions, la presidenta ha reiterat que no tenia cap intenció d’avançar-les, i pel que fa a les espanyoles, sosté que els ciutadans ara hauran de triar entre la recuperació del diàleg i els drets o el retorn trenta anys enrere. Mentrestant, els partits de les Illes diuen que estan preparats per encarar dos processos electorals en un mes. Ciutadans aplaudeix la convocatòria, i el PP ha dit que era a punt. A més, ha demanat a Francina Armengol que també avanci les eleccions balears. Els partits d’esquerra també han dit que estaven preparats per afrontar els comicis de l’abril i el maig.

Sánchez manté la visita a Catalunya Nord malgrat l’avançament electoral. La convocatòria d’eleccions espanyoles el 28 d’abril no ha fet saltar de l’agenda la visita de Pedro Sánchez a Catalunya Nord el 24 de febrer, amb motiu del 80è aniversari de la mort del poeta espanyol Antonio Machado i el començament de la ‘retirada’, l’exili de 1939. Aquesta visita inclourà una etapa a Cotlliure, seguida per una altra a Argelers. El Palau de la Moncloa ha confirmat la informació aquesta setmana al govern francès, que l’ha traslladat a la prefectura dels Pirineus Orientals, a Perpinyà.

LA XIFRA
8.400 persones han estat detingudes a l’estat francès des que van començar les protestes de les Armilles Grogues, ara fa tres mesos, segons dades del Ministeri de l’Interior francès. D’aquests detinguts, 316 han acabat a la presó.

TAL DIA COM AVUI
El 15 de febrer de 1995 va morir Guillem d’Efak, cantant manacorí establert a Sabadell. Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zuric. Va enregistrar diversos discs, tant amb cançons seves com d’altres (‘Veu de Mallorca’, ‘Blues’, ‘Balada d’en Jordi Roca’, ‘Cançó de son Coletes’, ‘Cançó per les dones’, ‘Dissabte’).