25.12.2024 - 21:40
Els carrers del barri cristià de Qamixli, a Rojava (Kurdistan sirià), enguany no s’han decorat per Nadal i Cap d’Any. Durant els anys de la guerra de Síria, del 2011 al 2023, aquest racó de la ciutat es convertia en el lloc més visitat i fotografiat per gent de diferents religions. Però enguany ni la situació política i ni les amenaces turques contra el nord i l’est del país permeten de tenir esperit de celebració.
Uns 1,5 milions de cristians vivien a Síria abans de l’esclat de la guerra civil el 2011, i representaven prop del 10% de la població. Aquest nombre ha disminuït molt en una dècada. El 2022, tan sols n’hi restaven 300.000, prop del 2% de la població, segons un informe d’una ONG eclesiàstica amb seu als Estats Units.
Després de la caiguda de Baixar al-Assad, els nous dirigents a Damasc envien missatges tranquil·litzadors i diuen que respectaran i protegiran totes les minories –que inclouen xiïtes, alauites, drusos, kurds, entre més ètnies. Malgrat aquests missatges i aquest discurs de tolerància, civils de minories com ara la cristiana i la iazidita a Rojava temen per la seva vida i el seu futur sota un suposat govern islamista.
El pare A. M., que no vol revelar el seu nom per qüestions de seguretat, explica que la comunitat cristiana no vol tornar a rebre amenaces gihadistes. “Les coses poc clares fan por. Tot allò que és fosc fa por. Ara heu vingut ací i heu entrat a l’església. Ens heu respectat i us hem respectat. Volem continuar així. No volem fugir més. Viure en pau és un dret bàsic. Si els qui han arribat a Damasc no respecten els nostres drets, faran malbé el teixit sirià. Ells i el seu islam polític ens faran malbé a tots”, diu.
Els partits polítics cristians d’assiris, armenis i siríacs van explicar, en declaracions publicades després de la caiguda del règim, que s’havia acabat l’època de repressió i ara hauria de començar una època de llum per a tota la gent de la regió i del país. “El poble sirià té l’oportunitat de reconstruir el país segons els valors de llibertat i igualtat, en el marc d’un estat laic, democràtic, pluralista, que aculli tot el seu poble sense excepció. Tots ens esforçarem, en cooperació amb totes les forces polítiques i socials, per redactar una constitució moderna i avançada que reflecteixi la història antiga de Síria i el seu estatus cultural al món”, digué el partit demòcrata assiri.
Lara D. és una dona armènia d’uns seixanta-cinc anys. És d’Alep. Viu a la ciutat de Qamixli d’ençà que va començar la guerra. Tota la família va fugir a Austràlia per por dels grups islamistes i l’autoanomenat Estat Islàmic. Ningú no ha tornat a Síria d’ençà del 2012. Viu tota sola. “No havia imaginat mai que arribaríem a veure això a Síria. Alep era el bressol de totes les religions i ètnies. No demanàvem a ningú la seva religió. Ara és la primera cosa que es pregunta”, diu.
El nou govern de Damasc, conegut com el govern de transició o salvació, no inclou representants de faccions seculars o grups religiosos i ètnics diferents. “Els iazidites compartim les mateixes preocupacions que els cristians. Les nostres dones van ser segrestades per gihadistes de l’Estat Islàmic, no ho volem tornar a viure. Ens han de respectar i garantir els drets”, diu Shama L., una jove iazidita.
“Sempre he estat en contra del règim d’al-Assad, volia un estat civil i laic que reconegués els drets de totes les comunitats sense discriminació. Somiava amb una Síria en què hi hagués llibertat per a tothom i on tothom visqués en pau. Espero que respectin les religions i que no ens vegem obligades a fugir de casa nostra ni ens oprimeixin amb les seves lleis”, afegeix.
