Especial llibres infantils i juvenils, Nadal 2018

La llibretera Eva Gisbert, de la llibreria Fan Set, recomana…
Dones de ciència. 50 pioneres valentes que van canviar el món
Rachel Ignotofsky
Estrella Polar
Malgrat els bastons a les rodes, el sostre de vidre i el terra enganxós, el menyspreu i l’oblit, la història va plena de dones pioneres en l’avenç de la ciència. La invisibilització d’aquestes dones ha fet que moltes generacions cresquéssem mancades de referents femenins en el món de la ciència. Aquest llibre vol posar-hi remei, tot fent homenatge a les que ens marcaren el camí. Ens recorda que podem trencar el sostre de vidre i calçar-nos xanques, que podem ser lliures i somiar i enlairar-nos i emocionar-nos amb la ciència. En definitiva, ens apodera i valora aquelles dones massa vegades oblidades. Que en prenguen nota els llibres de text!

Frederick
Leo Lionni
Kalandraka
Kalandraka recupera un dels grans de la literatura infantil, Leo Lionni. En aquest preciós àlbum il·lustrat, original del 1967 i considerat ja un clàssic, Lionni revisita i enriqueix La cigala i la formiga, la moralista faula d’Isop. Un grup de ratolins fa provisió per a l’hivern. Però Frederick no: ell, assegut en una roca, aparentment no fa res. Aparentment. Perquè resulta que agafa provisions d’una altra mena d’aliments: raigs de sol, paraules, colors… Que repartirà quan més falta facin. És un conte de gran bellesa que ens parla de la importància de la poesia, de la cultura, del valor que tenen, també, les coses immaterials. Perquè ens alimentem de pa, però ens nodreix la poesia.

La vida que creix
Marc Granell, dibuixos de Paulapé
Andana
‘Els poetes són els éssers més imprescindiblement inútils que hi ha sobre la terra.’  Així defineix Marc Granell els poetes, per afirmar tot seguit que, atenció!, allò que fan i que ‘no és de profit’ són ales, són febres, són somnis… En definitiva, l’essència del que som. La col·lecció ‘Vagó de Versos’, de l’editorial Andana, recull una bella i ampla combinació de poetes i il·lustradors. He triat Marc Granell, però també n’hauria pogut citar més d’imprescindibles, com ara Josep Piera (‘La poesia són veus convertides en sons/ que diuen d’on venim, on anem i qui som’), Maria Mercè-Marçal, Miquel Martí i Pol… Tots són bellíssims, tots ens emocionen, i qualsevol llibre d’aquesta col·lecció és una bona tria.

La mona de l’assassí
Jakob Wegelius
Traducció Elena Martí
Viena edicions
‘A tots aquells que no em coneixeu, us he d’explicar, abans de res, que no sóc un ésser humà.’ Així comença un llibre d’aventures original, amb una acurada edició i il·lustrat bellament pel mateix autor. Més de sis-centes pàgines i milers de quilòmetres recorreguts en la investigació d’un assassinat amb una narradora excepcional: la mona de l’assassí, Sally Jones. L’autor proposa temes com ara el valor de l’amistat i l’amor, amb personatges i trames a manera d’ombres xineses, on res no és com sembla. És una proposta, a més a més, molt ben contrastada: ha passat amb nota la nostra ‘tastadora oficial’, una gran lectora d’onze anys i amb criteri propi i definit.

El principi de tot
Manuel de Pedrolo. Il·lustracions de Pep Boatella
Comanegra
No podia faltar al prestatge el nostre admirat i imprescindible Pedrolo. Tot un encert de l’editorial Comanegra reeditar en àlbum el conte publicat el 1955, dins el llibre Violació de límits. Amb unes il·lustracions que saben copsar i acompanyar un Pedrolo immens. És un cant a la llibertat a partir d’un gest senzill: un home avança tossudament, genera l’ocupació del carrer, l’inici d’una revolta. I torne a remarcar la data del conte: 1955. Anys de censura i dictadura, d’opressió i repressió. També, com que Pedrolo mai no és pla, podem llegir-hi una reflexió sobre les ovelles manses, el seguiment absurd de les modes i els fenòmens virals. Cada any hauria de ser any Pedrolo!

L’escriptora Tina Vallès recomana…
Recomanaria tres novel·les, una de més breu per a lectors de 9-10 anys, i dues de més llargues i complexes per a lectors adolescents. I el que tenen en comú tots els títols és que són lectures que transcendeixen l’edat a què s’adrecen. Són bons llibres per a qualsevol edat, dubto que cap adult que s’hi animi s’hi avorreixi o trobi que són lectures massa senzilles per a ell.

L’illa de l’Abel
William Steig
Blackie Books
És un clàssic de la literatura infantil que per fi tenim en català i a més traduït per Xavier Pàmies. L’aventura d’un ratolí civilitzat que es perd en plena natura i durant un any hi dialoga i recupera el seu caràcter més animal. És una mena de Robinson Crusoe en versió ratolinesca. I també el podríem emparentar amb el Walden de Thoreau. És un relat sobre l’aventura de sobreviure quan només et tens a tu mateix i tens la intuïció i l’instint desactivats per un excés de civilització. Fa rumiar molt. I les il·lustracions, de Steig mateix, són precioses i molt suggeridores.

Els ulls se’m van tancar
Patrick Bard
Traducció de Pau-Joan Hernández
Kalandraka
És una novel·la molt realista i molt lligada a l’actualitat. La història de la Maëlle, una noia francesa que se’n va a Síria reclutada per Estat Islàmic… i després aconsegueix tornar-ne. Una història explicada de manera plural per un munt de veus, un munt de punts de vista que fa que et miris el conflicte des de la pell de tota la gent implicada: des de Maëlle mateix fins a la seva mare, la seva germana, el seu ex-xicot francès, el seu xicot sirià, la seva amiga de França, la de Síria, etc. Ens fa fer als lectors un exercici d’empatia a tots nivells que penso que ens cal, tant per a entrenar-la com per a entendre què es viu des d’un cos i sobretot un cap adolescent: com una noia que podria ser la nostra veïna/amiga/filla pot arribar a deixar-ho tot per una causa llunyana que de cop i volta se sent seva i prioritària fins a límits insospitats.

La cançó del cucut
Frances Hardinge
Traducció de Xavier Pàmies
Bambú
Segona novel·la que ens arriba en català d’aquesta autora. Hardinge ja ens va deixar sense respiració amb la novel·la L’arbre de les mentides. Ara hi torna amb una altra novel·la on hi ha un conflicte entre pare i filla i unes forces estranyes que tenyeixen tota l’acció d’un aire i un ambient fantàstic, boirós i misteriós. És un joc d’identitats i presències d’altres mons portat amb mestria i bon ritme, i el personatge protagonista, la Triss, ens torna a deixar sense aire, com la protagonista de la novel·la anterior de Hardinge, una jove autora que hem de tenir molt en compte i que beu dels clàssics per construir trames novel·lesques de moltes capes.

I en acabat recomanaria dos àlbums per a llegir junts, petits i grans:

Som aquí. Notes per a viure al planeta Terra
Oliver Jeffers
Traducció d’Anna Llisterri
Andana
És una mena de benvinguda al món que el gran Jeffers ha fet per al seu fill. Li explica com és el lloc on vivim i com som els que hi vivim, i ho fa amb aquella manera que té ell de dibuixar i explicar-se, amb aquell optimisme gràfic encomanadís que t’estova i et fa somriure i rumiar alhora. Crec que aquest llibre serà un clàssic, si no ho és ja.

El circ dels monstres
Wen Dee Tan
Babulinka
Un àlbum sense paraules que és tot un repte, perquè quan no hi ha lletra tota la història està en el dibuix, i qui ens ensenya a llegir els traços? Recomano seure plegats i, a poc a poc, anar passant les pàgines d’aquesta història que va guanyar el Macmillan Prize el 2013 i que ens farà pensar sobre la nostra por i els nostres prejudicis a partir de la lectura que fem del que veiem. Els àlbums sense text són els que ens faran parlar més, són fonts de preguntes i dubtes, de respostes i idees.

La il·lustradora Aina Bestard recomana…
Quan el glaç es fon
Rosie Eve
Zahori
És el primer títol d’una col·lecció que s’anomena ‘Animals contra el canvi climàtic’. Com ens anuncia el títol, l’àrtic es desglaça i l’autor explica les conseqüències que pot tenir en la vida d’un ós polar. És una bona història per a començar a parlar amb els nens de què és exactament el canvi climàtic i com afecta el nostre planeta i les nostres vides. La narració també permet de reflexionar sobre la convivència amb les altres especies i el respecte als ritmes de la terra. És un bon llibre per a les pròximes generacions que espero que puguin canviar una mica la situació i que hauran de viure en el planeta que els deixem. Cal trobar espais de diàleg per a la conscienciació, més enllà del reciclatge. Aquesta col·lecció ens els ofereix.

Rosa blanca
Roberto Innicenti
Kalandraka
Revisar el passat, poder explicar als nens què va passar: explicar la guerra i la veritable dimensió de la pau no és fàcil, i menys en un temps com l’actual, que no sembla gaire esperançador… Aquí tenim una joia de la il·lustració que s’ha tornat a reeditar enguany. La Rosa blanca de Roberto Inoccenti, un dels il·lustradors més premiats i reconeguts per la professió, ens explica amb un estil hiperrealista, quasi com si fos una pel·lícula, la història d’una nena alemanya que intenta ajudar els nens d’un camp de concentració nazi. És un àlbum trist que insinua l’horror que es va viure en aquell moment, però sense abusar-ne. És un llibre necessari.

El meu germà petit invisible
Ana Pez
Libre albedrio
Aquest llibre d’Ana Pez és un cant a la imaginació, aquella imaginació que teníem alguns de petits (i potser, si premem els ulls ben fort, encara ens en queda), de convertir l’escorça d’un tronc en un vaixell o un tobogan en una trompa d’elefant. El meu germà petit invisible ens explica la història d’un nen que surt a passejar per la ciutat, amagat dins d’una caixa de cartó que es creu que el fa invisible. Mirant a través de la caixa també podrà veure coses invisibles als altres. És un llibre que va acompanyat d’unes ulleres que permeten de veure la transformació dels espais des del punt de vista del nen. Aquest llibre, el vaig veure fa uns quants anys en un dels meus pelegrinatges a la Fira del Llibre de Bolonya. Li van donar una menció especial en el Bologna Ragazzi Award 2015 per la qualitat gràfica. Però, més enllà d’aquest reconeixement, a mi em va encantar que l’Ana aconseguís explicar-hi que potent que pot arribar a ser la imaginació i com ens pot servir per a canviar espais, ambients, emocions. I fins a quin punt n’és, d’important, a l’hora de resoldre qualsevol cosa. Una altra vegada que havia vist expressar aquesta idea havia estat a Inside Out, de Pixar, una altra meravella: la nena convertia el saló de casa en un mar de lava i hi lluitava saltant d’un sofà a un altre. Sigui com sigui, el nivell gràfic d’Ana Pez, a parer meu, és exquisit i molt enriquidor.

Afuera
Mari Manstad Johnsen
Niño Editor
A mi, tot allò que fa la Mari sempre m’ha agradat molt. En valoro enormement la capacitat de barrejar en un mateix dibuix tècniques diverses, traços diferents, discursos gràfics variats i que quedi bé i emocioni… Senzillament, em fascina. Dit així sembla fàcil, però per mi aconseguir això en una imatge és extremadament difícil. Afuera és un llibre sense text. Novament, aquí un dels mèrits de la Mari és explicar històries complexes sense text. Va rebre una menció especial al Bologna Ragazzi Awards 2017, pel valor que té la seva qualitat i riquesa gràfica combinada amb la narració. El llibre ens explica la història d’una nena que canvia de ciutat i no acaba de connectar amb els nens de la nova escola i es troba sola. Un dia descobreix una illa de conills lluminosos, es fa amiga d’un i el porta a l’escola. Evidentment, triomfa i tots els nens li comencen a fer cas i a voler-la d’amiga. Però ella veu que el conill s’enyora, que no és bo haver-lo canviat de context i decideix de tornar-lo al seu hàbitat natural. L’endemà torna a classe i com que no porta el conill, els nens ja no s’interessen per ella. Però ella no dubta de la decisió que ha pres: s’estima més estar sola que no pas fer mal a un ésser estimat, i pensa que a poc a poc les coses ja s’aniran posant al seu lloc. No us explico res més, per no aixafar la guitarra del final, però val la pena… Per mi, és un llibre que parla d’una manera molt clara de la renúncia, de vegades necessària per a poder estar bé amb un mateix. Explica la importància de tenir una mica de criteri a l’hora d’agradar, ens fa reflexionar sobre com ho fem i si val la pena i a quin preu… I també ens fa pensar sobre l’ecologia: cal moure els animals del seu hàbitat per capritx? El llibre, en el fons, crec que vol remarcar la importància d’allò que els éssers humans tenim a dins i que si és fort no ens farà trontollar. Sincerament, trobo que és una lectura molt enriquidora i necessària per a un infant.

L’avi Tomàs
Stepan Zavrel
Ediciones SM
Els països de l’Est sempre s’han caracteritzat per una gran qualitat gràfica, un nivell d’il·lustració molt bo i grans autors de llibres infantils. No ens en podíem descuidar, en una llista de recomanacions. Aquí tenim un dels meus llibres preferits de la meva infància. Els dibuixos que té em van captivar i la història em va commoure. Aquest títol ja té molts anys i avui, revisant-lo per fer aquesta ressenya, em recorda que els humans no n’aprenem… La història que ens explica sobre els avis continua essent molt vigent. L’alcalde de la ciutat considera que els avis fan nosa i els envia tots a una nova ciutat-residència. A partir d’aquí, els néts, atònits amb la decisió, se les empesquen per tornar-los a casa. És un bon llibre, que ens permet de parlar de les etapes de la vida i de la importància de saber donar un espai a la vellesa, tan menystinguda avui dia. Štěpán Zavřel (Praga, 1932) un dels autors més importants del segle XX, va ser un dels primers a reivindicar que les il·lustracions estiguessin integrades perfectament en el text. Les seves històries barregen tradició i modernitat i són emotives i plenes de sentit comú.

També podeu llegir l’especial del VilaWeb Paper, en obert, amb totes les recomanacions.

MÉS INFORMACIÓ: Per Nadal els editors recomanen… 250 llibres per a regalar aquestes festes