Especial llibres infantils i juvenils 2016: tendències

Què ofereixen els editors a les famílies, als petits lectors i als joves? Quines tendències marquen l’edició de llibres infantils i juvenils? Hi ha propostes noves? Es mantenen els interessos de sempre? Els fets de la vida contemporània, els valors que imperen en la societat es reflecteixen en els llibres que llegeixen els nostres infants i joves? Hem demanat als editors sobre les tendències d’enguany. Com que són molts, els hem sol·licitat respostes breus.

Indicis de saturació en l’àlbum il·lustrat i la importància dels il·lustradors
Comencem per la literatura infantil, que és ben diferent de la juvenil. Hi ha una primera aportació d’Inês Castel-Branco, de l’editorial Petit Fragment: ‘La literatura infantil continua en un moment molt bo, especialment per la gran oferta d’àlbums il·lustrats que recuperen i tradueixen obres emblemàtiques dels últims anys, com també pels nous llibres de producció pròpia, molts dels quals són vertaderes obres d’art per als més petits. A més d’històries divertides o enginyoses, es publiquen també llibres de coneixements molt acurats, o bé amb aproximacions a pràctiques com el ioga, llibres-joc atractius, llibres per a despertar la creativitat o per a estimular l’observació, llibres per a iniciar els nens en la poesia…’

Cesca Mestres del Cep i la Nansa: ‘Continuem donant valor a la part més artística, llibres on a través de la imatge s’expressa la paraula. Tenim artistes de la il·lustració de primer ordre i m’agrada veure com les editorials continuem apostant per contes infantils de qualitat. Malauradament, però, es contraresta amb les publicacions de contes infantils de baixa qualitat, de caràcter purament comercial, fins i tot a vegades amb un treball escàs pel què fa el contingut, tant el text com la imatge.’ Ricard Peris, d’Andana, insisteix en la saturació de l’àlbum il·lustrat i en l’oportunisme d’alguns editors en aquest moment: ‘L’àlbum il·lustrat continua amb una gran acceptació, i cada cop hi ha més àlbum il·lustrat a les llibreries. De fet, tal vegada comencem a viure una mica de saturació i de vegades ens trobem amb llibres que volen aprofitar el moment sense aprofundir la qualitat necessària per fer un bon àlbum il·lustrat.’ Joan Vives, d’AnimaLlibres, ho resumeix així: ‘Mantenim la tendència a crear petites editorials amb força dedicació a l’àlbum il·lustrat, seguint molt els models anglosaxons, amb molta traducció i poca producció pròpia.’ Inês Castel-Branco de Petit Fragmenta també parla de l’àmbit de la il·lustració: ‘En relació amb les tècniques d’il·lustració, i a diferència del que passa en altres països, a casa nostra assistim a una recuperació dels pinzells, les aquarel·les, els llapis, el collage digital… per recordar-nos que l’ordinador no és l’únic mitjà per a treballar avui dia i que les mans també es poden embrutar.’

Varietat
Efectivament, la vigència de l’àlbum il·lustrat és una nota dominant en la majoria d’argumentaris dels editors. També ens parlen dels llibres vinculats a Nadal, tot i que sembla que van una mica de baixa. Explica l’editora Sara Moyano de Barcanova: ‘En infantil, la tendència ve marcada pel clàssic de sempre, llibres de fantasia, d’humor, d’aventures i misteri, però en clau molt positiva. Els llibres de sèries o de personatges continuen tenint bona resposta, però cada vegada més tenen cabuda els llibres singulars. Guanya terreny la novel·la gràfica.’ Gonçal López-Pampló, de Bromera, diu: ‘També cal estar atents al desenvolupament dels llibres musicals i a l’interès per les adaptacions de clàssics universals.’ Bernat Cussó, d’Edicions del Pirata, hi incorpora un altre element: ‘Hem detectat que la tendència d’aquest Nadal és anar cap als llibres d’entreteniment, de tapa dura i de gran format. Suposem que es deu al fet que són llibres més atractius visualment i això els fa més llaminers per a regalar.’ I Reina Duarte, d’Edebé, en la mateixa línia, hi afegeix: ‘Una tendència general que constatem són els llibres-regal que combinen la lectura amb el joc, treballs manuals per pintar, i també els llibres de dinosaures i els diaris, en la línia dels Grec o Nikki. La relectura dels clàssics com El petit príncep i noves versions dels contes populars continuen a les llistes dels més venuts.’

Una visió diferent aporta Oriol González Tura, de Birabiro, quan diu: ‘S’ha imposat, d’un temps ençà, la idea del “llibre infantil per a…”; és a dir, amb la finalitat concreta d’ajudar els infants o, sobretot, els pares a resoldre algun “problema”. Des de la nostra perspectiva, això és un error perquè els llibres infantils no han de ser receptaris, sinó que han de proporcionar als infants i als adults amb qui comparteixin la lectura una estona de plaer i diversió.’

Noves temàtiques d’arrel social
Una altra tendència que detecten alguns editors va vinculada a la situació internacional, de migracions i refugiats i víctimes de les guerres i de la crisi econòmica. Patric de San Pedro, de l’editorial Takatuka, diu que ‘un dels temes que tenen molta presència aquests dies és el de la migració i la diversitat cultural, bé relatant l’experiència de la migració forçada per situacions de necessitat, bé defensant el dret de migrar i a la diversitat.’ I Inês Castel-Branco hi coincideix: ‘Aquest any els llibres per als qui ja llegeixen bé presenten temes punyents de l’actualitat. Penso en els dos premis de Cruïlla (Vaixell de Vapor i Gran Angular), atorgats respectivament a La pel·lícula de la vida (Maite Carranza) i a Allò de l’avi (Anna Manso), que tracten de la pobresa infantil (amb desnonaments i depressions incloses) i de la corrupció d’una manera molt despullada i alhora empàtica amb els lectors. Alguns altres àlbums comencen a centrar-se també en els refugiats, per exemple, o a reflexionar sobre les diferències. Si es fa bé, els nens entren de ple en aquestes històries perquè volen saber què passa realment al món, senten responsabilitat.’

Joves: de la ciència-ficció a la fantasia realista
Pel que fa a la literatura juvenil, els editors són més breus, perquè sembla que les tendències no s’hagin mogut gaire. Per exemple, Reina Duarte, d’Edebé, ho diu així: ‘En la modalitat juvenil, predominen les novel·les romàntiques amb ciència-ficció, i a més a més el món de les fades, elfs, animals fantàstics i la fantasia urbana.’ I Oriol González Tura, de Birabiro: ‘Continuen predominant les sagues o les col·leccions amb eixos temàtics concrets (futbolistes, detectius, ballarines…), que, a més, potencien estigmes i rols socials que des d’altres àmbits es volen combatre. Literàriament, es construeixen sempre sobre patrons que es repeteixen i que no contribueixen a la formació de lectors crítics.’ Sara Moyano, de Barcanova, creu que ‘la tendència és l’univers dels superherois i la novel·la gràfica.’

Els editors de Combel apunten: ‘La fantasia i el misteri continuen essent tendència predominant per als més joves. Més concretament, hem observat que s’imposen les novel·les de “fantasia realista”, és a dir, històries fins i tot costumistes en què la fantasia ofereix un contrapunt interessant que ajuda a entendre o a afrontar una realitat sovint dura o difícil. Últimament, en el mercat anglosaxó també sovintegen protagonistes amb alguna discapacitat que els dóna una visió singular del món.’ Cesca Mestres, del Cep i la Nansa, també hi detecta novetats: ‘Es comença a intuir la diferenciació de destinataris, les publicacions que busquen el públic femení, les noies, i les que van adreçades als nois. Per altra banda, també s’està publicant força amb autors d’aquí.’

Gonçal López Pampló de Bromera parla de la franja pont entre el lector jove i el lector adult i assegura: ‘El fenomen crossover, amb temes més pròxims al lector actual, no acaba de trobar un lloc. No hem trobat una fórmula que responga satisfactòriament encara a la crisi lectora de l’adolescència, a l’enorme competència d’internet i les xarxes socials en els hàbits culturals dels joves.’ I Jose López, de l’editorial Bridge, sobre el mateix segment de lectors diu: ‘En llibres crossover i de no-ficció, la tendència és clara: o bé mirem de sorprendre de la manera més original possible, o bé anem a buscar allò amb què el jove s’identifica i és representatiu del nostre públic. I les xarxes socials són una gran font d’informació… i artística!’