Especial llibres de vins, cuina i paisatge

GUIES

Més d’un autor, Guia de Vins de Catalunya.
La guia, que enguany fa quinze anys, és dirigida per Jordi Alcover i Sílvia Naranjo. En aquesta edició es referencien 1.174 vins, tastats a cegues, de 206 cellers. El volum conté també un article extens d’anàlisi que aborda qüestions controvertides de l’àmbit del vi català, exposa tendències i té un apartat de troballes. El vi més ben puntuat d’enguany ha estat l’escumós Turó d’en Mota 2008, del celler Recaredo (Corpinnat). També destaquen els vins del Priorat amb Denominació d’Origen Qualificada i és una edició en què també s’han visibilitzat i premiat els vins de l’Empordà.

DE VARIETATS, VINS I TERRITORIS

Josep M. Puiggròs i Jové, Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya (Publicacions URV i VINSEUM).
Fa temps que l’autor fa recerca sobre les varietats de raïm dels Països Catalans i, tal com explica al pròleg, aquest llibre parteix de la seva tesi doctoral, La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l’edat mitjana als temps actuals, que va presentar el 2018 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El llibre comença amb una introducció a la història de la vinya i el vi, per després entrar en la gènesi de vint-i-quatre varietats de raïm catalanes. Disset d’autòctones: carinyena, carinyena blanca, garnatxa negra, garnatxa blanca, garnatxa roja i garnatxa peluda, macabeu, monestrell, parellada, picapoll blanc, picapoll negre, sumoll, trepat, trobat, xarel·lo, xarel·lo vermell i mandó. I set de tradicionals: malvasia de Sitges, moscatell d’Alexandria, moscat de gra petit, ull de llebre, subirat parent, grec i morenillo. Puiggròs considera autòctones les varietats la documentació més antiga de les quals s’ha trobat a Catalunya i fa referència al territori català, i ha classificat com a tradicionals la resta, tot i incloure-les perquè les considera interessants pel vessant històric-enològic d’una zona.

Josep M. Colomé-Ferrer, Jordi Planas i Raimon Soler, Vins, aiguardents i caves (Publicacions URV i VINSEUM).
La producció i el comerç de vins, aiguardents i caves ha estat un element clau en la conformació de la Catalunya contemporània. Aquest llibre recull un conjunt de treballs totalment inèdits que s’han fet aquests darrers anys sobre la comercialització vinícola catalana i que, en la seva diversitat, permeten de resseguir l’evolució del sector vitivinícola català del segle XVII fins a l’actualitat.

Laura Saula i Jordi Borràs (fotografies), Un país a la copa. Alella, el vi humà (Fonoll).
El sauló, la mar i la pansa blanca donen caràcter i identitat a una de les denominacions d’origen més antigues i petites del país, la DO Alella. Cellers i paisatge han marcat durant dos mil·lennis el seu camí, però, sobretot, l’han marcat les persones que hi són, del pagès, a la terra, fins a l’embotellador del vi. El llibre proposa una galeria de personatges, alguns dels quals avui protagonitzen la vida d’aquest territori vinícola.

Maria Rosa Ferré, Converses a peu de vinya. 50 viticultores del Penedès (Andana Edicions).
Les dones del vi de la comarca del Penedès són protagonistes d’aquest volum. Retrat de cinquanta dones que porten, administren i treballen en explotacions agrícoles, que dirigeixen cases rurals, que són al capdavant de cellers i laboratoris, que van on sigui a vendre els seus productes, que són als consells rectors de cellers i cooperatives… I que, a més, cuiden els fills, els pares, els avis, i encara tenen temps per a formar-se.

Anaïs Boudot i Hervé Siou, Priorat. El gran allunyament (Lo Diable Gros i Centre Quim Soler)
El Priorat és l’única comarca, juntament amb el Pallars Sobirà, que durant el segle XX va perdre la meitat de la seva població. Tan impactant com aquesta dada és saber que avui, tot i l’activitat vinícola florent i prestigiosa mundialment, la comarca encara perd població. Aquest llibre, breu, però intens i lúcid, es concentra en el tema del despoblament. Parteix de les memòries de l’avi matern d’Hervé Siou, que va deixar el Priorat el 1977, al final de l’última onada identificada de despoblament a la comarca, sorgida del 1950 al 1980. El text va acompanyat pel treball artístic i fotogràfic d’Anaïs Boudot, imatges hipnòtiques que mostren trossos del Priorat sense context i això les fa belles i inquietants alhora.

EL VI A PARTIR DE LA FICCIÓ

Ramon Solsona, Temps enrere (Proa).
Aquesta novel·la llarga té al Priorat un dels seus paisatges. Coneixem la vida d’en Tomàs i l’Elvira, set dècades de la seva història narrades al revés, de vells a infants, perquè l’autor ha volgut explicar amb una atenció especial com el pas del temps va configurant les seves vides i les dels qui els envolten. Ella prové del Priorat i ja de grans s’hi han tornat a instal·lar, havent passat per Alemanya, on es van conèixer, i Barcelona. Ara la seva filla amb la seva parella ha tornat a refundar el celler de l’avi i fa vins ecològics.

Anna Molina, Anècdotes de primera magnitud (la Magrana).
Anna Molina (la Vilella Baixa, Priorat, 1972). Després de llicenciar-se en filologia anglesa a la Universitat de Barcelona va decidir d’anar a passar un any sabàtic a Dinamarca, i avui encara hi és i ja fa vint-i-sis anys. Viu en el petit país escandinau d’ençà del 1996 i, a part d’escriure, gestiona la comercialització dels vins ecològics que produeix al Priorat amb un grup d’amics. Vi i literatura es transvasen. Els vint-i-quatre contes que conformen el volum, i que es relacionen en forma de xarxa per anar endavant i endarrere en el temps, són plens de vi. És un bon exemple de com el vi es pot utilitzar com a recurs narratiu.

Pilar de los Hielos, El sorteig (Saldonar).
És el premi de novel·la curta Celler de les Lletres 2021, que convoca anualment la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia. En aquesta ocasió, la novel·la ens submergeix en una història de peripècies al voltant d’un vi deliciós i enigmàtic.

Mário-Henrique Leiria, Contes del gintònic. Traducció de Jordi Prenafeta (Editorial Fonoll).
En aquestes pàgines, glop a glop i amb un somriure als llavis, quan no amb una rialla ben feta, el lector hi descobrirà i assaborirà uns personatges i unes situacions sorprenents i inversemblants. L’autor portuguès, amb aquesta edició és traduït per primera vegada al català i a qualsevol altra llengua. Mário-Henrique Leiria (Lisboa, 1923-1980) entronca amb la millor tradició del surrealisme i de l’absurd de la narrativa curta europea.

CÒMIC VÍNIC

Étienne Davodeau, Els ignorants (Editorial Finestres).
Étienne Davodeau és un autor de còmic i no en sap pas gaire, del món del vi. Richard Leroy és viticultor i gairebé mai no ha llegit còmics. Però tots dos estan plens de bona voluntat i de curiositat. Per què algú decideix de dedicar la seva vida a escriure i dibuixar llibres o a produir vi? Com i per a qui ho fan? Durant més d’un any i per respondre aquestes preguntes, l’Étienne ha anat a treballar a les vinyes i al celler d’en Richard, que, al seu torn, s’ha submergit en el món del còmic. Han obert moltes ampolles de vi i llegit força llibres. Han passejat i s’han trobat amb autors i viticultors apassionats pel seu ofici. Étienne Davodeau està convençut que hi ha tantes maneres de crear un llibre com de produir vi.

INFANTIL

Roser Argemí i Noemí Fernández, La verema (Estrella Polar).
En Marc i la Joana viuen en un poble envoltat de vinyes. Com cada any, ajudaran a fer la verema i tastaran el most, que fermentarà i més endavant es convertirà en vi.

LICORS

Pau Matias i Guiu Martí, 90 licors catalans casolans (Farell Editors).
A Catalunya hi ha una recepta de licor a cada poble i cada elaborador té una manera diferent de fer el seu licor. I tot i que totes aquestes receptes parteixen de la mateixa base: aromatitzar i edulcorar un aiguardent amb plantes i espècies, aquest llibre aporta les eines necessàries perquè cadascú es faci els seus propis licors a casa.

HISTÒRIA I CUINA

Vicent Marqués, Història de la cuina catalana i occitana (volum 5). El bacallà, la carn i els menuts (Edicions Sidillà).
Cinquè volum imponent, aquest de nou-centes pàgines, dedicat a la cuina del bacallà, la carn i els menuts de dues cuines germanes com són la dels Països Catalans i la d’Occitània. El savi Vicent Marqués ha dedicat la seva vida a compendiar la història d’aquestes cuines. Marqués no solament explica les receptes, sinó també el recorregut històric, filològic, literari i cultural d’uns plats que conformen tot un corpus.

Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana.
Enguany s’han presentat tres nous títols d’aquesta prestigiosa col·lecció, que afronta la història dels receptaris de la cuina catalana a partir de la recerca universitària i amb la Fundació Alícia, que n’adapta algunes receptes. És impulsada per Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes. Aquests nous títols s’emmarquen al segle XVIII i són de cuina conventual: La cuina dels Cartoixans. Costumaris d’Escaladei i de Montalegre; Avisos i instruccions per a lo principiant cuiner; i l’Art de la cuina, el primer receptari de cuina de les Illes que es coneix, centrat en la cuina de Menorca d’aquest període.

Salvador Garcia-Arbós, Girona. Menjars de Fires (Ajuntament de Girona).
Segon volum d’una obra sobre el menjar i el beure a les Fires de Sant Narcís de Girona. El volum va més enllà de la intimitat de la taula familiar, tractada en el primer volum, i s’endinsa pels carrers de la ciutat engalanada, on hi ha qui torra castanyes i qui fregeix xurros, hi ha aquell que fila boles de sucre i el que ven embotits i formatges, qui cou botifarres i qui serveix paella tot el sant dia. A més dels texts del periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós, que signa el llibre, també trobem el testimoni de Josep Roca, del restaurant Celler de Can Roca, i articles d’Adriana Bàrcia José, Pep Vila, Josep Maria Fonalleras, Abraham Simon-Ferré i receptes d’Eduard Bosch.

Joan de Déu Domènech, Un plat d’escudella. La Barcelona menestral a la taula d’Emili Vilanova (L’Avenç)
Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) és l’escriptor més representatiu de la literatura costumista catalana del segle XIX. A través de les seves narracions breus, dites “quadres de costums”, escriu sobre les maneres i costums del seu temps i, de manera única, dels costums culinaris. Amb Emili Vilanova entrarem en cafès i fondes, mercats i botigues de queviures, a la cuina i menjador de cases particulars. També veurem la Barcelona del seu temps, perquè una cuina explica una ciutat i la seva gent. L’autor, Joan de Déu Domènech, també ha publicat en aquesta línia: Xocolata cada dia. A taula amb el baró de Maldà i La batalla de l’ou. De quan passàvem gana (1936-39).

Jeroni Castell, La cuina de sempre per a la gent d’avui (Cossetània).
El singular cuiner del restaurant les Moles (una estrella Michelin) ens presenta un recull de les receptes que ha modelat al llarg de la seva trajectòria personal i professional. Ho diu així: “D’una manera fàcil i deliciosa, podreu gaudir dels plats que formen part de la tradició familiar, receptes de ma mare o ma iaia que han transcendit les seues cuines i que, en alguns casos, han arribat a formar part de la carta de les Moles. Receptes pròpies que he anat treballant i perfilant al llarg dels anys. Receptes del nostre dia a dia, de la cuina en família i amb amics.”

RECEPTARIS I MÉS QUE RECEPTARIS

Maria Nicolau, Cuina! O barbàrie (Ara Llibres).
És el llibre de cuina i la cuinera revelació del 2022. Una cuinera que s’ha fet visible a les xarxes, però que té un pensament i una visió del món que depassa la immediatesa i l’estretor. Nicolau és una jove que ha optat per la vida rural: a Vilanova de Sau, on regenta el restaurant el Ferrer de Tall, ha sabut traslladar el seu amor per la cuina tradicional, la del xup-xup, la que prioritza el producte per sobre de la forma, sense pretensions i allunyada del glamur de les estrelles Michelin. Una manera d’entendre la cuina que ha traslladat al llibre. No és un receptari normal i corrent. Hi ha receptes, però no hi predominen. És un assaig culinari que se centra a entendre la cuina, l’origen dels aliments, la ciència que s’amaga en les coccions i que ens desafia a atrevir-nos-hi i a combatre la síndrome del no-tinc-temps.

Iolanda Bustos, Cuinar amb flors (Cossetània).
Llibre de cuina que utilitza les flors com a ingredients i condiments culinaris. Cada capítol és dedicat a una flor, de les que podem plantar al jardí i a l’hort i també algunes que trobem sovint passejant pel camp. De cada flor, Iolanda Bustos n’explica les curiositats que li desperta, sigui del punt de vista emocional o culinari, cultural i històric, i hi inclou una recepta.

Elisenda Carballido i Montserrat Enrich, El fonoll silvestre i marí. Propietats, cuina i remeis (Farell Editors).
El fonoll és una planta silvestre molt present arreu, però força absent a les cuines, tot i el seu potencial com a aliment. Se n’aprofita tot: les tiges, pecíols, fulles, flors i fruits, cada part en el seu moment de l’any i per a finalitats diferents. El volum ens acosta a les múltiples possibilitats de consum del fonoll silvestre i també del fonoll marí, una planta singular del litoral marítim, que forma part de la cultura gastronòmica catalana i balear.

Més d’un autor, Plantes alimentàries del Pirineu català (Farell Editors).
Els autors recullen la informació de primera mà d’informants que recorden i, en bona part, conserven, els usos tradicionals del món vegetal a les comarques pirinenques (l’Alt Empordà, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Capcir, la Cerdanya, el Conflent, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Vallespir).

RURAL I NATURAL

Rosa Cerarols i Joan Nogué (ed.), L’altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana (Tigre de Paper).
Volum coral, de contexts, converses i experiències, farcit de reflexions, pensat i coordinat pels geògrafs Rosa Cerarols i Joan Nogué, professors de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Girona, respectivament. El llibre neix de la necessitat de fer visible la realitat d’un món rural, que és molt allunyat dels tòpics i estereotips, on han nascut i s’han consolidat experiències realment d’avantguarda, però que alhora viu unes dificultats que també cal fer visibles i afrontar, com ara el relleu generacional, la gestió forestal i les macrogranges. El volum és estructurat en tres parts: una de reflexions individuals; una d’experiències de projectes nascuts al món rural (Associació Micropobles, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, Repoblem, la Conca 5.1, Centre Quim Soler, Centre d’Art i Natura de Farrera, Diàspora Ebrenca…) i una tercera de diàlegs.

Més d’un autor i Carles Rabadà (fotografies), Un país dolç. Una història de la fruita a Catalunya (Editorial Fonoll).
Llibre amb fotografies que conté les històries de vida de catorze protagonistes de generacions diverses que han escollit amb passió i professionalitat de dedicar-se al món de la fruita. Homes i dones que parlen de somnis, records, pedregades, pors, tractors, aigua, colors, varietats, vendes, esperances, pèrdues, quilos, camions i passions.

CIÈNCIA

Cristina Sáez i Fundació Alícia, La ciència de la microbiota. Alimenta els teus bacteris i cuida la teva salut cuinant (Libros Cúpula).
El nostre cos alberga uns quaranta bilions de microorganismes. La gran majoria d’aquesta microbiota viu al còlon i fa funcions crucials per a la supervivència humana. En els darrers vint anys, la ciència ha anat descobrint com, quan aquesta comunitat microbiana és equilibrada, estable i diversa, contribueix a mantenir la salut general de l’organisme, i per això l’alimentació té un paper fonamental. Però, què hem de menjar, per alimentar bé aquests bacteris? L’objectiu del llibre és ajudar a menjar més bé, amb propostes que combinen el coneixement més recent amb les bases de l’alimentació mediterrània, la que ens toca i que és riquíssima, i que també ha demostrat ser la més adequada en aquest camp, per estar més sans i feliços.