Especial llibres de gastronomia

LLIBRES DE CUINA

OBRES DE REFERÈNCIA
Andreu Manresa, El menjar i les illes (El Gall Editor)
Volum deliciós d’un dels periodistes gastronòmics més importants del país, que viu i ens parla de la gastronomia, els paisatges, els rebosts, els pagesos i mariners de les Illes Balears. Amb una prosa rica, plena d’observació, sensibilitat i delicadesa. Escriu Andreu Manresa: “La cuina és la realitat fugaç, el paisatge comestible del territori, un dels rastres més amables del país, i també el llistat dels elements per a fer perviure les autoreferències pels autòctons i la seva terra.”

Fundació Alícia, Sopes. Amb fotografies de Becky Lawton (Planeta Gastro)
Podem dir que és el gran llibre de les sopes. Perquè la Fundació Alícia (Alimentació i Ciència) escruta i dissecciona tots els racons d’aquest plat tan versàtil, potser el més popular de la història de la cuina des de l’àmbit gastronòmic i nutricional. I ens ensenya d’entrada què és una sopa i què no ho és, com està lligada a la cultura pròpia de cada indret, ens passeja per la història d’aquest plat i obre el prisma de les sopes arreu del món. Després arriben les receptes, camí per on l’equip ple d’expertesa de la Fundació Alícia ens condueix cap a l’aprenentatge de preparar sopes de tota mena, a partir dels brous bàsics: sopes de verdura, bolets, cereals, carns, llegums, peix, fruita… Un festival per als amants dels plats amb cullera.

Vicent Marquès, Història de la cuina catalana i occitana. Volum 3 (Els llegums, l’arròs i la pasta) (Edicions Sidillà)
És una feina ingent la que Vicent Marqués va començar a fer fa quaranta anys i que ha fet tot sol. Edicions Sidillà va creure en el projecte i va començar a publicar-li el primer volum el 2018. Ara acaba de publicar-ne el tercer, dels deu que contindrà. Nou-centes pàgines dedicades en aquest cas als llegums, l’arròs i la pasta. Cada tema s’organitza en diferents monografies. Cada monografia és un plat popular, del qual Marquès n’explica la història, en proposa unes receptes i en fa una llista de denominacions, segons cada territori de parla catalana i occitana. Un tresor.

Ramon Parellada, El llibre de les picades (Rosa dels Vents)
Aquesta nova edició d’El llibre de les picades, ara amb Rosa dels Vents, fixa una part d’allò que al llarg del temps s’ha transmès per tradició oral sobre picades i amaniments, sobretot en el món fondista a Catalunya, com s’indica al pròleg. Per a Ramon Parellada la picada és un element essencial de la cuina d’aquest país, perquè dóna personalitat al plat, l’omple d’aroma i diferencia la nostra cuina de tantes altres cuines escampades pel món.

CUINA I TERRITORI

Diversos autors, La cuina dels Ports. Receptes valencianes de muntanya (Llibres de la Drassana)
Morella, Vilafranca, Catí, Forcall, Cinctorres, Portell, Castellfort, la Mata, la Todolella, Sorita, Olocau del Rei, Vallibona, Herbers, Villores, Palanques, Castell de Cabres i la Pobla de Benifassà, juntament amb centenars de nuclis i masos dispersos, són les poblacions que conformen històricament la comarca valenciana dels Ports. Una terra agrest i muntanyenca, arrelada a l’entorn amb una cuina potent, essencial i encara molt desconeguda, que gravita entorn de la carn, la llet, els rovellons, la tòfona i una gran varietat de dolços. Luis Gargallo, Guillermo Miró i Sara Gargallo han recopilat, cuinat i fotografiat fins a 58 receptes i han tingut la col·laboració de Violeta Tena, Mary Savage, Mònica Segura, Conxa Rodríguez, Joan Garí, Manuel Milián, Víctor Amela i Vicent Baydal per a parlar de la gastronomia de la comarca.

Jordi Tresserra, Cuina de Mar i Muntanya. Costa Brava Sud (El Farell)
Inclou receptes dels darrers dos-cents anys, moltes d’elles inèdites que provenen de receptaris familiars, manuscrits o de transmissió oral, que s’han transmès de generació en generació. Una cuina de viles marineres, on es barregen nissagues de pescadors, pagesos de masies de marina i gent de bosc.

PRODUCTES DE MERCAT I ALS MERCATS

Diversos autors, Productes de mercat: el porro, les nous, les gambes, les faves, la camamilla (Sd·edicions)
Nova remesa de monografies dedicades a aliments específics. La Fina Comas, del bloc Cuina Cinc, ens endinsa en el món del porro, i n’ofereix un petit receptari que es remunta a receptes antigues de cuina catalana, com ara la porrada. Glòria Baliu, autora de La cuina d’avui, receptari del 1967 que ja porta vint-i-cinc edicions, ens proposa una selecció de receptes sobre les nous, aquest fruit sec tan apreciat. La biòloga i cuinera Margarita Torrent ens ofereix receptes amb gambes, tant si són protagonistes del plat com secundàries de luxe. El periodista Jordi Cervera toca la cuina de les faves, amb un gran plat protagonista i amb totes les variants: faves a la catalana. I finalment, l’última monografia fins ara de la col·lecció Productes de Mercat ens acosta a la camamilla, a partir del treball de Glòria Coll, Eva Macià i Susanna Mases.

Xavier Febrés i Àngela Vinent, Cuines amagades (Cossetània)
El subtítol del llibre aclareix perfectament aquest títol tan misteriós: ‘Ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona’. Els autors, periodistes i bons menjadors, s’han passejat per tots els mercats de la capital, han triat un bar de cada mercat i un dels seus plats estrella. I així descobrim una cuina popular i gustosíssima a partir de les sardines, el fetge amb ceba, els calamarsons amb mongetes, les truites de tots colors, l’esqueixada de bacallà i els peus de porc. Cuina de temporada i ben fresca.

CUINA DELS MENUTS

Alexandre Serrano, A la menuda. La cuina de la triperia i de les despulles a Europa (Llibres de la Drassana)
Dels arcaics farcells de freixures que fa mil·lenis que es preparen en illes i rerepaïsos de la Mediterrània als plats de ronyons, lleteroles i crestes dels restaurants burgesos de Viena, Lió o Torí, tot passant per l’abundància de botifarres de sang i guisats de peus i tripes de la nostra gastronomia de soca-rel, els menuts no han deixat mai de menjar-se amb avidesa a tots els racons del continent.

Jaume Fàbrega, Cap i pota. El gran llibre dels menuts (Cossetània)
Un menjar clàssic, el cap i pota, que en aquest volum el gastrònom Jaume Fàbrega analitza a partir de la cuina dels menuts, que en els darrers temps han caigut en desgràcia, però que formen part de l’herència de les receptes més especials de la nostra cultura gastronòmica, tal com diu al pròleg el cuiner Nandu Jubany.

ALTRES CUINES

Zaraida Fernéndez, Cuina vegana per a ocasions especials (Cossetània)
Més de 90 receptes veganes amb ingredients senzills i fàcils de trobar que facilitaran la cuina de plats per a ocasions especials sense ingredients d’origen animal.

Joan Jofre, La cuina dels fumats. Fotografies de Marta Parés (Cossetània)
En aquest llibre hi trobareu fins a 250 receptes, primordialment d’entrants, amanides o tapes, amb fumats molt diversos: amb predomini del salmó i del bacallà, també hi són presents la truita de riu, l’arengada, la tonyina, el peix espasa… en forma de fumat. Completa el receptari un capítol de bases (pasta, mandonguilles, mantega…) i un altre de salses.

CUINAR AMB HERBES SILVESTRES

David Solé, Les herbes aromàtiques. Cuina dels perfums (El Farell)
Aquí trobareu les vint-i-quatre herbes aromàtiques més utilitzades en la nostra cuina. De cada planta se’n descriuen els sabors, les aplicacions alimentàries i d’altres usos, i també tres receptes originals per a treure’n profit. Un total de setanta-dues propostes.

Col·lectiu Eixarcolant, El llibre de les plantes silvestres comestibles 2 (autoedició)
Segon volum d’aquest aplec de plantes comestibles, que ens permet conèixer-les i recuperar tot un saber rural i de pagès, que de mica en mica s’ha anat perdent. El Col·lectiu Eixarcolant treballa per a la recuperació i divulgació dels coneixements i usos de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals, a favor d’una vida més sostenible.

Robin Wall Kimmerer, Trenes d’herba dolça. Saviesa indígena, coneixement de la natura i ensenyaments de les plantes (Cossetània)
L’autora, botànica i membre de la nació de ciutadans potawatomi, abraça la idea que les plantes i els animals són els nostres mestres de més edat i en aquesta obra aporta tot el seu saber per demostrar que el despertar d’una consciència ecològica més àmplia exigeix el reconeixement i la celebració de la nostra relació recíproca amb la resta del món viu. 

Jordi Garcia i Beatriz de Marcos, Males herbes. Receptes amb plantes silvestres (Cossetània)
A través de les seves pàgines es convida el lector a considerar el món vegetal que creix naturalment en boscos, marges de camins i zones costaneres com a ingredients per desenvolupar receptes creatives, delicioses i saludables.

CUINA I SALUT

Germans Torres, Menja bé, no facis dieta (Rosa dels Vents)
Alimentar-se bé no és difícil, ni avorrit, ni car. Menja bé, no facis dieta és un pla global de vint-i-vuit dies amb propostes que van des de l’esmorzar fins al sopar, recomanacions per a tenir el teu rebost ordenat, llistes de la compra setmanals i consells per a preparar en un sol cop, i en un parell d’hores, el menú de tota la setmana estalviant temps i esforç.

Juan Llorca i Melisa Gómez, Llet amb galetes (Rosa dels Vents)
Ofereix consells nutricionals que contribuiran a l’harmonia entre les diferents generacions de la família, i també informació nutricional per a elaborar els nostres menús. El llibre inclou, a més, cinquanta receptes de menjars, sopars i berenars pensats amb aquest enfocament, una fusió de la tradició culinària dels nostres avis amb les necessitats nutritives dels més petits.

Col·lecció Cuina Plant Based (Cossetània)
Aquesta col·lecció, escrita i conduïda per la dietista Marta Vergés apareix arran de la tendència cap a la cuina sana, natural, vegana, vegetariana i flexitariana. Han aparegut els tres primers títols: Els fermentats, aliments importants per a la microbiota; La carxofa, un vegetal ric en nutrients i minerals, i L’alvocat, una fruita tropical rica en proteïna, fibra i àcids grassos essencials.

Montse Folch, 100 creences i mites sobre l’alimentació (Cossetània)
La doctora Folch aplega i dissecciona un centenar de dites vinculades a l’alimentació, que sovint diem, però que no sabem si són certes o no. Alguns exemples: que la ceba i l’all són bons per a la circulació; que la pinya és un fruit miraculós; que la margarina és més sana que la mantega; que el vi negre ajuda a digerir el colesterol; que fumar fa aprimar…

MENJAR DE CARMANYOLA

Núria Gispert, Carmanyoles (Cossetània)
La crisi econòmica de ben segur que obliga moltes famílies a dur el dinar en carmanyola a la feina. Així s’evita una despesa copiosa. La manca de temps sovint fa recórrer a les amanides verdes, la pasta, restes de la nevera o aliments precuinats, sense tenir en consideració l’aspecte nutritiu del plat. Aquest llibre proposa 60 receptes que volen ser variades, equilibrades i saludables.

ALIMENTS

Jordi Morera, Avui faràs pa (Ara Llibres)
Nova edició d’aquest manual per a conèixer el procediment per fer pa. Inclou receptes variades i il·lustracions que exemplifiquen passos i resultats

MEDIÀTICS

Gessamí Caramés, Meleta de romer. Les postres de la Gessa (Cossetània)
Comencem amb receptes bàsiques i imprescindibles per entendre el món dolç i acabem amb els pastissos més sofisticats, passant per les postres tradicionals de la nostra terra, pans, brioixos, pastisseria americana, begudes i fins i tot opcions sense gluten, sense lactosa i baixes en calories.

Marc Ribas, En marxa cuina! (Cossetània)
El cuiner de TV3 ens ofereix un nou llibre amb noves receptes on destapa el seu cantó més personal i deixa entrar el lector a la seva cuina, a partir de vivències úniques i divertides, fins i tot extravagants, que ha viscut davant els fogons i amb els clients dels restaurants on ha treballat.

ÈXIT A LES XARXES SOCIALS

Josep Maria Mañé i Carme Julià, Com a casa de la mama (Rosa dels Vents)
100 receptes perfectes per a compartir amb família i amics i gaudir de la millor cuina casolana. Els autors, una parella de jubilats que durant la vida professional s’havien dedicat a la restauració, tenen ara a YouTube el canal El forner d’Alella, amb més de 450.000 seguidors.

Rafuel, Les meves millors receptes (Columna)
Rafael Antonín, cansat que les seves filles no es presentessin a taula al primer crit, va decidir de convocar-les mitjançant les xarxes socials. Les noies van comparèixer a l’acte, però no tan sols això, sinó que l’anunci va cridar l’atenció dels seus contactes. Així va ser com @rafuel55 va descobrir el poder d’internet. Amb més de mig milió de seguidors a Instagram, el seu secret és presentar les receptes a un ritme trepidant i simpàtic.

PER POSTRES

Dolça Camprubí, Dolces tradicions (Albertí)
El volum recull i explica l’origen i la vinculació d’un dolç determinat a una celebració tradicional. Coques, bunyols, pastissos, tortells, mones, panellets, neules i torrons són els protagonistes del calendari pastisser. El llibre ofereix 183 imatges plenes d’història al voltant d’aquestes celebracions endolcides. És una edició pòstuma, l’autora es va morir el 2019.

ASSAIG I NARRATIVA CULINÀRIES

Martí Sales, Aliment (Club Editor)
L’aliment és allò que et manté viu, un element bàsic que t’aporta energia, però també, en un sentit més ampli, és allò que et forma i et conforma. L’aliment és el producte natural sobre el qual es fonamenta la cuina, totes les cuines. I Aliment és el títol del nou llibre de Martí Sales, una obra que va començar a cuinar-se fa cinc anys, que conté gèneres i recursos diversos, que és un viatge cap als records i vivències seves i d’altres, la família, els amics; on habiten les rondalles i històries curioses, on hi cap la poesia, la cançó, l’epistolari. És una festa literària del sentir i del compartir, amb el món de la cuina com a fil conductor o teló de fons, del plaer que pot aportar i del coneixement que se n’extrau. Per a Martí Sales, el llibre s’ha anat fent al mateix temps que ha anat refinant el gust per la cuina, tant cuinada com menjada.

Carlos V. Fuster, Panses a l’ombria del Benicadell (Institució Alfons el Magnànim)
L’elaboració de la pansa escaldada en terres valencianes està testimoniada des de l’època romana. Es tracta d’un peculiar sistema de transformació del raïm en pansa que no ha variat gens al llarg dels segles; es va mantenir a l’època islàmica i al llarg del segle XIX va esdevenir la principal font d’ingressos dels pobles de la franja oriental de la Vall d’Albaida.

Albert Vidal, Per què mengem? L’origen de 47 plats habituals (Albertí)
Us presentem la història i evolució de quaranta-set menjars ben coneguts, fins i tot podríem dir que populars: l’amanida, la botifarra amb mongetes, el bacallà a la llauna, l’escudella i carn d’olla, els calamars a la romana, el trinxat de col i patata, l’arròs a la cubana i a la cassola, la fideuà, la paella, etc.

Adrià Pujol Cruels, La gola (Fragmenta)
Forma part de la sèrie Pecats Capitals i, és clar, parla de la golafreria. És l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol Cruells qui cuina un assaig sobre la història de la gola a partir de la tradició literària, cinematogràfica, artística i iconogràfica d’Occident. Diu l’autor que el golafre és víctima i és culpable, que la golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. I avui la golafreria se sol veure de mal gust.

Robert J. Courtine, Simenon i Maigret s’entaulen (Vibop Edicions)
És el primer número de la col·lecció La Panxa del Bou, dedicada a la gastronomia. Escrit per Robert J. Courtine, el gran crític gastronòmic de Le Monde dels anys quaranta, cinquanta, seixanta i setanta, conté una primera part on l’autor explica els gustos gastronòmics de Simenon i com els va conformar. Què menjava de petit? Per què anava als bistrots a París? Explorat aquest món, Courtine ens fa descobrir com Simenon traspassa aquestes preferències culinàries al seu personatge de ficció més gormand, el comissari Maigret. La segona part del llibre inclou el quadern de receptes de Madame Maigret, una vuitantena de plats de cuina francesa tradicional. Tots apareixen citats a les novel·les protagonitzades per Maigret i es fan maridar amb un vi. L’edició catalana ha estat traduïda per Eulàlia de Bobes i conté un pròleg de Xavier Pla.

LLIBRES SOBRE EL VI

GUIES I MANUALS 

Jordi Alcover, Sílvia Naranjo i Sergi Sevé, La guia de vins de Catalunya i el Rosselló 2021 (La Subversiva Lectura)
Conté 1.349 vins tastats a cegues i puntuats, de 238 cellers. La guia també conté unes primeres planes on els responsables del projecte fan una panoràmica que ressegueix i posa damunt la taula diversos aspectes “calents” i d’actualitat de la realitat vinícola catalana. Aquest és el tretzè volum de La guia de vins de Catalunya, fet que ja permet de tenir la panoràmica de més d’una dècada. Això sí, una panoràmica traçada sota el prisma dels autors de la guia. Enguany, la guia recupera el vincle amb els vins de Catalunya Nord, els vins rossellonesos, i presenta el tast de 64 vins que s’hi elaboren de disset cellers.

Lluís Romero, Vins autòctons (Cossetània)
L’autor, filòleg, sommelier, viticultor i docent ens submergeix en les peculiaritats de les varietats de raïm catalanes, que darrerament s’anomenen autòctones, però que ell anomena tradicionals i històriques, amb les quals s’elaboren vins monovarietals, que ell anomena autòctons. Descriu vint-i-sis varietats de raïm acceptades i deu d’experimentals o minoritàries. En fa una mica d’història, origen del nom, fa una descripció de la planta, el seu comportament al camp i explica les característiques que aporta al vi. A final de la descripció de cada varietat, Lluís Romero proposa una selecció de vins de cellers catalans, elaborats amb aquella varietat.

Eduard Puig i Vayreda, Bodegons amb ampolla de vi (Vibop Edicions)
Conté tres conferències que el reputat enòleg, humanista i president de l’INCAVI, Eduard Puig i Vayreda (Figueres, 1942-2018), va impartir a la dècada dels anys vuitanta. La primera, “Dues visions de l’Empordà: un vi honest, una cuina directa”, pronunciada el 1984 al Celler Català de Barcelona. La segona, “Els vins de postres catalans”, conferència del 1983 feta a la llibreria Look de Barcelona, en ocasió de la III Mostra dels Vins de Catalunya. I la tercera, “Cuina i vi en la nostra tradició cultural”, pronunciada el 1987 al Col·legi Oficial de Metges de Girona. Aquest llibre de petit format és el número 9 de la col·lecció Envinats.

Diversos autors, Cellers d’Or (Larousse)
Aquest volum, amb tapa dura i amb profusió de fotografies, aplega informació sobre alguns dels cellers que han obtingut un premi Vinari d’Or al llarg dels anys que es convoquen els premis. Són setze cellers (dos de vermuts). Se succeeixen les històries de cada celler mitjançant els seus propietaris, explicant processos d’elaboració i mirades sobre els seus vins. Tots els cellers, a més, passen pel sedàs de l’escriptora Empar Moliner, que en fa una semblança. Hi trobem, entre més: Alella Vinícola, De Muller, Heretat Oller del Mas, Celler Vall Llach, Sant Josep Vins, Finca Viladellops, Vinyes d’Olivardots.

PER A AMATEURS

Àngel García Petit, Els millors vins del món (Cossetània)
Llibre pòstum de l’enòleg i articulista dedicat al món del vi, Àngel García Petit (Barcelona, 1954 – Sabadell, 2019). En aquest volum, l’autor proposa 162 vins escollits i 15 d’excel·lents. I com va deixar escrit al pròleg, és un volum per a aquells lectors que tinguin interès o curiositat a fer un cop d’ull als vins que s’elaboren arreu del món i vol tenir unes petites nocions de les zones vinícoles mundials. Un llibre que es fa adequadíssim per als amants del vi que comencen o que en són amateurs, no pas per a professionals.

Meritxell Falgueras, #Divinament (Larousse)
La sommelier Meritxell Falgueras condueix el lector neòfit cap a uns coneixements bàsics del vi, des dels sentits: oïda, vista, olfacte, tacte i gust. A través d’aquests grans apartats, Falgueras parla de temes bàsics de tast, viticultura, les aromes, etc. Didàctic i trencant tòpics que limiten el consumidor.

VI I HISTÒRIA

Jordi Esteve i Clara Isamat, Antics cellers de l’Albera (Brau)
Llibre de recerca que documenta una quinzena d’antics cellers de cases particulars que es conserven en set pobles de l’Albera. El treball va obtenir la beca d’investigació Eduard Puig i Vayreda, impulsada per la DO Empordà. Tal com explica Imma Merino al pròleg: “Això s’ha fet recollint el testimoni dels seus propietaris, la majoria ancians dipositaris d’un coneixement de l’entorn que fa present unes formes de vida humanes no separades de la naturalesa; una experiència de treballar la vinya, les oliveres i altres cultius propis de la mediterrània Albera, i també un lèxic riquíssim, que, com les coses i les accions que anomena, es va perdent. Una part igualment important del treball és la documentació gràfica, que deixa constància de l’existència d’aquests cellers, que són una propietat privada susceptible de desaparèixer.”

Plini el Vell, El llibre del vi. Traducció i pròleg de Mònica Miró (Godall Edicions)
Què va escriure Plini el Vell en la seva magna obra Història natural (trenta-set volums) sobre el vi? Com diu Mònica Miró al pròleg d’aquesta nova edició: “Aquesta obra descobreix els secrets i els atributs del vi i de la vinya, una planta ancestral que impregna l’imaginari dels pobles banyats per la Mediterrània: varietats i gèneres, processos per elaborar begudes alcohòliques, formes habituals de conservar-les i envasar-les, i altres qüestions tècniques i pràctiques, amb el contrapunt també d’un conjunt d’anècdotes que hi estan vinculades i que ens revelen aspectes de la vida privada i pública del món romà, de vegades sorprenentment semblants als nostres.”

VI I LITERATURA

Lola Palau, Dies de roses i vi (Edicions de l’Albí)
El llibre conté catorze contes inspirats en les varietats de raïm de la DO Pla de Bages. Lola Palau és el nom d’un col·lectiu d’escriptors d’aquestes terres, que han volgut fer un homenatge a la vinya i el vi i a la gent que el fa. Trobem relats de: Llorenç Capdevila, David Clusellas, Imma Cortina, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Jaume Huch (autor i editor), Zulima Martínez, Xavier Mas Craviotto, Joan Pinyol, Miracle Sala i Josep Maria Solà. El col·lectiu Lola Palau ha comptat amb la col·laboració de l’enòleg Joan Soler, president de la DO Pla de Bages, que ha elaborat unes “Notes de tast”, que s’inclouen al final de volum.

Rosa M. Prat i Balaguer, Terra de vinyes (Saldonar)
Aquesta obra va rebre el VI premi de novel·la curta Celler de Lletres 2020. L’autora s’aproxima amb gust pels detalls al món de les vinyes, els cellers i les empreses del cava, i tracta amb precisió les vicissituds i el sofriment de les persones emigrades els anys cinquanta i seixanta.

Miquel Martín i Serra, Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop Edicions)
Els poemes de Vinyoli són rics en referències al vi i el seu món: les vinyes, la verema, les bótes i les copes, els cellers i les tavernes… L’univers metafòric i simbòlic del vi li serveix per endinsar-se, com deia ell mateix, en el “domini màgic” de la paraula i provar de revelar-nos alguns secrets i misteris de l’existència. Vinyoli celebra la vida alhora que escorcolla els replecs més foscos de l’ànima. El vi i tot el que l’envolta ens acosten, doncs, amb imatges potentíssimes i amb una força insospitada, als moments de “permanència feliç” on habita el “real poètic”. Aquest llibre de petit format és el número 13 de la col·lecció Envinats, que vincula el vi amb les arts i la creació.

Núria Martínez-Vernis i Martí Sales, Alcohols (Vibop Edicions)
Núria Martínez-Vernis i Martí Sales creen dos poemes llargs i fragmentats al voltant de l’alcohol i sobre el beure i el fet creatiu. Alhora, inclouen poemes i fragments en prosa d’altres autors. I ho fan des de la paraula dita, perquè Alcohols és un espectacle. Aquest llibre de petit format és el número 12 de la col·lecció Envinats.