17.12.2017 - 22:00
Aquest ha estat un any especial en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Ha estat marcat per la participació d’il·lustradors, autors i editors a la Fira de Bolonya, de la qual Catalunya i les Illes han estat convidades d’honor. Aquesta és la fira internacional més important dedicada al llibre infantil i juvenil, en especial a l’àlbum il·lustrat. La llibretera Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots de Barcelona, va ser la comissària de l’esdeveniment. Enguany, serà ella qui ens guiarà en les recomanacions i ens parlarà de tendència en la literatura infantil i juvenil.
Però d’entrada, hem demanat a Paula Jarrin que valori aquest 2017 en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Tot i l’èxit de la presència del sector a la Fira de Bolonya, l’any s’acaba amb un sentiment agredolç. S’explica: ‘Tinc una sensació estranya en aquest final d’any i et diré el perquè. Precisament aquest any que hem estat la literatura convidada a la Fira de Bolonya, dos dels premis de literatura infantil més importants del país han quedat deserts. Em refereixo al premi Vaixell de Vapor i al premi Folch i Torres. Jo formo part del jurat del Folch i Torres i et diré que va ser una decisió molt meditada, però que la vam haver de prendre, perquè els divuit originals presentats al premi no tenien prou qualitat literària per a ser premiats.’
I a què atribueix aquesta manca de qualitat literària? Jarrin és ràpida en la resposta: ‘Tothom es veu amb cor de posar-se a escriure literatura infantil. I no són conscients que és molt difícil. Ens hem trobat que ens proposen llibres que abandonen la literatura per passar a fer una cosa utilitària, de llibre d’autoajuda per a nens i nenes. Fer literatura és plantejar moltes preguntes i obtenir moltes respostes. Els llibres d’autoajuda, tot el contrari, plantegen una sola pregunta i t’ofereixen una sola resposta. T’assegura que tots els cinc membres del jurat del Folch i Torres hi vam estar d’acord. Perquè cap de nosaltres no podríem recomanar cap dels originals que es van presentar. Sabem que són temps difícils per viure de la literatura, però he de premiar literatura de qualitat.’
La comissària de la participació de Catalunya i Balears com a convidat d’honor a la Fira del Llibre de Bolonya creu que aquesta fita ha estat una injecció de moral entre els professionals del sector, i que encara és una mica aviat per a valorar els efectes de cara a l’exterior, perquè creu que es faran visibles més endavant, tot i que ja ha començat un degoteig, ja hi ha il·lustradors que reben ofertes de fora. ‘Ha estat important la trobada del sector. I a mi em queda la gent amb la qual he treballat: l’Institut Ramon Llull, Taleia Cultura, l’arquitecta Clara Solà Morales que va idear l’espai, la Clara Grífol… I ha estat un bon impuls per a consolidar l’associació Àlbum Barcelona d’editors independents, que es dediquen a l’àlbum il·lustrat, tot i que aquesta associació ja venia una mica d’abans de Bolonya. En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil som molta gent treballant com formiguetes, en silenci: el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, els llibreters, bibliotecaris…’ I els reptes a partir d’ara? Assegura Jarrin: ‘Necessitem més lectors i la implicació de tota la societat: famílies, escola, institucions… I aconseguir que els recursos es posin en els projectes que s’ho valen.
Tendències 2017 i recomanacions
Pel que fa a les tendències del llibre infantil i juvenil que ha pogut detectar durant el 2017, Paula Jarrin explica: ‘Jo sóc una llibretera independent i, en aquest sentit, a la llibreria no tinc tota l’oferta de llibres que hi ha al mercat, tinc aquells que considero que he de tenir per qualitat sobretot. Dit això, pel que fa a tendències, puc reconèixer un ressorgiment dels llibres de coneixement. Per exemple, El meu primer llibre de física quàntica, de Sheddad Kail-Salah i Eduard Altarriba (Editorial Juventud). En aquest espai la traducció continua regnant, molts llibres vénen de fora, però els editors trien bé.’
‘També hi ha una petita escletxa de llum en la recuperació de llibres clàssics que no s’haurien d’haver descatalogat mai, perquè són llibres clàssics. Com la recuperació que ha fet Kalandraka d’Ernest i Celestina, músics de carrer de Gabrielle Vincent i traducció de Teresa Duran. La manera com tots dos protagonistes tenen cura l’un de l’altre és una història que ha de perviure i té un gran valor literari. O una altra recuperació d’un clàssic, el de Francesc Candel, Una terra nova, amb dibuixos de Cesc, editat per Rosa Sensat.’
‘Més tendències: la transversalitat de l’àlbum il·lustrat. Fer agafar gust per la lectura és el que ens ha de començar a marcar el camí. Un exemple de transversalitat són els llibres Swing i Capital, d’una editorial portuguesa que aquí ha editat Juventut. Són dos àlbums il·lustrat sense paraules, que jo treballo amb alumnes de secundària!’
‘En narrativa hi ha molta literatura de gènere d’aventures, com El vol de l’arpia protectora de Ricardo Alcántara (Animallibres) o La mona de l’assassí de Jakob Wegelius a Viena edicions. Els anomeno llibres de trinxera, perquè tot i tenir interès comercial no perden la qualitat literària.’
‘Els llibres pop-up han anat disminuint, perquè són molt cars de fer. Tanmateix, en podem recomanar alguns que són una meravella, com ara Baby-pop, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, publicat per Combel, que explica a mida real els nou mesos que ens passem a la panxa de la mare abans de néixer.’
Sobre si es manté l’aparició de petites editorials independents dedicades al llibre infantil, Paula Jarrin ens comenta: ‘Sí, n’han aparegut unes quantes que fan un gran esforç i han obert camins, com l’editorial de Tarragona Piscina, un petit oceà o Babulinka; editorials que treballen amb professionals d’aquí i que treballen amb molta qualitat. Per contra, també veig editorials d’adults que s’han ficat en l’edició infantil i juvenil per inundar el mercat. Per aquí no anem bé.’
Preguntada sobre la potència del País Valencià en literatura infantil i juvenil, la llibreria diu: ‘Treballen molt bé algunes editorials del País Valencià, sobretot Andana, que tot i que compra molt a fora, també té la col·lecció Vagó de versos, amb títols dedicats a Salvat-Papasseit, Maria-Mercè Marçal i en aquesta col·lecció Pep Molist ara ha escrit Paraulotes de les fines, il·lustrat per Òscar Julve. I també destacar la feina de l’editorial Bromera, que treballa molt bé, amb serietat i mesurant molt què editen. Enguany ha tret el llibre de la Maria Carme Roca, La noia del club, en la col·lecció Trànsit, que publica literatura pont, que tant és per a adults com per a joves.
Més recomanacions de Paula Jarrin
Per als més petits
A l’atac. Agustín Comotto. El Cep i la Nansa
A tocar! El meu gran imaginari. Xavier Deneux. Combel Editorial
Tan lleuger, tan pesant. Susanne Straßer. Editorial Joventut
Per a llegir junts
La unió fa la força. Laurent Cardon. Editorial Tramuntana
El circ dels monstres. Wen Dee Tan. Babulinka Books
Un sopar de por. Meritxell Martí i Xavier Salomó. Cruïlla.
Comencem a llegir
Pesolet. Davide Cali. Sebastien Mourrain (il·lustració). Edita Baula
El conillet que volia pa de pessic. Ramon Besora. Zuzanna Celej (il·lustració). Edebé
Superpatata. Artur Laperla. Bang Edicions (n’hi ha 7, que el setè acaba de sortir)
M’agrada llegir
Entreson. Juan Muñóz-Tebar. Ramón París (il·lustració). Ekaré
Una història de futbol. José Roberto Torero. Andreu Llinàs (il·lustració). Blackie Books
L’ot i els gegants de gel. Neil Gaiman. Chris Riddel. Cruïlla
No puc parar de llegir
La guineu i l’aviador. Luca Tortolini. Anna Forlati (il·lustració). Editorial Joventut.
Camins de nit. Raimon Portell. Barcanova
L’arbre de les mentides. Frances Hardinge. Bambú
Per a saber-ne més
Atles d’aventures dinosaures. Emily Hawkins. Lucy Letherland. Editorial Flamboyant
1, 2, 3 Ja! Pascale Hédelin. Editorial Joventut
Il·luminatomia. Carnovsky. Kate Daves. Cruïlla
Joietes per a tothom
Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues. Joan Faldilles. Armand (Il·lustracions). Piscina un petit oceà.
Antologia literària per tornar a la infantesa. J. L. Badal. Catedral
El principi de tot. Manuel de Pedrolo. Pep Boatella (il·lustració). Comanegra
