12.10.2024 - 08:31
|
Actualització: 12.10.2024 - 17:46
El suport a l’independentisme s’ha provat de vincular per part de bona part d’opinadors i mitjans de comunicació a l’assistència que hi ha hagut a les manifestacions, lluny de la dels anys culminants del procés. Tanmateix, si la capacitat de mobilització mesura el suport a una causa, justament on hi ha un enfonsament extrem en el nombre de manifestants al carrer és al Dia de la Hispanitat.
Les mobilitzacions convocades per les entitats espanyolistes han passat d’aplegar vora de 350.000 manifestants el 2017 a menys de 1.000 l’any passat. En la d’avui, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, tan sols hi han participat unes 500 persones.
La mobilització, organitzada per Catalunya Suma, ha començat al passeig de Gràcia amb Provença, i ha acabat a la plaça Catalunya, on s’ha llegit el manifest. Durant la mobilització s’han cantat proclames contra el president espanyol, Pedro Sánchez, l’expresident Carles Puigdemont, i a favor de Gibraltar com a territori “espanyol”, entre més.
La mobilització espanyolista d’ençà del 2012
Enguany, la plataforma Catalunya Suma ha convocat una manifestació al passeig de Gràcia de Barcelona amb el carrer de Provença, davant la Pedrera.
Les manifestacions espanyolistes a Barcelona pel Dia de la Hispanitat van començar a agafar força a partir de l’any 2012. El 2012, la plataforma d’Espanya i Catalans, que acabava de néixer, va convocar una concentració a la plaça de Catalunya, que va aplegar sis mil manifestants segons la Guàrdia Urbana, en reacció a la gran manifestació independentista de la Diada, d’un milió i mig de persones també segons la policia local. La mateixa entitat va aconseguir d’arrossegar una xifra molt més important de manifestants l’any següent –30.000–, i ja el 2014, de bracet l’acabada de crear Societat Civil Catalana, es va arribar als 38.000. Aquell mateix any, per la Diada, l’independentisme havia tret 1,8 milions de manifestants als carrers de Barcelona, una xifra rècord.
La mobilització pel 12-O ha anat canviant d’organitzadors, amb plataformes amb noms diferents, però que sovint han compartit algunes de les entitats espanyolistes implicades. Les marxes i concentracions han tingut èxits desiguals de convocatòria. Després d’aquestes xifres del 2013 i 2014, el 2015 i 2016 no es van superar els 5.000 manifestants; però l’any 2017, bo i coincidint amb el referèndum del Primer d’Octubre, i també el 2018, van batre el rècord de convocatòria, atès que 65.000 manifestants van marxar pel centre de Barcelona. No obstant això, amb una capacitat de mobilització molt més baixa que no pas l’independentisme.
Cal afegir que el 2017 mateix una manifestació contrària a la independència, convocada el dia 8 d’octubre a la plaça d’Urquinaona en resposta del referèndum de l’1-O, va arribar a congregar 350.000 manifestants amb el lema “Prou! Recuperem el seny”. D’aleshores ençà, les convocatòries espanyolistes han anat davallant en nombre d’assistents. 10.000 manifestants hi van participar el 2019, convocats per Catalunya Suma; 2.000 i 2.200, els anys 2021 i 2022, respectivament, i el 12-O de l’any passat no es van superar els 1.000 assistents, la xifra més baixa de tots aquests anys.
