20.02.2024 - 21:40
L’aspiració a obtenir la nacionalitat espanyola, un dret que, teòricament, és al seu abast després de més de dues dècades de residència continuada a Santa Margalida, Mallorca, s’ha convertit en una batalla legal per a una ciutadana d’origen africà i catalanoparlant. El tribunal ha denegat la sol·licitud basant-se en la suposada falta de coneixement del castellà per part de la sol·licitant, de manera que ha menystingut el seu coneixement del català, tot i que és la llengua pròpia de les Illes i l’habitual al seu poble.
El tràmit administratiu per a obtenir la nacionalitat espanyola exigeix una entrevista amb un jutge del registre civil, que, entre altres qüestions, avaluaria el nivell de coneixement del castellà de la sol·licitant. En aquest cas concret, la ciutadana ha presentat certificats oficials de l’Ajuntament de Santa Margalida que acrediten la seva participació en cursos d’alfabetització tant en català com en castellà. No obstant això, el tribunal no ha considerat aquests documents, argumentant que la ciutadana no ha demostrat un “grau suficient d’integració en la societat espanyola”. I potser té raó, però, atès el seu nivell de català, està perfectament integrada en la societat illenca, si més no, en la societat margalidana, i llevat que el jutge consideri aquest municipi independent d’Espanya, la dona està totalment arrelada en un poble que, a hores d’ara, es considera espanyol per l’administració de l’estat. Aquesta sentència constata negre sobre blanc la discriminació lingüística com a barrera per a la integració. La ciutadana en qüestió ha argumentat que el seu coneixement del català és més que suficient per a viure a Santa Margalida, però el tribunal sembla oblidar que el català és llengua oficial de l’estat espanyol i llengua pròpia de Mallorca.
Aquesta no és la primera vegada que les autoritats espanyoles utilitzen la competència lingüística com a criteri per a denegar la nacionalitat. En un cas similar el 2015, l’Audiència espanyola va denegar la ciutadania a un valencià d’origen xinès casat amb una espanyola i amb justificant de residència d’onze anys, argumentant la manca de coneixement de l’espanyol. Malgrat que va demostrar davant el tribunal que es defensava perfectament en català.
En canvi, sense saber castellà, i sense tenir cap vincle amb l’estat espanyol Lorenzo Brown, un jugador de bàsquet nord-americà, va obtenir una nacionalització ràpida, sol·licitada per la Federació Espanyola de Bàsquet per necessitats esportives. Llavors ja no calia la competència amb l’espanyol, i tant fotia la integració en la societat espanyola, que era nul·la. Però pagant sant Pere canta.
La denegació de nacionalitat a la veïna de Santa Margalida, basada en la falta de coneixement del castellà, és una mostra més de la discriminació lingüística que patim els catalanoparlants constantment, arreu dels Països Catalans. Les llengües oficials no tenen el reconeixement i el respecte que es mereixen. A l’estat espanyol només s’hi té en consideració una llengua: l’espanyol. Parlar català, parlar la llengua del poble, no sembla prou mèrit per a arrelar-se. Així es fa bo el lema de Franco: “Si eres español, habla español, la lengua del imperio.”
