19.01.2018 - 22:00
L’ex-president del Tribunal Constitucional espanyol Francisco Pérez de los Cobos podria ser, a partir de la setmana vinent, membre del Tribunal Europeu de Drets Humans. És un dels tres candidats a ocupar el lloc de representant de l’estat espanyol al tribunal, proposat pel govern de Mariano Rajoy, i és qui fins ara tenia més opcions d’aconseguir-lo. Però aquests últims dies ha anat perdent força la seva candidatura pel poc domini que té de l’anglès, segons rumors fets públics en un portal especialitzat en informació sobre tribunals.
Pérez de los Cobos ja va ser nomenat president del TC el 2013 enmig d’una forta polèmica pel fet d’haver estat militant del PP, pel seu passat vinculat a l’extrema dreta i per haver votat no en el referèndum de la constitució espanyola del 1978. Un currículum que l’allunya de la imparcialitat que es requereix als magistrats, oimés si han de presidir un tribunal com el Constitucional o bé han de formar part d’un organisme com el Tribunal Europeu de Drets Humans.
La posició de Pérez de los Cobos en relació amb el procés d’independència és ben coneguda. Durant la seva presidència, entre més decisions, el TC va dictar la sentència contra la declaració del Parlament de Catalunya del 9 de novembre del 2015 per la qual començava el procés de creació d’un estat independent en forma de república. Tota l’ofensiva judicial posterior se sosté en aquella sentència.
Això pot fer, precisament, que Pérez de los Cobos, en cas que sigui designat membre del tribunal europeu, s’hagi d’abstenir de pronunciar-se en cas que hi arribin recursos judicials contra la repressió de la justícia espanyola contra dirigents independentistes. La seva posició com a magistrat i la seva vinculació política l’invalidaria en una deliberació sobre la vulneració de drets fonamentals a Catalunya. En el currículum enviat al Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que és qui haurà de prendre la decisió, diu que ‘el respecte i la protecció dels drets humans ha estat sempre una preocupació constant’ en la seva recerca legal.
S’esdevé el cas que el seu germà Diego Pérez de los Cobos és el coronel de la Guàrdia Civil responsable de portar a l’extrem de la brutalitat policíaca les sentències del TC contra el referèndum català. Fou l’enviat pel govern espanyol a Catalunya amb la pretensió de prendre el control dels Mossos els dies abans de l’1-O i l’artífex del dispositiu policíac que durant el referèndum va sembrar el terror al Principat i va deixar ferides un miler de persones.
Els altres dos candidats són José Martín y Pérez de Nanclares, cap de l’assessoria jurídica internacional del ministeri d’Afers Estrangers espanyol, i María Elósegui Ichaso, catedràtica de filosofia del dret de la Universitat de Saragossa. El cas de Martín y Pérez de Nanclares també és polèmic per la vinculació tan directa amb el govern de Mariano Rajoy, del qual és assessor.
Un ex-president del TC que va esquinçar la constitució
Poc després d’haver estat designat president del Tribunal Constitucional, el setmanari El Temps va publicar un reportatge titulat ‘Pérez de los Cobos. D’inquisidor a president’ en què destapava el passat de Pérez de los Cobos vinculat a la ultradreta. El reportatge detallava ‘la militància del pare de Pérez de los Cobos a Fuerza Nueva, partit del qual va formar part de les llistes electorals l’any 1977’. D’aquí, ‘l’admiració del seu fill, l’actual president del TC, pels ideals de Fuerza Nueva i el seu líder, Blas Piñar’.
El reportatge també revelava que Pérez de los Cobos havia participat en el referèndum de la constitució espanyola a favor del no i que, essent un adolescent, va esquinçar-ne un exemplar i el va llençar a les escombraries davant els seus companys. Una professora els havia donat un exemplar de la constitució espanyola just quan va ser aprovada, l’any 1978 i, segons que explicava un antic company seu en declaracions a El Temps: ‘Va finalitzar la classe i, a la sortida de l’institut, en un punt visible per a tothom, la va esquinçar i la va llençar.’
