Espanya va evitar un pronunciament de Letònia a favor del procés amb una ajuda militar de 63 milions d’euros

No és cap secret que Espanya ha fet mans i mànigues en l’àmbit diplomàtic per a desacreditar la posició del moviment sobiranista internacionalment. Ho reconeixia fa poques setmanes l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García Margallo, que va dir en una comissió parlamentària que Rajoy havia aconseguit modificar les simpaties de Letònia vers el procés sobiranista català gràcies al desplaçament de 313 militars i 80 vehicles a la frontera russa, on hi ha la força de dissuasió de l’OTAN. Aquesta missió es va crear per a protegir les nacions bàltiques i Polònia, que se senten amenaçades per Rússia després de l’annexió de Crimea, el 2014.

Doncs bé, ara es comença a saber el cost d’aquests favors de l’estat espanyol i que la ministra María Dolors de Cospedal haurà de justificar la setmana vinent en la comissió de Defensa. Segons que ha pogut saber Público, a partir de la documentació preparatòria que s’ha enviat als diputats que hi assistiran, el cost d’aquest desplegament ha estat de 63,4 milions d’euros. Al marge dels 313 efectius humans, també hi han enviat sis tancs Leopard 2E, 15 Pizarro, 12 TOA’s, una secció d’armes i drons, segons que especificava en aquest informe el Ministeri de Defensa.

Aquesta missió de dissuasió i defensa dels països bàltics és un compromís que Espanya ha adquirit voluntàriament en aquest pla de l’OTAN. Tanmateix, no es tracta estrictament d’una missió voluntària, sinó que aquest desplegament sobrepassa les seves obligacions. Perquè l’obligació d’Espanya, assumida el mes de maig, era d’enviar-hi tres-cents miliars, en una companyia d’infanteria amb vehicles de combat. Espanya ha anat més enllà i proporciona 84 vehicles que tenen un cost molt elevat.

Quin origen té el desplegament voluntari?
Gràcies a les maniobres militars a Letònia, que han costat 63 milions a les arques públiques, Espanya ha aconseguit que el país bàltic no faci cap gest públic a favor del procés independentista, com sí que havia fet en el passat. A mitjan mes passat, com dèiem, l’ex-ministre José Manuel García-Margallo va reconèixer que havia demanat ajut als governs dels països bàltics en ‘justa contrapartida pels esforços’ d’Espanya a favor seu, en referència al desplegament militar fet des del mes de maig.

No cal ni llegir entre línies per a entendre que l’afer català formava part de l’intercanvi: ‘Sobre si és veritat que jo com a ministre intentava exposar les raons d’Espanya en contraposició a les raons d’un procés secessionista fet per algunes altres organitzacions i últimament des de la Generalitat, la legitimitat de la qual ve de la constitució i l’estatut, dic que sí, que ho feia. I no solament als països bàltics, sinó en qualsevol lloc on jo pogués veure una fissura’, va dir al congrés.

Hi ha uns precedents ben coneguts de tensió diplomàtica entre Espanya i Letònia, arran del suport al procés independentista de Catalunya. El 2013, en una entrevista a l’ACN, el qui llavors era primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va dir que no veia cap dificultat en el reconeixement formal d’Escòcia o de Catalunya per part de Letònia. En el mateix sentit, el primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius, havia dit que Catalunya tenia el dret d’autodeterminació.

Margallo, en aquell moment, va protestar molt, i fins i tot va convocar els ambaixadors de tots dos països a Madrid, però Dombrovskis es va negar a rectificar: ‘Vaig dir el que vaig dir sobre Catalunya i no me’n retracto.’ Arran d’això, es va engegar una campanya de difamació en contra seu, i Interviu va publicar un informe citant la policia espanyola segons el qual Dombrovskis havia cobrat diners de la família Pujol en canvi de defensar el procés sobiranista. L’oficina antifrau letona va desautoritzar aquelles afirmacions i va negar que hi hagués cap prova que indiqués el cobrament de cap suborn.

Margallo va arribar a afirmar a 13TV que hi havia hagut d’anar quatre vegades, als països bàltics, per a tractar del cas català. Sembla que, finalment, aquests viatges van tenir efecte gràcies a un intercanvi d’interessos.

Margallo admite que España debe favores a nivel internacional a cambio de conseguir declaraciones contra la independencia de Catalunya.

pic.twitter.com/ehN5zmBGOd

— Silvio Falcón (@silviofalcon) 22 de març de 2017