Espanya troba el (re)canvi

Fa dos anys és una eternitat. A Espanya encara es pensaven que l’independentisme anava de farol amb el referèndum. I jo crec que ara PSOE i Podem li estan començant a veure les orelles al llop feixista.

O no. Però ahir és ahir, la moció d’avui ha estat un entreteniment, i ara cal posar-se a treballar per implementar la República.

Per a mi el detall (infame) és que han aguantat la publicació del nomenament dels consellers al DOGC tant com han pogut per veure si els convenia mantenir el 155, amb la xuleria de dir per carta (figurativament) “lo levantaremos cuando nos apetezca”.

El suport de Podemos i els independentistes catalans no és -no ha de ser- a canvi de res.
Potser és a canvi de res tangible a la manera de peix al cove, i 540 milions d’euros al PNB, ara, que no s’equivoqui. Sobretot els partits independentistes han fet -haurien d’haver fet- un “Antonio Baños” : és un si “tranquil / vigilant”.
P.Sánchez està en una posició fràgil. No podem esperar que pacti un referèndum. Però pot baixar la tensió, també amb els neo-falangistes catalans que sobtadament pateixen groc-fòbia.

El nostre moment ha de ser amb el govern que sorgeixi de les eleccions espanyoles. A l’octubre guanyar les anticipades que convocarà -hauria de convocar- el President Torra, i anar a per totes amb el govern que surti de les espanyoles.

De moment Europa veu com Catalunya 1 / Rajoy 0.
A l’octubre ha de veure com Partits independentistes 2 / Partits unionistes 0.

Al país veí no canviarà rés que ens afecti positivament. Al contrari, tot quedrà igual si no pitxor. El que no s’esperi això és un inconscient.

Nosaltres SÍ que hem de mouren’s i aprofitar el desgavell, cosa improbable veient les ànsies autonomistes.

Ara sería el moment, després de la publicació al DOG i de la retirada del 155, de nombrar els conseller escollits pel poble i que els estaments internacionals els valen els seus drets.

I així continuar endevant fent el nostre camí mentre ells s’esbodellen. Cotrariament a mi personalment, no m’espereu a cap manifestació.

Per cert, l’11 de setembre estic de viatge….

Pel que fa a nosaltres hauriem de posar la directa i aprofitar la prorroga per prepara-nos i estar a punt per fer efectiva la república tan bon punt el govern de Sánchez esclati i a Espanya hi hagi una situació de feblesa, govern en funcions en minoria, campanya electoral i guerra oberta dels partits espanyols de tots contra tots.

Per mi el senyal que els catalans anam pel bon camí serà quan l’espai lliure de la República comenci a organitzar milers i milers de voluntaris perquè ens preparem per fer efectiva la República en el moment en que el president Puigdemont pitgi el botó. Per mi un dels errors de l’any passat va ser fiar-ho tot en els funcionaris i deixar al poble només la tasca de manifestar-se al carrer. Allà on el poble va agafar la tasca de fer directament tota la feina varem triomfar: Fer el referèndum.

La situació del govern de Madrid, serà des d’avui més feble que fins ahir. Amb una minoria absoluta, el PSOE només pot estirar una agonia que el nacionalisme espanyol ferotge i el poder econòmic no permetran que siga llarga. El veritable objectiu és posar allà el falangista Rivera. De manera que ja pot ser Sánchez fer el que vulgui que, per no tindre no té garantit ni el recolzament del seu propi partit. Més bé veig a vindre una època plena de venjances de tota mena entre els defenestrats i els nouvinguts en equilibri impossible. Pel que fa a Catalunya, no esperem massa novetats. Prou lamentable serà veure com els presos continuen a la presó i els exiliats a l’exili. Espanya no és reformable. És el que hi ha. No hi ha cap més eixida que afavorir el caos d’allà, com ahir ja deia Josep Guia, i fugir per cames.

Veig clarament que, faran president algú que no ho vol i treuran aquell que no volia deixar-ho de ser.
No sé les conseqüències d’això, però possiblement els hem afeblit i separat.
Crec que Sánchez també està sentenciat.
Potser servirà perquè, aquells dels nostres que senten por o un equivocat sentiment d’impotència i d’inferioritat, una percepció subjectiva i ilusioria, canviïn.
Nosaltres tenim el poder i molts encara no en són conscients.
Espero i desitjo que ara ells s’arranquin els ulls entre ells. Incloc c’s. Endavant ningú ens rendim.

La part més important de l’editorial és el post scriptum. Aquest “detall impressionant” amb descripció però sense explicació. En la meva opinió, aquesta moció de censura no ha estat res més que una rentada de cara del règim, res més que una operació de maquillatge. Només cal veure la celeritat amb la que s’està produint, una celeritat que recorda molt la celeritat amb la que es va produir l’abdicació del rei anterior. Els partits republicans han ajudat a la rentada de cara. A canvi de res.

El món fa molt que pega voltes però de vegades no te les esperes. Com poden canviar les coses en pocs dies i qui abans era vist com el traïdor pot passar a ser l’heroi del dia. Se’t passen les ganes de fer prediccions per una bona temporada. Pareix que a la fi qui resisteix i no desespera acaba guanyant. Sembla l’acudit del dentista que brandava les tenalles amb aire amenaçador i de colp el tens ben agafat i pots pactar que no us fareu mal i negociar una sortida profitosa per tots dos. De moment la màfia titolar passa a ser història i el recanvi de Rivera resta desorientat. El futur ja l’anirem descobrint.

A voltes fem la tornada abans que la canço. Per escampar la boira, ja va bé. Per reflexionar i raonar, no.
A canvi de res,…, a canvi de res. Em sembla que no! Ara comencen els problemes per espanya. I és del tot cert, que això coincideix amb l’esgotament del crèdit a Rajoy. En un plis, plas! I nosaltres que ens mirem el malic per si ens baixem els pantalons!
Ben curiós com es governa espanya, “sin que se note la voluntat, pero sí el efecto”.
En el meu cas, com independentista cada dia més convençut; espanya em cau per sota els peus. Quina manca de cintura política, quina incapacitat absoluta, quin poc ofici.

Tota aquesta gentussa no ens solucionaran res. Ens odien. Per tant, m’ho miro amb la distància de qui rebrà garrotades en qualsevol cas.
Per mi, el problema és que a les properes estatals hi haurà victòria electoral massiva d’Albert Rivera. I aquest impresentable pot fins i tot implantar una dictadura i fins aquí puc llegir. Per tant, marxar no és una utopia sinó una necessitat imperiosa i urgent. No tenim cap altra sortida. Així que tots a treballar. Tots.
Almenys, crec que demà hi haurà alegria i xerinola pels carrers de Catalunya: Rajoy caurà definitivament i ja no serà sinó un mal record. I això s’ha de celebrar amb cava. Cava català.

Crec que avui torna a ser un dia nefast per la República Catalana, com va ser no fer efectiva la República el 10 d’octubre o el 27.

M’explico: No se em quines raons els partits catalans que hi ha al congres español, han donat al Sr. Sànchez el seu suport a moció de censura……quines promeses els hi han fet ????. Com es que hores d’ara encara confiem amb aquests individus.

La bona fe ( mes aviat estupidesa ) de Esquerra o PDeCAT, els fa creure, que la governabilitat del Estat español serà amb el suport d’ells, es creuen (amb paraules de carrer), que tenen a en Sànchez agafat pels dallonses……….santa innocència.!!

La realitat serà la que pronostico: Suport de Ciutadans a Sànchez ( el sr. Rivera es capaç de tots per salvaguardar la Unidad de España ) per tal de tenir la majoria necessària, i poder prescindir dels partits catalans………….final de l’ historia. El mal son continua.

Temps al temps !!!

El que ha passat i que demà es confirmarà es la caiguda del gàngster, el capo d’un partit delinqüent segons la sentència de fa uns dies. Això era obvi perquè no hi cap demòcrata que vulgui donar cobertura a un govern delinqüent. I per això tothom s’ha posat d’acord.
D’això anava la moció de fer caure al misteriós M. Rajoy. La moció no anava de res mes. Tothom cridant escarafalls contra el PSOE i en Sánchez, clar que si, perquè el PSOE i el PP, per els catalans, son les dues cares d’una mateixa moneda.
Un cop s’ha acabat aquest malson del PP i del M. Rajoy, perquè ha estat un malson molt fort.
Nosaltres no hem de negociar res amb en Sánchez ni tant sols parlar, -be parlar sempre és educat de parlar-, el que vull dir és què per Catalunya no ha canviat res, perquè el nou Govern Català, te el mateix mandat que el govern de Puigdemont, el mandat de les urnes, el mandat de la decisió del poble de Catalunya de seguir el full de ruta que ens porti a constituir la República Catalana.
Simplement aquesta vegada ho farem be perquè ja hem passat per l’experiència de la por, de les amenaces que hi haurien morts.
Nomes ens cal estar amatents per una plena i total sincronització, de tots els independentistes.

Es un dia feliç. Si no hi ha sorpreses ens haurem carregat Rajoy ( i Millo, i Soraya i Montoro i Zoido…) i haurem deixat Rivera molt tocat.
Fins i tot a Catalunya, s’haurà acabat el monolitisme del bloc del 155, perquè el PSC es veurà obligat a abandonar-llo.
Però ara començarà una segona partida que pels independentistes serà molt més complicada del que ha estat fins ara.
Era molt fàcil anar contra Rajoy i Ciudadanos. Amb ells era impossible que l’independentisme retrocedís. Gràcies a ells hem pogut amagar molts errors i estratègies fallides.
Però això pot canviar si Sanchez, amb l’ajuda de Podem fan una política molt més intel.ligent per Catalunya. Per tant, nosaltres haurem de fer les coses molt millor. Haurem de treballar molt més units, amb estratègia a llarg termini. No hem de desaprofitar tots els avenços que poguem aconseguir en autogovern, millora de les finances, desmantellament de l’Estat franquista i tots els seus alts funcionaris, i per sobre de tot, aconseguir la llibertat de presos i exiliats.
Però no perdem de vista el més fonamental. Els independentistes hem de passar del 50% en les properes eleccions sí o sí. Faci el que faci el govern que surti de la moció de censura. Només amb aquesta legitimació podrem anar endavant, I si mentrestant es va consolidant una Espanya també republicana, molt millor,

Molt satisfet amb la situació, un revulsiu inesperat que desferma totes les forces (quasi) esclafades i que trenca totes les costures.
Ens convenia un terratrèmol així.
Ja havia dit els darrers dies que el SÍ s’havia de donar, sobretot, a canvi de res. Perquè és a canvi de molt: fotre fora Rajoy i la seva tremenda immundícia moral. Fora.
I perquè tenim les mans més lliures que mai, sense hipoteques, per exigir de la nova situació, el trencament radical de la nostra subjugació. Això es produirà, més aviat que tard.
Tindrà repercussions en el sistema judicial, en els empresonaments, en les euroordres. Rèpliques de la sacsejada.
De moment, una mena de barreja de 10-J i de 15-M.
No és pas poca cosa.

España tenia un problema molt gran, el govern era clarament el
responsable de la creació i la gestió de la crisi que hi ha a l’estat.
No podia justificar-se ni fora ni dins, tot i que a dins no li cal, de
cap manera.
Ara els submisos partits que hi ha a Catalunya i que diuen coses com
república i independència per guanyar vots, li resolen parcialment el
problema.
Gracies al senyor Tardà i als partits que han traït els votants de la
República España te una oportunitat de refer-se.
Tot a canvi de poder suplicar una autonomia falsa i poder seure
tranquils a les seves poltrones.

Es cert que fer fora Rajoy i al PP per possar a Pedro Sánchez i al PSOE, a priori sembla com aquell que te tos i es rasca els collons. No serveix de gaire.
Però si s’analitza una mica més profundament, te un valor molt considerable (almenys espero que així sigui).
Amb una mica de sort (i encerts 😂😂😂. No m’en puc estar de fer una mica d’humor per dolent que sigui), esquerdarà la seva arma més poderosa: la unitat.

D’altra banda, i com molt be diu:

“Però s’ha de veure si l’independentisme català, i no parle dels seus partits sinó del moviment, l’accepta, si accepta voluntàriament de tornar tan enrere que ni tan sols es puga formular ni la hipòtesi d’un referèndum acordat.”

Podem donar cert temps perquè ho paeixin, però no hi ha marxa enrere, hem guanyat amb les seves normes. Ho hem fet dignament, sense trampes, sese odi, oferint diàleg…
L’escàndol democratic ha estat de tal magnitud que encara estic bocabadat de que Europa l’hagui permès.

Si el Poble ho vol (i ha quedat molt clar que ho vol), seguirem éssent República, perquè ho som.

Ni un maleït pas enrere!

He sentit moltes opinions del que s’havia de fer avui, si votar o no, és difícil després del 155 i la gran quantitats d’insults que tots han dirigit als nostres polítics i últimament al president Quim Torra, dels socialistes ens dol mes perquè els consideràvem, potser, més propers, però ara exposaré el meu punt de vista.
Crec que si han recolzat el vot de censura per alguna cosa és, en política no es veu tot el que es fa, a més, era triar de mal a pitjor. una cosa és molt clara, que: mentre no marxem, estem units amb Espanya i en aquests moments ens cal buscar tot el millor per el nostres presos, crec que el vot no ha set de franc, hi han hagut trucades i contactes inclús diuen que amb Puigdemont. Amb la força no tenim res a fer contra Espanya, cal aprofitar totes les esquerdes, i aquí, sols poden treballar-hi els polítics, considero que ells , en general, son uns bons catalans i obraran amb consciència. Hem d’anar amb molt de compte, perquè, la millor victòria per els unionistes és fer-nos desconfiar dels polítics, ells volen que ens posem en contra,. No podem dir res, tots van contra nostra però, tot i axis, per quatre a cinc vots continuava Rajoy o venia Sánchez. Es molt lògic que tinguem discrepàncies perquè tots pensem de manera diferent i Esquerra no es el P.D.C. ni Junts per Catalunya no és la C:U:P. , tots tenen les seves idees polítiques, que son força diferent, però en el fons, tots estimem Catalunya i això, ens ha de mantenir units si volem aconseguir el que tots desitgem.

Em sembla que avui s’ha vist clarament, i amb paraules contundents, que s’ha produït, potser de moment de forma accelerada, un canvi als decorats de l’opereta política Ñ. Una recuperació de la confiança i la confluència de les esquerres cap a opcions més compactes, i una desautorització i desmoralització de les dretes. Un partit com “Ciudadanos”, que anava de xul.lo i de sobrat i provocador, ha hagut d’amagar-se la cua entre cames, i el gran Albertito ha acabat, en paraules d’Almodòvar, “al borde del ataque de nervios”. Que espavilin els nostres polítics i els nostres activistes i personatges influents: Poc a poc, que tenim feina per fer, i una bona ocasió per a fer-ne força, ben feta i efectiva.

Discrepo de moltes de les opinions expressades aquí. La investidura d’en Pedro Sánchez és una bona notícia pels independentistes, dolenta per a la unitat d’Espanya i per a l’autonomisme. La raó és que el govern d’en Sánchez serà probablement el més feble de la història d’Espanya. De debó creieu que Cs, que s’ha quedat amb un pam de nas sense eleccions, o el PP, que té la tercera part dels diputats del Congrés i majoria absoluta al Senat, deixaran que el govern d’es Sánchez Pugui portar res endavant? O que la caverna mediàtica, les clavegueres de l’Estat i els jutges del Suprem i el TC, tots ideològicament del PP i/o Cs i sabent prou bé que en Sánchez té els dies comptats, no es sumaran a l’atac? O que en Sánchez aconseguirà posa d’acord els catalans, bascos i Podemites en res que no li dinamitin els seus propis barons? O que casos de corrupció com el dels ERE, que els jutges alineats amb el PP havien amagat sota la catifa, no tornaran a aparèixer com en Rajoy ja va amenaçar que passaria ahir? O que l’Europa dominada pel PP europeu donarà el mateix recolzament a un govern de socialistes i Podemites que ha donat al govern del PP? O que els mercats, que ahir ja queien (sobretot, per cert, els bancs) responent a la possibilitat que en Sánchez guanyés el vot de censura, no seguiran en devallada, i la prima de risc en pujada? O que el babau d’en Pedro Sánchez serà capaç de fer cap mena de política coherent al bell mig d’aquest diluvi d’atacs, quan n’ha està incapaç quan era al lloc comparativament molt més còmode de cap de l’oposició?

Pels independentistes el que cal és que el govern d’Espanya sigui el més feble possible. Les repúbliques bàltiques tenien moltes més bones raons per a declarar la independència als temps de Stalin, Khruschov o Brezhnev, però el moviment va sortir de la clandestinitat i triomfar només amb en Gorbachov, que fou el governant soviètic menys agressiu amb els bàltics, però també el que va liderar el govern més feble. El nostre cas, guardant les distàncies, s’hi pot assemblar molt.

És ben veritat que el sol fet de poder-se treure d’una atacada en Rajoy, la SS, la Cospedal, l’Hernandez i tota la sèrie inacabable de “xulos” depredadors, encomana una alegria interna indiscutible. Però pensar que ara, amb el “poli bueno” s’arreglarà alguna cosa, és somiar truites. La tècnica tan usada per la feixistada de primer turmentar-te tant com poden i a continuació fer sortir al “poli bueno”, ja no els ha de servir mai més. Que aquest és més bufó i més simpàtic, doncs molt bé, però nosaltres mai podrem oblidar el que ha passat ni oblidarem el que ha de passar per força si de veritat ens volem alliberar del jou que històricament ens té amorrats a terra. La cultura castellana i la catalana son profundament diferents, qui ho negui és que hi té interessos importants. I nosaltres no volem ser com ells volen ser, pel que no podrem mai anar junts cap a un mateix fi. Ens podem ajudar mútuament, però hem d’anar forçosament separats a les dues metes diferents, i no valen somriures blanquejats ni morralla al cove per a distreure’ns, només ens val la independència, la República independent per a poder ser nosaltres mateixos.
Així i tot, encara que només sigui per un moment, felicitem-nos per haver defenestrat la bèstia grossa. Per cert: Encara hi ha qui pensa que el procés no ha servit per a res?

Encara tinc crispetes al rebost. Això no s’ha acabat. M’agradarà veure com el nou govern del reino de espaÑa vol restablir ”l’amistat” amb Catalunya i si els nostres politics continuaran baixant el cap. Seran setmanes interessants. La reacció de la dreta il’extrema dreta espaÑola serà ferotge.
Llum als ulls i força al braç. ERC i JxCat …. sabran fer el que cal fer ? Els nostres politics, el nostre Parlament finalment desobeirà ? Encara no ho ha fet. I ho estem esperant des del 27 d’octubre 2017. El poble va votar. El resutat és clar. Ni un pas enrere.
Com he escoltat aquest matí ….. les fotografies no seran les mateixes, però no pas l’àlbum.
Preses polítiques i exiliades a casa. Denúncies i encausaments gent del carrer, del poble, fora, (n’hi han més de 800, invisibles, desconegudes, amb problemes ). I després parlem.
……… i estem alleugerits de no tornar a veure els corruptes de la menina de la soraya, ni el montoro, ni el m.rajoy, ni el zoido i la llista és llarga.

GRACIAS POR EL EDITORIAL ,aguien nos tiene que decir que hemos hecho un FABOR DE LAVAR LA CARA A ESPAÑA EN EUROPA con un gobierno votado por CATALANES , YA NO SOMOS UNA COLONIA OPRIMIDA , NOSOTROS HEMOS PUESTO AL CARCELERO , YA PUEDEN EXTRADITAR A LOS PRESOS ya no hay problemas con que el gobierno manipule jueces … LOS CATALANES HAN PUESTO AL NUEVO GOBIERNO … SE HA REVENTADO TODA LA ACCION EXTERIOR DE LA REPUBLICA QUE NOS HAN VENDIDO.

Se estan haciendo las cosas para quedarse en España , como el PNV (QUE ES LO MAS PARECIDO A CIU , pero sabiendo negociar a cambio de algo) , BILDU andan negociando el final de sus presos , nosotros estamos empezando ( aun no hay juicios) y a BILDU les faltan años ‘para estar donde estamos nosotros, toda la pasta que les dan al PNV en parte se hace para parar a BILDU … POR LO TANTO SUS DECISIONES (Otegi) NO TIENEN QUE SER MODELO DE NADA PARA NOSOTROS , SU SITUACION ES DIFERENTE.

EL PNV EXPLICO MUY BIEN COMO SE CONSEGUIA MAS ESTABILIDAD QUITANDO AL PP , EVITANDO 2 AÑOS DE NUEVAS MOCIONES DE CENSURA , EVITANDO NUEVAS ELECCIONES … CUANDO SALGAN LAS NUEVAS SENTENCIAS EL PP YA NO ESTA EN EL GOBIERNO Y LA PRUEBA DE LA ESTABILIDAD ES QUE SE MANTIENEN LOS PRESUPUESTOS DEL PP .

LO QUE MAS ME REVIENTA ES QUE NOS VENDAN HUMO NUESTROS POLITICOS , QUE VUELVAN A HACER OTRO PUIGDEMONT ( DECLARO LA REPUBLICA Y LA SUSPENDO) para NEGOCIAR … como el mismo reconocio a medios britanicos…

O SEGUIMOS MUY MOVILIZADOS O LOS ESPAÑOLES NOS COMEN LA MORAL Y LA DIGNIDAD QUE ES LO ULTIMO QUE NOS QUEDA… porque el RELATO QUE SE PUEDE CAMBIAR ESPAÑA QUE DEFENDIA PODEMOS Y LA TERCERA VIA VA A HACER FUROR EN LAS PROXIMAS ELECCIONES MUNICIPALES … ¿ EN MANOS DE QUIENES ESTAMOS ?

Subscric l’editorial, però també el punt de vista de Clara Ponsatí en l’entrevista. Ara el bolc del 155 resta dividit. Hi ha d’haver eleccions no més enllà d’uns mesos, el PP s’ha de desmarcar molt de Cs i el PSOE de Podemos. Serà una lluita descarnada. I nosaltres que hem guanyat?, anant malament estarem igual i potser es pot desbloquejar el control de les finances de la Generalitat, quan es resolgui del tot el tema Puigdemont s’obrirà un altre escenari que veurem com entoma el PSOE. Mentre tot això arriba, quin plaer veure desfilar aquesta gentussa, el millo, la Soraya oooooh! …

No hi crec gaire, o gens, en aquesta idea de la divisió. És clar que hi haurà lluita a matadegolla pel poder entre els tres partits del 155, però pel que fa a Catalunya, tots tres seguiran competint i sense desmarcar-se de la línia més dura. Sànchez té un govern feble, però també el tenia Rajoy i molt més desgastat i compromès a tots nivells. S’ha bescanviat un govern en hores baixes i moribund per un de més fresc. Un d’explícitament catalanòfob per un que disfressa millor la seva catalanofòbia darrera d’un discurs de valors socials progres.
Molt em temo que només hem rentat la cara al bloc del 155 i retornat a l’estat part de la credibilitat internacional arravatada amb tant d’esforç i sacrifici, a canvi d’una íntima satisfacció passatgera, una distensió temporal en les formes i, potser, una mica més de canxa autonomista. Si acaba sent així, pèssima jugada de mirada curta un cop més. Aviat es veurà.

La democràcia, en majúscules, és el que ens ha de dur a fer efectiva la República. Amb la foto del 21-D tenim 50% indepes, 25% somniatruites, 25% feixistes. Jo no he perdut cap esperança en estirar una part significativa del pastís dels somniatruites. Això no es fa dialècticament. Es fa confrontant-los amb la realitat. El primer pas ha estat demostrar-los que el seu estat és feixista, tanca la gent a la presó sense raons i obliga a molts a exil·liar-se. Polítics i artistes. El segon pas, l’engeguem ara: la tercera república federal està massa lluny encara. I la manera de demostrar-los-ho és posar al davant de les institucions aquells que ells volen. És evident que sempre ens queda la possibilitat que els somniatruites tinguin raó i tard o d’hora s’obri una porta a la racionalitat castellana. Llavors la República serà més lluny. De moment. Però el més possible és que aquesta porta no existeixi. I llavors, esteu-ne segurs, molts d’ells s’afegiran a nosaltres i caminarem plegats. Com ha passat fins ara.
Aquesta és la via. La via pacífica, que per mi és la única viable. Un 47,5% no és prou quan el poder econòmic i militar està a l’altra banda.

PD: Crec que el món (la mà oculta que mou els fils) va exigir que per desbloquejar la situació havien de saltar tots els actors principals. Ja han saltat tots. En dos dies. Comença la negociació.

Per cert, Pedro Sánchez ho va dir ahir quasi literalment. El PSOE no es mantindrà al govern de Castella durant un temps per demostrar que és alternativa de govern. S’hi mantindrà per donar temps al PP a trobar un nou candidat. La primera prioritat del PSOE és que el vot de la dreta no s’acumuli a C’s i es reparteixi entre C’s i el PP. Divide and conquer.

De cara a nosaltres, el que ens interessa és que si tots quatre partits castellans tenen un pes similar, llavors els nostres vots continuen bloquejant-los el govern. Com a mínim fins que marxem de Castella.

Em temo que els somiatruites els veiem en espais diferents. Jo la majoria els veig en l’independentisme autonomista que identifica renúncia amb eixamplament, i que es pensa que els somiatruites són, ves per on, els que ja tenen exactament el que volen, un estat al servei del seu país, no pas els que ni el tenim ni l’aconseguirem mai mentre no aprenguem a lluitar-lo i a defensar-lo.
Com bé escriu avui Bernat Dedéu: “Superi o no la moció, Rajoy ja ha guanyat el pols amb Catalunya, perquè li han bastat pocs ostatges polítics per collar l’independentisme durant anys”. https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-si-independentistes_273882_102.html

EL RELLEU DE LA CONTINUÏTAT
Sí, un goig la caiguda d’en Rajoy… però sentint en Campuzano dient-li a Sánchez “le agradezco el tono” de qui ha insultat al president Torra votat per la majoria… em bull la sang. Ànima d’esclau. Donar el vot a canvi de res es pot fer d’una manera més digne, com va fer Bildu. Deixem, però, les sensacions. Com deia Manuel Delgado: “han guanyat els de sempre, el PePoe”. De (re)canvi) res, de continuïtat tota.

De la contundència de l’editorial d’ahir (no a Rajoy no a Sánchez), s’ha passat a la d’avui a un cert estovament no compartit (Vicent felicita España? Perquè s’ensorra?), no tant per assaborir la desfeta d’un partit ple de franquistes i el més corrupte d’Europa, sinó que sembla com si ens hi poséssim bé a creure altre cop en cants de sirenes de què alguna cosa ha canviat quan serà un petit temps mort en el joc. El previsible ressorgir, altra volta, de la tercera via, per part dels podemitas, fins i tot d’un “nou estatut amb rang de constitució” per altres forces pot fer mal a la unitat del republicanisme ja prou dividit entre fer república i eixamplar la base. Només la crueltat de la situació continuarà tesant les relacions Govern-Generalitat i confio que no perdem més llençols amb tanta renúncia. Dies vindran que ens sorprendran…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Encara falten unes hores per poder dir blat.

Com a avançament del que probablement vindrà, em permetria recordar que cada partit, però sobre tot ERC i PDECat (només parlo del nostres), posin els seus bocamolls a bon resguard, per evitar que comencin a desbarrar, com tantes vegades han fet.

Ara més que mai, s’acosta l’hora de mesurar cada gest, cada acció i cada paraula. Saber on som i on anem.

Si us plau, no volem veure jugades partidistes, ni afanys personals per sortir a la foto. Volem una actuació digna del país que representeu i de les aspiracions legítimes que tant de temps porten esperant.

I sobre tót, diputats, consellers, portaveus i militants, parleu i consensueu entre partits les accions a fer. D’una punyetera vegada, si us plau, coordineu-vos i demostreu que sou dignes representants del poble de Catalunya.

Insisteixo, aviso especialment ERC i també el PDCat.

Si això continua com sembla, no oblidem pas que l’escenari es el mateix, que els actors son els mateixos encara que alguns canviien de paper, i que el guió pot variar en tempos, en algunes parts del diàleg, i en la intensitat d’alguns actes de l’obra. Cal tenir present, que al productor de l’obra (IBEX) tant se li en fot qui sigui el director perquè persegueix una finalitat: la pela. Al director tant li fa qui sigui el productor mentre hi hagi fama i pela. I als actors principals el mateix pel que fa a productor i director, si hi ha fama i pela. Però vet aquí que alguns dels actors secundaris i bona part del públic volen que l’obra tingui un final noble i didàctic. Aquests som els que no podem baixar la guàrdia, i des de platea o galliner, presionar i em de fer claca. El final de l’obra, sigui mes dolç o mes amarg, depen en molt grau de les ganes que hi posem. I no dubtem pas que el regust ens l’endurem a casa de per vida. No val a badar.

Jo del re(canvi) en diria possible canvi estructural, que jo sàpiga no havia passat mai una aliança de ‘tots els territoris’ per fer fora als hereus i nous deixebles del franquisme.

Això, ben venut i sembla bastant fàcil de vendre, pot ser l’inici de l’Espanya Federal si va acompanyat de més vots..

O sigui que els Republicans, Rojos, Federalistes, Antifeixistes, etc, avui haurien d’obrir el cava o el licor teritorial local..

Els independentistes… l’unica sortida que ens queda és saltar al pla de la legislació internacional per aconseguir un referèndum d’autodeterminació. I deixar de parlar de República més que res per a no confondre al personal..

O potser Sánchez ens deixaria fer o ens proposaria un referèndum per decidir si Catalunya o altres territoris sóm nació… I pot acabar fent un prototipus de Regne Unit Espanyol.. O potser això seria massa arriscat i es millor diluir directament les identitats en un sistema federal…

El que cal veure és quina es la fermesa real dels independentistes, i la inteligencia politica dels seus líders..

ERC son Republicans espanyols o ja els hi aniria bé la republica que volien els seus fundadors fa 85 anys, i Puigdemont si li donen un Encaix adecuat també firma a quedar-se a Spain, sempre ho ha dit!!

O sigui que.. A veure que fan els 2 milions i poc de votants.. Cal un partit Independentista intel·ligent, la CUP no em serveix, estan massa locus..

Amics,

Ja veig que sóc minoria, però jo avui estic molt content. De moment, ens hem carregat el gobierno que amb la seva actitud ens ha dut a aquesta situació en la que estem ara. Seran centenars de canongies que s’acabaran -Millo, Wert, etc.

És possible que ens hagués anat millor a la llarga o a la curta que en Rajoy és quedés. No ho veig, però és possible. Ara bé, el que no ens hagués anat gens bé és que es quedés per culpa nostra! Com ho justificaríem a Europa quan anéssim a protestar per la darrera cafrada, com ho justificaríem a aquells catalans que dubten de la independència però veuen que en Rajoy és un paio tòxic, i com ho justificaríem als nostres? Votar sí era el que havíem de fer.

Hem demostrat que tenim dents i que sabem mossegar, això també és important. La victòria d’avui és tàctica, però victòria. Sempre és una injecció de moral.

D’en Sánchez, ningú n’espera res. No té ni 90 diputats, li faran la vida impossible els seus i els contraris, la premsa el destrossarà -com a mínim fins que aprengui a fer anar els pressupostos de publicitat institucional-, etc. Però què n’haguéssim tret de mantenir en Rajoy? Si en traiem alguna cosa en net, ja és més del que n’hauríem tret amb en Rajoy, i si, com penso que passarà, es troba obligat a comportar-se com un Fuerza Nueva per demostrar la seva espanyolitat, pot ser que això acabi de convèncer a aquells catalans que encara creuen en l’Espanya d’esquerres plurinacional.

En definitiva, s’obre joc, surten nous personatges, i ens podem endur alguna sorpresa positiva, tot i que no l’esperem. Abans, la sorpresa positiva era impossible.

Però la nostra batalla principal continua sent d’anys i consisteix en convèncer un 10% més de catalans. Això d’avui ens dóna temps i oportunitats per aconseguir-ho.

Un aclariment del que deia de la “confusio” que pot generar la paraula “República”, que ja fa un parell d’anys que fa saltar totes les alarmes als que sempre hem estat “Independentistes”, almenys a mi…

https://ca.wikipedia.org/wiki/República_Catalana

– 1814: Catalunya és reincorporada al Regne d’Espanya de Ferran VII.

– 1873: Es proclama l’Estat Català dins de la República federal. (Espanyola)

– 14-17 d’abril de 1931: Macià (ERC) proclama la República Catalana. (Espanyola – …aquest acte no era una proclamació d’independència de Catalunya sinó la proclamació de la República, com va passar a altres ciutats d’Espanya…)

– 6 d’octubre de 1934: Lluís Companys (ERC) proclama l’Estat Català dins de la República federal espanyola. ( va dir: “…el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola…”)

– 27 d’octubre de 2017: El Parlament de Catalunya aixeca la suspensió del passat 10 d’octubre i proclama l’Estat Català en forma de república. (ERC + CiU + CUP)

(aquesta ultima l’hem viscut nosaltres en directe i ja sabem on som ara mateix… pero diuen que ara “implementaran” “La República”, suposo que per fer una “implementacio creible” aviat diran on hem d’anar a fer la nova documentacio per si algu te algun viatge programat mentre el govern tambe treballa en temes socials etc… faig conya… com molts d’ells em sembla…)

Si realment som “independentistes”, o si algu creu que ja som independents -que desperti-, potser hauriem de parlar de l’Estat Català Independent, o de Catalunya Independent, o sencillament Catalunya, no de “la República”…

Es que de veritat que cada vegada que sento la paraula “República” se’m posa la pell de gallina… i mes quan ve del suposat mon independentista… per example de la gent de l’ANC… No podriem parlar “Clar i Català” siusplau?

Salut i Independència!

Deixeu que els morts enterrin els seus morts.

Gairebé tots els comentaris parlen de la desfeta del PP, partit espanyol i ningú parla de la feina que ens queda per fer, que és molta.

Crec que demà serà la proclamació del 131é President MH Quim Torra. Seria un bon moment per a fer la feina que va quedar a mig fer el 27 d’Octubre i proclamar solemnement l’Estat Català en forma de República, encara que s’hagués de fer una edició extraordinària dominical del Butlletí Oficial de la Generalitat.

Ara seria el moment més adient perquè els enganxaríem a tots in albis. Els uns pel KO i els altres borratxos d’èxit, però tots amb el pas canviat. Seria una bona forma de consolidar l’èxit. Crec que difícilment trobarem un altre moment amb l’enemic amb la guàrdia tant baixa i amb tanta feblesa.

Sols cal un directe i Knot Out. Game over.

Coincideixo bastant amb en Vicent, potser no tant amb l’editorial d’avui, com amb la d’ahir: no a Rajoy, no a Sánchez. Si volien “liquidar” en Rajoy, que haguessin negociat amb els socis del 155.

Res a celebrar. El petit Hitler s’està fregant les mans. Ni s’ha despentinat. I tenim molt poca memòria, ja gairebé no recordem l’episodi funest de l’estatut. Feu memòria: qui governava a España? I qui estava a l’oposició?

Govern en minoria? Continuaran governant contra Catalunya… i tindran el suport incondicional (i els vots) dels socis del bloc del 155.

Bé, tinguem paciència, preservem la unitat… i disposem-nos a desplegar la República!

Els qui dieu que teníem que haver venut cara la votació a favor, o que teniem d’haver castigat amb l’abstenció, em feu pensar enaquella batalla al bosc a “los caballeros de la mesa cuadrada” dels Monty Pyton, quan el caballer negre, després que el rei Artur li tallés les cames i els braços, fet un munyó segueix retant-lo a lluitar.

Doncs vosaltres igual, perdoneu que us digui.

Ens volen esclafar i creieu que negiciaran amb nosaltres?

I per cert, diuen que els nostres presos se senten molt reconfortats amb la caiguda de Rajoy. Haurieu psat en perill aquest bri d’esperança per a ells demanant el que mai no ens haurien donat?

Una mica menys de pretencions, si es pot demanar. O encara no sabeu a on ens trobem?

Eva Salas , con todo el respeto , hoy han LAVADO la imagen de ESPAÑA a nivel internacional , no se podra decir que el GOBIERNO ESPAÑOL manipule la justicia contra los catalanes … LO HAN PUESTO LOS CATALANES , Y todo lo hecho por el PP CON AYUDA DEL PSOE pasa a ser una cosa del pasado …

– HOY han canviado el RELATO independentista frente a las proximas elecciones municipales en fabor de la tercera via de PODEMOS E ICETA … EL HAMSTER QUE ESPERA EN LA NORIA DANDO VUELTAS QUE EN MADRID manden unos u otros para que algo cambie …. pero SON LOS MISMOS DEL 155 , los mismos…

– HOY ICETA HA DICHO QUE DE ACERCAMIENTO DE PRESOS NADA …. NO LIBERTAD SINO NI ACERCARLOS…

HOY HAN LAVADO LA CARA AL ESTADO , Y HAN PUESTO AL PSOE … que cuando salga su corrupcion que ???

Sr. Sans, esta vez no estoy de acuerdo con Vd. Precisamente ellos exhibiran la quimera que es la tercera via, precisamente con palabras como las que hoy ha dicho Iceta. Son los mismos y aquellos que no lo saben (los mismos frente a Catalunya me refiero), aquellos que no lp saben lo van a saber. Nuestro president Torra; nuestro President Puigdemont para ser justos, va a ponérselo muy fácil de desentrañar a partir de ahora a quienes dudan de si con el psoe hay alguna posibilidad. En cuanto se aposente el “nuevo” gobierno no tardarà en hacerse explícito que seguimos sin ninguna salida por su parte. Eso es lo que yo espero.

El president Puigdemont no les harà el favor de poder permanecer por mucho tiempo con la cancioncilla del diàlogo. Los llevará más pronto que tarde al estribillo que ya conocemos. Ellos no han cambiado pero nosotrops sí lo hemos hecho.