I Espanya ja pot dir allò que vulga…

Europa te problemes prou greus: clima, immigració, Brexit, els Srs. Trump i Johnson (i Putin), que van per lliures, democràcia (Hongria i Polònia), corrupció, extrema dreta i populismes, etc. Creu de veritat, Sr. Partal, que n’és una prioritat Catalunya ?. Per sort, els tribunals de molts països de la UE son independents, i aixó ens ha beneficiat. Però no passa d’aqui. Recorden l’1-O i que potser hi han presos (una presidenta del Parlament honesta i innocent del tot a 10 anys !), però res més, i deixen fer a l’Estat espanyol, i aquest ho sap prou bé. No comparteixo el seu optimisme, Sr. Partal. La repressió no pararà, i es diverteixen: a les darreres 24 hores reactiven la euroordre per a la Consellera Clara Ponsatí, qualifiquen al Sr. Cuixart de patir un trastorn psicológic, i denuncien de nou al MHP Joaquim Torra per la pancarta. Busquen que ens hi tornem i aleshores justificar intervenir-ho tot ?. I que diguin que ens ho hem buscat ?. I ara venen uns mesos preelectorals on assistirem a un autèntic fratricidi entre independentistes. Davant d’aixó, confio en Perpinyà el proper dia 29. Confio que allà s’hi encengui una llum i que no s’apagui mai, sino que creixi amb el temps. Opino que no tenim res més on agafar-nos.

Exacte Partal, tens tota la raó. Quan la sentència del TJUE sobre Junqueras vaig fer una pregunta que veig que es va responent poc a poc: pot la UE tolerar que un país que en forma part ignori i/o contradigui frontalment una sentència d’aquest tribunal? Evidentment, i per pura lògica, la resposta és que no! Perquè el sí alternatiu seria la desaparició teòrica i pràctica de la UE. Aquest tribunal no únicament resol qüestiosn de drets fonamentals, que també evidentment, sinó que resol també qüestions econòmiques entre empreses i estats i això fa que les seves resolucions siguin vinculants per a tots. Si no s’en van a pastar fang els negocis, per pèrdua de la “confiança” entre estats, insttiucions i empreses. De manera que la ignorància i desobediència de España de la sentència d’aquest tribunal és un afer molt greu i que tindrà conseqüències importants. I si algun dels eurodiputats fossin detinguts a España sense el permís dels tribunals europeus això es faria palés clarament.

España ha d’anar amb compte: no pot fer ni un pas més en la direcció actual, i ho sap. Per tant deixem-nos de acotar el cap i anem per feina sense tantes pors.

I no fora el moment que els catalans emprenyats diguessim que nomes votarem si hi ha una candidatura unitária? si els partits existents realment veuen que han perdut el 50% dels votants perque aquests es queden a casa, potser s’ho repensaran… i si mentrestant governa el PSC, o la dreta, o el trident tampoc serà tan tràgic. Que treuen la inmersió, que posen fora de la llei els partits independentistes?… qué importa, som resilients, hem passat 40 anys de dictadura, 30 de monarquia bananera amb eleccions , que passa, que no podrem resistir cuatre anys més de bajanades? Ja s’ho faran… l’unic dubte ho tindria si es presentés el MHP Puigdemont amb un nou partit.

Apreciat Vicent,
Tu mateix dius sovint que ets optimista de mena, a mi em diuen que més aviat tendeixo al contrari, què hi farem. Llavors segurament el millor és anar als fets. Llegida la llarga entrevista a professor Koen Lenaerts, no hi ha dubte que la “cleca” que envia a Espanya és de campionat. Cert, i què? l’Estado espanyol està per sobre de tot això i algun dia es provable que paguin -no sé fins a quin punt- totes aquestes malifetes judicials, però mentre estem on estem. Jo penso que en son conscients, ja en tenen experiència, però mentre allarguen els assumptes tot el que poden i quan la justícia arriba ja tenim l’arròs pastat. A més, amb el seu altiu caràcter es senten profundament còmodes així. Fa pocs dies, al cor germània vaig trobar una parella d’espanyols ofesos perquè ningú parlava “espanyol”. Solució: varen baixar aplicació d’Uber i així no tenien de parlar res amb el xofer. Un clàssic. Metàfora de la realitat que estem vivint.

Evidentment que un jutge hauria de ser absolutament imparcial, desde el moment en que es diu que aquest jutge o aquest altre te un “perfil” conservador, progressista etc. ja no hauria de ser jutge, els magistrats del tribunal suprem, haurien de ser triats a les urnes per la població.
I en quan a la justícia europea, quina es la força real que tenen sobre els estats membres, per fer complir les seves resolucions?, perquè si apliquen sancions econòmiques, els que les acabaran pagant seran els ciutadans, si les sancions fosin selectives, per exemple embargar els bens i/o comptes corrents dels membres de la judicatura o del govern, que haguésin incomplert les resolucions dels tribunals europeus, a les hores si que serien efectives, però mentres això no passi, ells aniran fen i desfen.
Un bon toc d’atenció de cara als polítics, seria una abstenció massiva de cara a les properes eleccions, tan aquí com a Espanya, es l’única forma, al meu parer, de dir-los que n’estem fins als genitals de les seves performances i dels seus privilegis. Ahir mateix van fer una de les mes grans i sublims representacions carnavalesques, de la gran companyia d’actors del circ “marca España”, amb el sots director de la companyia i tota la seva família, amb tota la pompa que requereix un esdeveniment tan car com inútil, i ofensiu per als milers i milers de ciutadans que malden per arribar a final de mes

Al President del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Koen Lenaerts, se l’hi ha d’agraïr el que diu, i ens ajudarà sens dubte.

Ara be, fa temps que a la porta de casa seva defequen personatges con els Barrosso, Tusk, Tajanis, Junkers, i no parlem de les gallines que li corren per sota la taula com les Iretxes Garcias. I ara han comprat un gall dindi farcit a la francesa per comptar els céntims ( i en sap un ratu llarg) en el Banco Central Europeu.

Nosaltres a la nostra i sense parar, prou que ho estem i com diuen molts comentaris, el nostre vot, potser aquesta vegada entendrem que no s’ha de regalar tant facilment perquè uns mimundis pactistes i autonomistes, el rebreguin.

Tots a Perpinyà i no mirar ni comprar gaires entrevistes pagades, pactades i ensucrades.

Sí i no, senyor Partal.

Pel qui ho vol veure, es cert que una explosió li fa obrir els ulls; però pel qui no ho vol veure, perquè té por o té interessos, no només no obra els ulls si no que encara els tanca amb més força. És allò que es diu “acte de fe”, on cal una gran mentida que sigui força inefable.

I pels creients en l’inefable, encara hi ha la repesca per fer esborrar el que els propis ulls han vist. Com és el cas d’en Junqueres i els seus feligresos, que després de dir abans de l’1-O que Espanya ni negocia ni compleix cap promesa, ara es veu que sí que ho fa.

Qui fa un acte de fe no obra els ulls ni que s’estampi contra el sol.

Com deia el mestre Marx -vull dir el Grouxo-: “ a quí prefereix creure vostè, a mi o als seus propis ulls?

VALORS DIFERENTS

Resina ens parlava sobre “la degradació del parlament”. L’enviliment que es precipita al si de l’independentisme… hi ha qui, sota el pretext de recuperar la normalitat, pretén restaurar allò que ha esdevingut anormal.”

D’altra banda hi ha l’independentisme que per reacció aquest enviliment, fa de la impaciència en l’aconsecució de l’objectiu d’independència un desassossec que no li deixa veure els passos aconseguits. “No avancem ni sabem com fer-ho…” I llavors ho referim tot a qui votarem com la solució “màgica” (llegiu alguns comentaris), en un estrany món del blanc o negre, de la immediatesa o la desesperança. Som una societat feble i irreflexiva.

Vicent ens parla del projecte europeu, dels moviments de les “plaques tectòniques” que es mouen, i que es poden fer moure en un determinat sentit…No hi ha un final de la història.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

La Unió Europea és una agrupació d’estats, i Espanya n’és un membre quantitativament important. Nosaltres no. Les institucions de la UE, llevat de l’Europarlament, representen els governs, no la població. Els tribunals supraestatals no governen la UE, i de fet l’únic membre de la UE en què manen els jutges és Espanya (i així ens va als catalans; ves que no es proposin tombar també ells solets el Gobierno Sánchez, farcit de rojos, comunistes i bolivarians, i aliat d’ETA, dels separatistes i dels antiespanyols).

Vull dir que estem ben bé sols. No som un problema per Europa, que majoritàriament no ens entén perquè principalment li arriba la visió espanyola (com és que els rics i insolidaris catalans volen marxar d’un país plenament democràtic?), atès que la majotia de corresponsals són a Madrid. Només som un problema indefugible per Espanya. De moment ens controlen (o això es pensen) mitjançant els seus jutges i totes les policies (mossos inclosos). Però si la inestabilitat d’Espanya li causa problemes a Europa, la UE haurà d’intervenir. De moment som una incomoditat, no un problema per Europa. Ho serem si Waterloo pren d’una vegada la iniciativa, es proclama la República Catalana a l’ exili i Puigdemont n’és el President, amb total llibertat. Això farà fer passes en fals a la judictadura espanyola, l’Espanya global i el Gobierno Sánchez, i la UE intervindrà.

TOTHOM A PERPINYÀ !!!

La justícia, l’Espanyola però també l’Europea, és terriblement lenta. El tribunal Europea de drets humans va condemnar, per exemple, Espanya pel cas Ortega després 6 anys, mentre ell ja era en llibertat. Per això la sentencia era només un tramit administratiu i no va passar absolutament res més. A més en casos tan greus com violacions de drets humans la justícia Europea hauria a ser més proactiu i no esperar fins que s’ha acabat de procedir fins l’organ més alt en l’estat membre EU. Això és la justícia on hem de posar la nostre confiança? Jo crec que no.

En la política Europea ningù vol problemes amb Espanya. Durant dos anys aquesta Europa, el seu Parlement i la Commissió i el Consell van mirar cap a l’altre costat per permetre les violacions de drets humans d’un estat membre EU. Ara també és veu molt clar perquè cap grup del parlement Europea vol incloure Puigedemont i Comín. La política internacional, inclòs la de EU, és molt cínic i només va per interessos.

No tinc absolutament cap confiança en la EU, ni en la seva política ni en la seva justícia. Quant s’acaba la confiança entre els estats, com suggereix el prof Lenaerts, estic segur que trobaran una manera que Espanya pot continuar en la EU com sempre. Si no ens independitzem d’Espanya nosaltres mateixos, mai trobarem democràcia i justícia. Ningù ens ajudarà. Encara espero que vingui una altra explosió social, la del final. Si no, cap a casa i quiets per 300 anys més.

Molt bé! Ara falta una altra explosió per a que els catalans vegin que, tot i haver-nos dut fins aquí (gràcies), la via oberta pel procés neo-autonomista és morta. Perquè per més que Espanya sigui assenyalada, nosaltres hem de saber (sobretot voler) moure’ns al tauler de la realpolitik.

Per fer-ho una mica gràfic, poso un exemple de la vida real: si una persona em ve a queixar-se de la seva parella abusadora li oferiré la meva empatia. Si va passant el temps i la persona no fa res per abandonar aquella relació abusiva i es queda enganxada en una espiral de queixes i victimitzacions, al final acabaré no fent-li cas.

No ens deixem enfonsar amb l’Espanya autocràtica!

Bon dia a tothom.

Allò que està més que clar és que si l’independentisme català no fos un problema per a l’estat espanyol no es prendrien tantes molèsties. Volen fer veure que no passa res però, el que és evident és que sí, tenen un problema. Com que a la seqüència de l’ADN castellà hi trobem escrites paraules com “pronunciamiento”, “cruzada”, “cuartelazo”, “dictadura”, entre d’altres, o la frase “esto es así por que lo digo yo”, el senzill fet de no poder utilitzar-les quan els ve de gust els posa especialment neguitosos. No vull pensar què hagués passat l’1 d’octubre si algú, des d’algun lloc d’Europa, no li hagués fet una trucada a cert individu pels volts de migdia.

Però la realitat és que mentre el percentatge de població independentista era de l’ordre del 14% això no els preocupava; ara sí. Perquè a base de cagar-la amb decisions equivocades i abusos de poder han aconseguit ampliar aquest percentatge pel damunt del 50% (i em quedo curt). I ara ve quan se la tenen d’embeinar perquè resulta que uns quants jutges europeus “osan enmendarle la plana” (sic) al Tribunal Suprem espanyol. I aquí està el perquè de tot plegat: si estàs jugant a la botifarra no pretenguis canviar les regles del joc quan les cartes no et son favorables.

I acabo. En tot això hi ha una realitat: si a empentes i rodolons, hem arribat a on som és perquè la gent hem sortit al carrer, moment el qual els partits han vist que els estàvem passant per sobre. I ara, davant la por de perdre el control, alguns estan maniobrant en connivència amb l’estat espanyol tot donant excuses de mal pagador. I és que el veritable enemic no el tenim fora, el tenim a casa.

Benvolgut director Vicent Partal,….lo que vostè diu es la veritat de lo que tindria de ser, però no se si de forma expressa o no, vostè no diu quina es la formació i/o la majoria en aquesta CCEE, i més ara amb el Brexit, unes majories que Espanya a omplert de regals, favors i prebendes, i si interpreto be al Sr. Margallo, Espanya els te agafats per las parts nobles,..evidentment els tribunals europeus son altre cosa, -de moment-, però la brutícia espanyola ho emmerda tot com una taca d’oli, personalment crec, que això portarà a un mal estar, i a un enfrontament dins la CCEE, que anirà “in crescendo”, i potser arribi a quelcom més greu, es la porta o la sortida que hi veig, per que arribi la calma, i Europa sigui altre i amb nous Estats naturals……crec que això ja no es pot parar a nivell d’Espanya, la pau només vindrà, desprès de una forta explosió a Europa…..

Sense pecar d’optimime es pot dir que, a Europa, Espanya ja no controla la narrativa. Espanya Global ha fracassat i els quatre eurodiputats són proves vivents que el conflicte català ja no és intern.

Comprovada definitivament la farsa del diàleg amb el PSOE, caldrà una nova explosió, una guspira que torni a encendre la mobilització. Només ho pot fer un acte de desobediència majúscul, una revolta política liderada des de Waterloo. El resultat de les eleccions determnarà si aquest fet es produeix o no. L’abstenció és el que pretén l’estat espanyol amb els lents revolts de la “justícia,” i si no es vota, recuperarà la narrativa per imposar la versió oficial: l’independentisme és mort.

No només Europa té problemes molt greus. Aquests dies contemplem com una nació estat imperi com ara la República Popular de la Xina s’enfronta a algunes de les seves pròpies debilitats. El cas del coronavirus, s’alça enmig d’una societat aparentment moderna, amb costums ancestrals: què dir sinó de la comercialització d’animals salvatges al mercat central de Wuhan. O la conferència a Stanford de V. Partal. Alguna cosa se’ns remou sota els peus i no veiem la força que porta aparellada. I sinó per què parlem d’una revolta global?
Enmig de tot plegat, algú va poder convèncer al nucli dur de l’Estat Espanyol, de les bondats, l’interès i l’oportunitat de reforçar la mirada nacional espanyolista i tancada. Un espanyolisme que s’enfrontés a la concepció global d’Europa. I sembla que de socis no en faltaven, sinó ja explicarà algú el sentit d’algunes amistats entre els populars europeus, els socialistes, o els reformistes conservadors. En tot cas, sembla com si en aquesta lluita en procés, alguna cosa no vagi alhora. Potser sí tindrà raó F. Fukuyama que per fer notar les vergonyes, no hi ha res millor que sortir de l’aigua i que tothom vegi els sacsons! Doncs això! I Déu n’hi do de com de malament ho fan aquells que se les pintaven tan felices.

S’ha d’exigir que facin alguna cosa per arreglar la pseudojustícia espanyola. No pot ser que faci segles que es munten la tendeta ells sols i que ningú faci res.
– Jo et voto a tu a canvi que em contractis el meu fill, que és més curt que una cua de conill.
– Doncs d’acord, però n’has de parlar amb el de dalt, primer.
– No pateixis, ja ho he fet i m’ha dit que OK.
-I quants diners t’ha costat?
– No res… Quatre fiances de res als independentistes dels collons i ja està.
Això no pot continuar així, ni els Jutges de la Unió poden seguir mirant cap a una altra banda. Ja que la ética i la moral no saben què són, encara que sigui a canvi dels diners, que és l’únic que desitgen, la Unió Europea hauria d’exigir al govern de la claveguera una neteja a fons d’aquesta màfia i tornar a començar amb nous jutges dels de debò.