Espanya s’acosta més a Itàlia que no a Dinamarca

TEMA DEL DIA
Global. El coronavirus ja és una pandèmia global i, per tant, afecta tot el món, sense exclusions, tal com ha avisat l’Organització Mundial de la Salut. Però, més enllà de les recomanacions globals, cada país la gestiona com pot i encara és aviat per parlar de models d’èxit. Els elogis a la Xina que se senten aquests dies per la manera com ha encarat el coronavirus són una apologia de l’autoritarisme d’un sistema que va mentir inicialment sobre el nombre d’afectats i pot mentir ara sobre les dades de guarits. El món no té cap mètode per a contrastar la informació de les autoritats xineses. A Europa, la solució del coronavirus no pot servir per a retallar el sistema de llibertats ni per a aplicar mesures econòmiques draconianes contra els drets dels treballadors, com proposava aquesta setmana amb molt mala fortuna Foment de Treball. De la mateixa manera, els governs han d’establir mesures perquè el cost econòmic de la crisi del coronavirus no se l’acabi carregant la petita i mitjana empresa, que en el cas de Catalunya és el teixit empresarial més representatiu, juntament amb els autònoms.

En temps de crisi, sempre se cerquen referents. La decisió de Dinamarca de tancar les escoles i enviar els funcionaris a casa sense esperar que hi hagi cap mort per la Covid-19 ha despertat admiració a les nostres latituds. Una decisió a la qual s’ha afegit Noruega, que a més de les escoles ha tancat l’hostaleria. A Catalunya, després d’una primera setmana amb decisions gradualistes, el govern s’ha decidit a endurir la lluita contra el coronavirus. La decisió de tancar les escoles és la que ha tingut més impacte social, juntament amb la d’aïllar Igualada, que pateix un focus important del virus. A això hi ha afegit un conjunt de mesures econòmiques, perquè després de la crisi sanitària vindrà la crisi econòmica. La Generalitat també ha decidit finalment d’assumir el cost del telèfon 061, que serà gratuït. Tot són mesures concretes que contrasten amb la tebior del govern espanyol, malgrat la compareixença de Pedro Sánchez. La decisió més concreta que ha anunciat és la de destinar 2.800 milions a reforçar el sistema sanitari, les competències del qual corresponen a cada comunitat autònoma, i l’ajornament –no pas la rebaixa– de les quotes a la seguretat social per a pimes i autònoms, mesures que ja existeixen actualment però tenen un topall de 30.000 euros. I ha evitat d’anunciar mesures més dràstiques,

Sánchez ha assegurat, responent a la premsa internacional, que no cal tancar Madrid, tot i que concentra la major part de casos. La comunitat autònoma madrilenya té el 14% de la població, el 50% de casos de coronavirus i el 65% dels morts. La sensació és que Espanya és més a prop d’Itàlia que no de Dinamarca. La progressió de les dades ho corroboren. Segurament les diferències entre el govern espanyol i el de la comunitat autònoma madrilenya, governat pel PP i Cs, amb el suport de Vox, impedeixen a Sánchez de prendre decisions que, si hi hagués un govern del seu partit, ja hauria pres. La presidenta Isabel Díaz Ayuso continua afirmant que Madrid no tancarà per ordre del govern regional, perquè no hi veu motius. La disputa política madrilenya passa per sobre les necessitats sanitàries de la població. Si s’aïlla Igualada, també s’ha de poder tancar Madrid.

La inacció de Madrid contrasta amb el coratge del govern valencià, que va optar per ajornar les Falles, tot i el cost social i econòmic que implica. I la vice-presidenta Mónica Oltra, gens sospitosa de separatisme, ha demanat inspeccions sanitàries als TGV que arriben de Madrid. Tampoc Ximo Puig no va amagar que la decisió s’havia pres en bona part per les previsions de turistes madrilenys que pretenien visitar les Falles. Darrere el govern valencià, els de Catalunya i les Illes han anunciat avui que tancaran les escoles, però segurament hauran d’anar més enllà. Les Corts Valencianes ja han tancat, perquè la portaveu de Vox té la malaltia, però el Parlament de Catalunya encara manté el ple de la setmana que ve.

La gestió de la crisi ha afegit tensió al govern de Quim Torra, però de moment els dos socis fan pinya, tot i que hi ha algunes discrepàncies en privat sobre com es gestiona la crisi. Seria un error d’utilitzar de manera partidista aquesta crisi mentre duri. Quan hagi acabat, ja serà el moment de veure què s’ha fet bé i què s’ha fet malament. I si el marge de govern que tenim ens permet d’afrontar els desafiaments que tenim com a país en un món cada vegada més complex. Però per lluitar contra la pandèmia, tant Catalunya com el País Valencià com les Illes depenen molt de què passi a Madrid, on com més va més s’acosten a Itàlia.

MÉS QÜESTIONS
Camps prova de tornar a la política malgrat els escàndols de corrupció. L’ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, prova de tornar a la política activa encapçalant un fòrum intern constituït per un grup de militants i ex-alts càrrecs del PP que reivindica amb orgull tot allò que va fer el PP als governs de ciutats i al de la Generalitat. Tot i els diversos fronts judicials que té oberts, Camps es resisteix a retirar-se o romandre a la rereguarda i, juntament amb històrics com Pedro Agramunt, ha posat en funcionament l’entitat Fòrum Populars 2020, dirigida a militants i simpatitzants del centre-dreta. En un comunicat, reivindiquen que Camps i Agramunt, caps de llista del PP al congrés espanyol i al senat l’any 2000, respectivament, van aconseguir una ‘victòria inèdita’. A la plataforma, hi donen suport els ex-diputats Vicent Aparici i Enma Iranzo i Juan Vicente Pérez, que aspira a la presidència provincial del PP. També formen part d’aquest grup Mateo Castellá, ex-director general d’Esports, i Carmen Gavilá, ex-regidora de Gandia. La iniciativa s’ha fet pública un 12 de març, quan fa vint anys de la victòria de José María Aznar. Aquests grups d’històrics del PP fa temps que es reuneixen i preparen accions per a esdevenir un corrent intern al PP valencià que dirigeix Isabel Bonig.

Absolt el magistrat Miguel Florit pel cas Mòbils. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha absolt el magistrat Miguel Florit pel cas Mòbils, que l’investigava per haver confiscat telèfons mòbils a periodistes i haver-ne rastrejat les telefonades. La sentència considera que les seves resolucions varen ser injustes, però no delictives. El judici es va fer el passat 27 de febrer. La defensa dels mitjans afectats demanava una pena que sumava 42 anys d’inhabilitació per vulneració del secret professional, intercepció de les comunicacions, prevaricació i un delicte contra la inviolabilitat de domicili. La causa es remunta a l’11 de desembre de 2018, quan la policia, per ordre del jutge, va confiscar els telèfons mòbils d’una redactora d’Europa Press, Blanca Pou, i un redactor de Diario de Mallorca, Francisco Mestre, per a investigar l’origen d’informacions periodístiques publicades en relació amb el cas Cursach.

Espot pren mesures excepcionals per a frenar el coronavirus 2019. El consell de ministres ha aprovat tot un seguir de mesures excepcionals arran de l’emergència sanitària causada pel coronavirus 2019. El cap de Govern, Xavier Espot, ha insistit que a Andorra no hi ha cap situació d’alarma. Les mesures, que s’han aprovat per decret d’acord amb la llei general de sanitat, s’han fet apel·lant a la responsabilitat i el sentit comú, perquè Andorra no és aliena al que passa al voltant. La primera decisió ha estat la creació d’un comitè tècnic interministerial que farà un seguiment diari de les mesures preventives i n’avaluarà de noves, si cal, adaptant-les a l’evolució de la malaltia. El comitè elevarà les decisions al consell de ministres, que es reunirà tantes vegades com calgui modificar el decret, que té una durada de trenta dies. Entre les mesures que afecten la població en general, destaca l’obligatorietat del confinament al domicili o de l’aïllament a l’hospital quan ho indiquin els professionals responsables de la prevenció i tractament dels casos. Espot ha explicat que no s’hi inclouen mesures punitives per a qui trenqui el confinament, però recorda que tant els policies com els bombers poden actuar per fer complir la mesura. Per a protegir la gent gran, les visites a les residències sociosanitàries i als centres de dia sòcio-sanitaris es limitaran a un familiar per resident i no es permetran visites per part de familiars que presentin simptomatologia respiratòria, gripal o febre, que hagin estat en zones de risc els últims catorze dies o que hagin tingut contacte estret amb un cas probable o confirmat de coronavirus.

LA XIFRA
120.000 milions d’euros invertirà el Banc Central Europeu en la zona euro per combatre la crisi econòmica causada pel coronavirus. L’entitat ha anunciat un pla extra de compra d’actius.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de març de 1922 va néixer a Lowell (Massachusetts, EUA) Jack Kerouac, novel·lista i poeta, membre de la generació beat.