13.12.2024 - 10:59
|
Actualització: 13.12.2024 - 11:46
El govern espanyol ha demanat formalment a Polònia que continuï impulsant la petició per a reformar el règim lingüístic de la Unió Europea per s incorporar el català, el basc i el gallec com a llengües oficials, segons que ha confirmat VilaWeb. La carta s’ha filtrat al diari La Vanguardia quan feia poques hores que el govern polonès havia dit que no havia rebut cap notificació de la Moncloa sobre l’oficialitat del català. En la missiva, Albares diu que la mesura és una de les prioritats del govern espanyol i que tant el congrés com el senat ja permeten l’ús d’aquestes llengües als plens. Així mateix, recorda que l’estat espanyol està disposat a assumir el cost de l’oficialitat i insisteix en la singularitat de la petició.
Polònia presidirà a partir del primer de gener el Consell de la Unió Europea. Ahir, el govern polonès va dir que al Consell de la Unió Europea es tornaria a parlar de l’oficialitat del català, el basc i el gallec si hi havia “voluntat” entre els estats membres. Ho va dir l’ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, que afegí que el govern espanyol encara no ho havia sol·licitat.
L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. Allà, la qüestió no s’ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals (CAG).
Antecedents
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop en l’àmbit ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després d’unes quantes reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga —a instàncies de l’estat— va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Si bé des de l’estat espanyol han defensat en reiterades ocasions que tant l’oficialitat del català a la Unió Europea com l’ús de la llengua al Parlament Europeu són dos processos igualment prioritaris, no han transcendit nous moviments per a l’aprovació en l’àmbit dels estats fins ara. Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres, però alguns dels estats membres mantenen els seus dubtes.
Suècia, per exemple, veu massa cares les estimacions sobre els costos derivats de la mesura —per ara només es disposa d’un càlcul preliminar basat en el cas del gaèlic l’any 2015 i que eleva el cost per les tres llengües fins als 132 milions d’euros—, Finlàndia defensa la reivindicació, però reconeix que calen “clarificacions”.
En aquest sentit, uns quants estats consideren necessària l’elaboració d’un informe per part dels serveis jurídics del Consell de la UE per esvair tots els dubtes i continuar endavant amb la proposta.
Sobre aquesta qüestió, les últimes informacions procedents de fonts diplomàtiques consultades per l’ACN apunten que Espanya encara no ha sol·licitat aquest document, mantenint d’aquesta manera els procediments en repòs.
Durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, que va començar el juliol passat, no s’ha posat sobre la taula la qüestió del català. De fet, en l’últim Consell d’Afers Generals de la presidència hongaresa que es farà el pròxim 17 de desembre, tampoc no es preveu que l’oficialitat del català torni a posar-se sobre la taula.
El català al Parlament Europeu
El procés al Consell, ara per ara congelat, és paral·lel al del Parlament Europeu, on també està en marxa una petició del govern espanyol per permetre l’ús del català, el basc i el gallec als plens. La mesura és, a priori, més factible que l’oficialitat completa, ja que el que cal per tirar-la endavant és una majoria a la mesa de l’Eurocambra, on un dels membres és l’eurodiputat del PSC Javi López. La clau per aconseguir la majoria és el grup liberal, on des que no hi ha Ciutadans les opcions són més viables.
Precisament per abordar aquesta qüestió, la mesa compta amb el grup de treball Llengües dels Ciutadans —del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López— que aquest dimarts 10 de desembre ha tractat per primer cop l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra europea en una reunió “constructiva”. El grup el presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.
Fonts parlamentàries van informar que el grup, que està pendent de rebre un informe dels serveis tècnics de l’Eurocambra sobre la viabilitat de l’ús de les tres llengües cooficials de l’estat, continua analitzant els aspectes jurídics i logístics de la mesura. Alhora, van subratllar que la institució, si bé no té l’obligació de subscriure un acord administratiu amb el govern espanyol per tirar endavant la mesura, sí que té la “possibilitat i capacitat” de contraure’l.
Després de la primera reunió, les mateixes fonts van indicar que el grup es tornarà a reunir per tractar la qüestió amb l’objectiu de continuar analitzant els aspectes jurídics, alhora que debatre sobre altres llengües en una situació “similar” i avaluar els aspectes operatius -com pot ser les despeses derivades de la interpretació- d’autoritzar l’ús del català, el basc i el gallec a l’Eurocambra. Segons fonts parlamentàries, el grup es reunirà de nou el pròxim 4 de febrer.
