15.06.2017 - 10:52
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) està treballant en un projecte pilot amb Itàlia i Portugal per engegar un programa internacional de trasplantament renal creuat que permeti intercanviar donants quan no es trobi un ronyó compatible en els seus sistemes nacionals.
Aquesta modalitat de trasplantament de donant viu es va engegar a Espanya el 2009 i té com a objectiu oferir als pacients amb insuficiència renal crònica la possibilitat de rebre un empelt quan la seva parella o un familiar estan disposats a donar-los-el però són incompatibles. Actualment representen ja fins a un 10 per cent de tots els trasplantaments de donant viu que es fan a Espanya.
El sistema ha funcionat tan bé (171 trasplantaments des de llavors) que Portugal i Itàlia van decidir “copiar literalment” el model, la qual cosa permet ara pensar en un registre combinat amb parelles dels tres països “per augmentar les probabilitats de trasplantament, sobretot en receptors amb moltes dificultats”, ha explicat a Europa Press la directora de l’ONT, Beatriz Domínguez-Gil.
“L’objectiu és començar el pilotatge aquest any per anar definint a poc a poc el protocol de funcionament”, segons aquesta dirigent, que participa aquest dijous en una reunió de l’Aliança de Trasplantaments del Sud que se celebra a Roma (Itàlia), on serà un dels temes a discutir.
Les opcions de trasplantament que ofereix aquest intercanvi de donants són creuaments simples (entre dues parelles que intercanvien els seus donants), a tres o més bandes (el més llarg fins ara ha inclòs sis trasplantaments) o a partir d’un donant altruista, figura que també es coneix com a ‘bon samarità’ (fins avui hi han participat 10).
Un dels punts forts del programa espanyol és que compta amb un registre nacional de parelles donant-receptor i una aplicació informàtica que permet agilitar les possibilitats d’intercanvi entre les parelles incloses en cada moment, el ‘programari de les quals’ també ha estat cedit a Itàlia per complementar el seu programa.
ESPANYA TÉ 106 PARELLES ESPERANT
A data de 31 de desembre del 2016 l’ONT tenia 106 parelles de donants i receptors. No obstant això, els pacients inscrits en aquest programa segueixen sent en la llista d’espera de donants morts.
Diverses vegades a l’any s’avaluen les possibles combinacions entre els candidats amb la finalitat d’aconseguir noves parelles compatibles i, de fet, segons la directora general de l’ONT, amb aquest projecte “la idea és que cada país faci el seu encreuament de parelles, i els que no aconsegueixen trasplantar-se són els que s’inclourien en aquest programa internacional”.
Les taxes de trobar un donant al programa espanyol es troben en un 27,9 per cent i es poden elevar fins a un 33,6 per cent quan hi ha opció d’un donant ‘bon samarità’. I les primeres proves de compatibilitat que ja s’han dut a terme amb Itàlia apunten al fet que amb aquest programa internacional “les probabilitats de trobar un donant podrien ser encara més grans”, ha avançat Domínguez-Gil.
PROGRAMA AMB COMPLEXITATS LOGÍSTIQUES
“La clau d’aquesta iniciativa és que afegim heterogeneïtat genètica al programa, ja que el problema de moltes parelles és que no troben un donant per incompatibilitat amb el seu ‘DNI cel·lular'”, segons ha explicat la responsable de l’ONT, que reconeix que aquest tipus d’iniciatives també tenen les seves complexitats des del punt de vista logístic.
Encara que el ronyó és l’òrgan que més aguanta des de la seva extracció, prop de 24 hores, les nefrectomies que es fan a Espanya a aquests donants es fan de manera simultània per evitar que qualsevol d’ells revoqui el seu consentiment a l’últim moment o algun receptor es quedi sense trasplantar.
Per això, ha remarcat Domínguez-Gil, la decisió de fer un programa a nivell internacional “només és possible perquè els tres països funcionen amb els mateixos protocols”.
Actualment hi ha 25 hospitals adherits al programa espanyol, 6 de Catalunya (Clínic, Fundació Puigvert, Bellvitge, Germans Trías i Pujol, Vall d’Hebron i Hospital del Mar); 4 d’Andalusia (Virgen del Rocío de Sevilla, Hospital Regional de Màlaga, Virgen de las Nieves de Granada i Puerta del Mar de Cádiz); 3 de Madrid (La Paz, 12 de Octubre i Ramón y Cajal); 2 de la Comunitat Valenciana (La Fe de València i l’Hospital General d’Alacant); l’Hospital de Cruces de Barakaldo (Biscaia), l’Hospital Universitari de Canàries, el Miguel Servet d’Aragó, el CHUAC de la Corunya, el Marqués de Valdecilla de Santander, el Complex Assistencial de Salamanca i el Virgen de Arrixaca de Múrcia.
