Espanya prepara contra rellotge les respostes al TEDH sobre el Primer d’Octubre

Alfons Brezmes Martínez de Villarreal i els seus col·legues Heide-Elena Nicolás Martínez i Luis Enrique Vacas Chalfoun ja es miren l’expedient de la causa contra el Primer d’Octubre per saber què hauran de respondre al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Són els tres advocats de l’estat que actuen com a agents del Regne d’Espanya davant el TEDH i que ja han començat a rebre les comunicacions del tribunal sobre les demandes dels ex-presos polítics.

I no tan sols això, perquè la carpeta catalana és gruixuda i l’estat espanyol també ha rebut fa poc els requeriments perquè presenti les seves al·legacions sobre les demandes d’Artur Mas per la condemna pel 9-N i de Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i el grup parlamentari de Junts per les coaccions del Tribunal Constitucional al parlament perquè impedís els debats sobre l’autodeterminació i sobre el rei espanyol. Aquests advocats de l’estat han de respondre a les qüestions incòmodes que els ha traslladat el TEDH sobre aquests casos, i ho hauran de fer passat l’estiu. Comença la partida a Estrasburg.

El senyor Brezmes ha enviat fa poc una carta al Tribunal Suprem espanyol, a la qual ha tingut accés VilaWeb, en què informa de la decisió del TEDH de fer avançar les demandes d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez contra l’estat espanyol per les violacions de drets humans de què van ser víctimes quan foren empresonats preventivament. “El tribunal ha requerit a l’estat demandat [Espanya] que formuli observacions en la seva defensa”, diu l’advocat de l’estat. “En relació amb aquestes demandes us demano que ens permeti, als agents designats davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’accés al següent procediment: causa especial número 20907-2017, seguida a la sala penal del Tribunal Suprem.”

El tribunal ha agrupat aquest primer paquet de demandes sobre la repressió posterior al referèndum i a la declaració d’independència del 2017 en aquestes tres que denuncien l’empresonament preventiu vinculat a la vulneració de drets polítics, les de Junqueras, Turull i Sànchez. A Oriol Junqueras no li van permetre d’assistir a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya després de les eleccions del desembre del 2017 tot i haver estat elegit diputat; Jordi Sànchez no va poder ni participar en aquella campanya de la presó estant, i no el van deixar assistir a la sessió sobre la seva possible investidura; i Jordi Turull el van tornar a empresonar just enmig de la seva investidura com a president de la Generalitat.

Espanya ha de respondre de tot això. I, concretament, ha de respondre a una sèrie de preguntes que els ha fet arribar la secció cinquena del TEDH, integrada per una desena de jutges de països diferents, que demana què té a dir l’estat sobre la possible vulneració del dret de participar en unes eleccions lliures o el dret de la llibertat. I sobre aquesta qüestió el tribunal esmenta un precedent important, la sentència contra Turquia per haver impedit a Selahattin Demirtaş, un presoner polític kurd, de sortir de la presó malgrat haver estat proclamat parlamentari electe. El TEDH demana a Espanya si no hi va haver la mateixa violació de drets fonamentals.

Una de les preguntes enviades a l’estat espanyol demana sobre la possible violació de l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Si fos així, voldria dir que el tribunal considera que l’estat espanyol ha utilitzat la justícia per silenciar la dissidència, que ha restringit als ex-presoners polítics tot de drets fonamentals no pas amb la voluntat d’adequar-se als supòsits que preveu la llei sinó amb la intenció de liquidar-los políticament, d’apartar-los de la vida pública.

Els advocats de l’estat disposen d’un temps limitat per a fer les seves al·legacions, fins el primer de setembre. El tribunal les traslladarà a Junqueras, Turull i Sànchez perquè, tot seguit, hi puguin replicar.

Més demandes que fan via

És així com comencen a fer via els casos catalans que la presidenta del TEDH va destacar a començament d’any que eren d’una importància especial. No són pas els únics que avancen. Aquesta setmana, el tribunal ha admès també les demandes presentades per  l’ex-vice-president del Parlament de Catalunya Josep Costa; l’ex-secretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós i el grup parlamentari de Junts per Catalunya per la ingerència del Tribunal Constitucional espanyol en l’activitat del parlament. Denuncien la vulneració de l’article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que protegeix la llibertat d’expressió, i l’11, sobre el dret de reunió, a més de l’article 1 del protocol 12 del Conveni sobre la prohibició de la discriminació. L’estat espanyol disposa fins el 31 d’octubre per a presentar-hi al·legacions.

Encara hi ha més demandes relacionades amb el procés d’independència. La més avançada en la tramitació és la que va presentar el president Artur Mas per la condemna per desobediència a multa i inhabilitació per haver fet la consulta del 9-N del 2014. El tribunal demana a l’estat espanyol si es va complir el principi de legalitat en la condemna al president, és a dir, si el delicte pel qual fou condemnat era clarament previst com a delicte en la legislació espanyola. “Els fets imputats al demandant eren de naturalesa ‘delictiva’?”, demana el tribunal.

I encara restarà pendent el gruix més important de demandes, les dels nou presos polítics per la condemna per sedició i malversació per part del Tribunal Suprem espanyol per l’organització del Primer d’Octubre.