13.03.2018 - 20:40
|
Actualització: 13.03.2018 - 20:43
TEMA DEL DIA
Esquerdes. El relat que ha bastit el poder judicial espanyol contra l’independentisme comença a tenir esquerdes importants. Els fonaments jurídics en què es basa aquest relat són qüestionats cada vegada més des d’Europa i els delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons de què s’acusa els líders independentistes no són sostenibles fora d’Espanya. La darrera sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la cremada de fotos del rei espanyol i l’informe d’Amnistia Internacional contra la censura a cantants són dues esmenes a la totalitat d’aquest relat perquè denuncien la retallada de la llibertat d’expressió que hi ha a l’estat espanyol per l’ús abusiu que s’hi fa del delicte d’odi per a perseguir expressions polítiques o culturals legítimes.
Tothom sap que la sentència del tribunal d’Estrasburg, emesa en aquest moment, no afecta tan sols el cas específic de l’any 2007, sinó que impacta de ple en la causa judicial oberta contra els dirigents independentistes. N’és una prova la reacció immediata dels partits espanyols que volen llevar-hi importància. Per molt que ho intentin, la sentència del TEDH té tres elements clau que són de plena actualitat. Primer, el qüestionament del delicte d’odi atribuït a l’independentisme quan reivindica objectius polítics. Quan el Tribunal Constitucional espanyol va ratificar la sentència ara fa tres anys, va justificar-ho assegurant que es tractava d’un acte ‘incitador de l’odi’. El TEDH el desmenteix obertament i emmarca la cremada de fotos del rei d’Espanya dins la llibertat d’expressió. Això pot afectar totes les causes obertes per suposats delictes d’odi després de l’1-O contra regidors, batlles i voluntaris que van defensar els col·legis electorals de la violència policíaca. En segon lloc, la sentència dessacralitza la monarquia, gairebé sagrada a Espanya, i avala les crítiques perquè són contra la institució, no contra les persones. I tercer, nega que hi hagi violència perquè ni els instruments utilitzats en la protesta ni els efectes de la cremada de fotos no van tenir cap impacte violent.
Aquest últim punt és important perquè una suposada violència o alçament tumultuari inexistent és el que sustenta les acusacions de rebel·lió i sedició contra els líders independentistes i els membres del govern a la presó o a l’exili. Si el TEDH manté la seva actual línia, és molt probable que qüestioni tot el procés judicial actual quan l’hagi d’analitzar. La sentència s’ha pres per unanimitat i entre els jutges que l’han redactada hi ha Luis López Guerra, vice-president del Tribunal Constitucional espanyol entre el 1992 i el 1995 i ex-diputat del PSOE a la Comunitat de Madrid, a més de l’andorrà Pere Pastor Vilanova.
La sentència arriba precisament quan la justícia espanyola constata que no pot fer res davant la llibertat de moviments que tenen ara com ara els membres del govern a l’exili en un nombre creixent de països. Primer va ser Bèlgica que va acollir el president i els consellers, després Dinamarca que va acceptar una visita oficial de Puigdemont, després Suïssa que és on resideix l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel i ara el Regne Unit, amb el retorn de la consellera Clara Ponsatí a la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia. És evident que la sentència no aturarà les intencions del Suprem ni del govern espanyol de castigar els líders independentistes, però és un advertiment sobre què es poden trobar al final del camí. El jutge Pablo Llarena té previst de dictar l’euroordre de detenció quan acabi la instrucció, cosa que probablement serà abans de l’estiu, però haurà de mesurar molt bé els càrrecs que els imputa si no vol trobar-se amb alguna sorpresa. De moment, de les últimes nou sentències que el TEDH ha dictat en relació amb Espanya durant l’any 2017 i aquest començament del 2018, set han estat condemnatòries i només dues, favorables. En termes futbolístics, Espanya perd 7-2 davant el Tribunal d’Estrasburg.
MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig veu en via de solució el relleu a la batllia d’Alacant. La pugna soterrada entre el president de la Generalitat Valenciana i el batlle d’Alacant, Gabriel Echávarri, processat pel cas Comerç, podria entrar en fase de solució. Ho diu Ximo Puig, que avui ha assegurat que la proposta de dimissió del batlle ‘obre una porta a la solució, que va pel bon camí’. Echávarri, ahir, va condicionar la dimissió al fet que Guanyem i Compromís garantissin el suport al PSPV per investir la socialista Eva Montesinos, actual portaveu de l’equip de govern. ‘Si tots els actors es posen d’acord que l’interès general dels ciutadans és el que ha de prevaldre, estic segur que d’ací a poc temps es trobarà la solució idònia’, ha dit Puig. També Compromís i Guanyem s’han mostrat oberts a negociar la successió d’Echávarri per evitar que la batllia caigui a les mans del PP.
L’Obra pressiona Armengol pel decret del català a la Sanitat. L’Obra Cultural Balear vol adherir-se a la campanya impulsada per la Plataforma per la Llengua per a traslladar a la presidenta del govern, Francina Armengol, el dret de tots els ciutadans de ser atesos en català a la sanitat pública. L’OCB ha signat la carta adreçada a la presidenta amb què es pretén que es reconsideri la decisió de rebaixar els requisits i es mantingui el compromís electoral de garantir el dret de ser atès en català en tot el sector públic de les Illes Balears. L’Obra Cultural ha refermat la voluntat de no permetre ‘ni una passa enrere envers els drets lingüístics de tots els ciutadans de les Balears’.
El PP no vol tornar els diners. El Partit Popular ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el govern balear per no haver de tornar els 153.000 euros de la subvenció electoral del 2007 que, segons la Sindicatura de Comptes, la formació va cobrar de manera irregular. El document va signat per la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, i demana que es revisi l’acord del Consell de Govern del 12 de gener. La reclamació de l’executiu es fonamenta en tot de sentències judicials que varen condemnar el PP per delicte electoral. Els socialistes, Podem i Més critiquen que el PP no vulgui tornar i el PP de les Illes han optat per guardar silenci.
Desacord pels serveis mínims a la vaga de funcionaris d’Andorra. Els sindicats han refusat la proposta de serveis mínims que ha fet el govern andorrà per la vaga de funcionaris que es farà dijous i divendres. Els sindicats de funcionaris han dit que el decret de serveis mínims del govern respon a la proposta inicial feta fa tres setmanes, que no s’ha acordat. ‘Si en un lloc hi ha cinc funcionaris i la proposta del govern és que n’hi treballin tres, això no és un servei mínim’, denuncia el portaveu de la plataforma de funcionaris, Gabriel Ubach. Serà cada departament i centre educatiu que decidirà els serveis mínims. Entre les accions programades per als dos dies de vaga, hi ha una concentració a la duana de la Farga de Moles dijous a les 10.00 i divendres a les 16.00; una manifestació davant de l’edifici del govern dijous a les 13.00 i una manifestació als eixos comercials divendres al matí.
LA XIFRA
196,8 milions d’euros és l’import del frau fiscal que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va descobrir durant l’any 2017, cosa que representa un augment del 15,7% en relació amb l’any anterior.
PEL FORAT DEL PANY
El PSC ha registrat el domini ‘juntsperlleida.cat’ a internet. No és que els socialistes lleidatans vulguin utilitzar aquesta marca per reforçar Àngel Ros abans de les municipals del 2019, sinó tot al contrari: es pretén que no la pugui utilitzar Junts per Catalunya. La formació de Puigdemont tampoc no podrà utilitzar Junts per Barcelona en cas que vulgui presentar-se a la capital catalana. En aquest cas el domini el té ERC, però el va registrar el mes de juliol de l’any passat, quan Junts per Catalunya no s’havia creat.
TAL DIA COM AVUI
El 13 de març de 2013, fa cinc anys, va ser elegit el papa Francesc. Aquella tria va aixecar enormes expectatives sobre la renovació de l’Església Catòlica, però després s’han anat refredant per les inèrcies conservadores del Vaticà. Coincidint amb aquest cinquè aniversari, el cineasta Wim Wenders li ha fet un documentari. Ací teniu el vídeo promocional:
