Espanya diu a l’ONU que la taula de diàleg demostra que Catalunya no és “un desafiament per a l’estat de dret”

El govern espanyol ha negat a l’ONU que hi hagi una persecució contra ERC i el conjunt de l’independentisme. En una resposta a les qüestions plantejades per quatre relators especials i la vice-presidenta del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries, ha argumentat que hi ha uns quants elements que desmenteixen aquesta persecució, com ara que ERC participa de la vida política espanyola sense restriccions —detallant que ocupa la Generalitat i té representació al congrés, sent i parlament—, fet que també li ha permès d’involucrar-se en la taula de diàleg i la reforma del codi penal.

“La situació política a Catalunya no representa en aquests moments un desafiament per a l’estat de dret gràcies a l’evident millora de la situació política i institucional”, afirma el govern espanyol, tot afegint que la taula de diàleg ha servit per a reconèixer “l’existència d’un conflicte polític”, que ambdues parts s’han proposat de resoldre. En aquest sentit, el document recorda que l’organisme ha assolit un acord sobre la desjudicialització i un altre per a impulsar el català.

Així mateix, el govern espanyol destaca que la Generalitat ha assumit el compromís de “resoldre les diferències existents d’acord amb l’ordenament i els procediments democràtics i de cercar solucions àmplies i transversals des del punt de vista parlamentari social”.

Reforma del codi penal

En el document, el govern espanyol també es vanta de la reforma del codi penal, que ha substituït el delicte de sedició per un de desordres públics agreujat i ha retocat el de malversació. “Així, el marc espanyol en matèria de delictes contra l’ordre públic que es pot aplicar als fets que van passar a Catalunya l’any 2017 queda homologat amb els altres països europeus”, afirma, tot comparant les penes del nou delicte amb els codis penal francès, italià, belga, suís i alemany.

Els indults parcials

El govern espanyol s’escuda en el funcionament legal dels indults per a justificar que la mesura de gràcia als presos polítics fos parcial. En aquest sentit, assegura que si el tribunal sentenciador, en aquest el Suprem, emet un informe desfavorable, l’indult no pot ser en cap cas total. Així mateix, defensa que s’incorporés “una condició suspensiva”, de manera que els presos polítics poden tornar a la presó si cometen un delicte “en un termini de temps determinat”.

Sobre les condicions dels presos, Oriol Junqueras i Raül Romeva denunciaven que només podien rebre un tracte penitenciari “més suau” si es penedien de les seves accions. De fet, argumenta que no existeixen privilegis dins del funcionament de les presons, però en tot cas en responsabilitza la Generalitat, concretament el Departament de Justícia en mans d’ERC, que és el que en gestiona les competències.

Rovira no és una exiliada

En el cas concret de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, el document afirma que va establir la seva residència a Suïssa per a fugir de la justícia espanyola: “En cap cas s’ha de qualificar ‘d’exili’ la seva situació, perquè aquest terme només es pot aplicar a persones perseguides per les seves idees o la seva activitat política que de comparèixer davant de la justícia o les autoritats, no tindria garantit un tracte just o un procés judicial imparcial, situació que no existeix al Regne d’Espanya.”

A més, el govern espanyol recorda que actualment Rovira s’ha beneficiat de la reforma del codi penal, concretament de la supressió del delicte de sedició, de manera que no té pendent cap causa judicial que comporti presó. El jutge Pablo Llarena l’acusa d’un delicte de desobediència per l’1-O.

Catalangate

Finalment, sobre l’espionatge amb Pegasus, el govern espanyol assegura que totes comunicacions intervingudes de dirigents independentistes es van fer amb l’aval del Tribunal Suprem i vetllant per “la protecció de la seguretat nacional”. En aquest sentit, diu que l’ex-directora del CNI Paz Esteban ja va donar explicacions al congrés, tot i que s’ofereix a desclassificar més informació si ho demanen els tribunals.

Pel que fa a la resta d’espiats que denuncia Citizen Lab, el govern espanyol argumenta que tots els afectats poden “començar accions judicials” per exigir reparacions i esclarir la identitat dels responsables. En cap cas s’esmenta que les causes judicials del Catalangate estan pràcticament paralitzades arran de les traves que imposen la fiscalia i els mateixos jutges.