31.01.2018 - 20:37
|
Actualització: 31.01.2018 - 21:09
TEMA DEL DIA
El ‘think-thank’ de The Economist. Una de les claus que expliquen la consolidació del procés independentista ha estat la batalla per l’opinió publicada a escala internacional. L’independentisme ha sabut traslladar el relat que la seva reivindicació equival a més democràcia enfront d’un estat espanyol que retalla drets per aturar reivindicacions polítiques. La batalla no s’ha guanyat, perquè la pressió espanyola sobre els mitjans internacionals és molt forta, però de tant en tant va donant fruits. Per això l’aplicació més dura de l’article 155, després del Departament d’Interior, ha estat contra el Departament d’Afers Exteriors de Raül Romeva, amb el desmantellament de totes les delegacions a l’exterior de la Generalitat i el tancament de Diplocat que dirigia Albert Royo.
Però, malgrat l’amputació de les institucions, periòdicament apareixen informacions o anàlisis que denuncien la degradació democràtica d’Espanya com la que avui ha fet pública un think thank de The Economist. El prestigiós setmanari anglès, en el seu rànquing ‘The Economist Intelligence Unit‘ que publica una vegada l’any, adverteix que Espanya pot perdre qualificatiu de ‘democràcia plena’ per la repressió contra l’independentisme. La nota de qualificació baixa del 8,30 al 8,08, just per sobre de Corea del Sud. Els motius per a rebaixar la nota qualitativa i deixar-la a un pas del qualificatiu de ‘democràcia imperfecta’ són l’oposició violenta al referèndum de l’1-O i l’existència de presos polítics. Aquest és el paràgraf de l’informe en què en parla:
Mentrestant, l’agència d’informació financera més important del món, Bloomberg, constatava dilluns en una crònica que Rajoy comença a perdre pes com a president del govern i com a líder del PP. L’agència el titlla de líder ‘ferit’ i ho atribueix a la seva mala gestió de la crisi catalana, que ‘ha alterat alguna cosa fonamental en la política espanyola’. Constata el seu retrocés electoral i assenyala Ciutadans com a possible relleu del PP en l’espai del centre-dreta. Un columnista de la mateixa agència, Leonid Bershidsky, defensava fa pocs dies la possibilitat que Carles Puigdemont governés per Skype des de Brussel·les com a símbol de modernitat, una possibilitat que el govern espanyol rebutja frontalment.
Precisament la presència de Puigdemont a Brussel·les ha servit d’altaveu per a amplificar les reivindicacions independentistas. En l’agenda del president, les reunions amb periodistes i directius de mitjans tenen un paper destacat. D’aquesta manera ha pogut compensar la suspensió de tota l’estructura internacional de la Generalitat i ha aconseguit trencar el blocatge informatiu que Espanya voldria imposar.
MÉS QÜESTIONS
La Guàrdia Civil s’excedeix. En un excés de zel per a trobar Puigdemont abans de la seva investidura, la Guàrdia Civil va muntar un control al coll d’Ares, a Catalunya Nord, a dos-cents metres de la frontera franco-espanyola. Veïns de Prats de Molló, que ho van presenciar i que van ser objecte d’escorcolls, ho han denunciat a la xarxa radiofònica France Bleu. El Batlle de la localitat, Claude Ferrer, ha denunciat que és ‘anormal’ fer aquesta classe de controls obrint els maleters dels vehicles dels veïns.
Fre a la indemnització per Castor. La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) ha paralitzat els pagaments destinats a materialitzar el dret de cobrament pel deute del magatzem Castor, que és a les mans de Banco Santander, Bankia i CaixaBank, segons que consta en l’informe de la liquidació provisional del sector gasista corresponent al novembre. El regulador indica que, en aplicació de la sentència del mes de desembre passat del Tribunal Constitucional, els titulars d’aquests drets de cobrament ‘deixen de ser subjectes del sistema de liquidacions’.
El deute de Bauzá. La junta de portaveus ha aprovat la creació de la comissió no permanent per a l’auditoria del deute de les Illes. El PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem hi han votat a favor, el PI i el grup mixt s’han abstingut i només el PP hi ha votat en contra perquè considera que ‘no servirà de res’. El portaveu socialista, Andreu Alcover, ha explicat que aquesta comissió era necessària per a apuntalar la petició del govern al Ministeri d’Hisenda espanyol que condoni una part del deute de les Illes. A més, ha dit que el govern de José Ramón Bauzá va doblar el deute de 4.000 milions d’euros a 8.000 –actualment és de 9.000.
Renovació d’ACPV. Acció Cultural del País Valencià viu un procés de renovació. El mes de desembre va escollir la nova junta directiva, que té majoria femenina, i durant el gener s’ha organitzat per definir les àrees de responsabilitat i els nous objectius de l’entitat. En un comunicat emès avui, l’entitat valora molt positivament l’obertura d’un nou cicle polític al País Valencià ara fa dos anys i mig, i vol continuar treballant de manera responsable per consolidar-lo, denuncia l’ofensiva recentrantalitzadora del govern de Rajoy, demana l’aixecament de la suspensió de l’autogovern de Catalunya i exigeix la llibertat de tots els presos polítics catalans.
UN ADEU PREMATUR
Manel Marí, poeta i activista cultural, s’ha mort aquest matí a València. A quaranta-dos anys, Marí no ha pogut superar l’afectació d’una grip A que havia derivat en una infecció pulmonar. Feia uns quants dies que havia estat ingressat a l’hospital en estat de coma. El poeta, nascut a Eivissa, ha publicat onze llibres i col·laborava com a articulista en diversos mitjans de comunicació. Marí fou fundador del Bloc d’Estudiants Agermanats a la Universitat de València i va ser una figura central del moviment estudiantil. Més endavant va fundar el grup Poesia per la Revolta, un cicle i taller d’accions poètiques a Ca Revolta. Aquí es pot veure recitant un dels seus poemes al Cafè l’Infern:
