01.10.2017 - 14:28
Les terribles imatges de repressió que tots hem vist aquest matí, que ha pogut veure tothom als Països Catalans i al món, són la concreció de la impotència definitiva i terrible amb què es comporta l’estat espanyol enfront de la voluntat democràtica del poble de Catalunya. Espanya avui no ha pogut evitar el referèndum. Però Espanya avui ha demostrat, també, que no pot aturar la lluita per la independència de Catalunya. I Espanya, d’ara endavant, no podrà mantenir ni un dia més la pretensió de ser considerada una democràcia moderna i homologable, digna de formar part de la Unió Europea.
La violència exercida als carrers del Principat contra els ciutadans que només volien votar és un fracàs històric de l’estat espanyol, i tindrà unes conseqüències incalculables. Han malmès equipaments, han assaltat col·legis, han pegat a gent indefensa, han fet servir armament prohibit, han violentat la calma dels carrers. Catalunya ha votat en pau i de manera multitudinària, llevat d’allà on han aparegut les tropes espanyoles. Que han segrestat urnes que, així que ells han marxat, s’han tornat a col·locar sobre les taules. Que han robat butlletes que, quan ells se n’han anat, han reaparegut. I que han desfet cues de votants que, quan ells han marxat, s’han tornat a formar.
L’actuació dels policies espanyols, doncs, no ha servit de res. Amb aquests atacs, el govern espanyol només ha demostrat dues coses: que té un caràcter autoritari i feixista i que no té forces per a ocupar el país ni en cap cas en podria tenir. La seua pretesa demostració de poder, doncs, no és sinó un exercici lamentable de propaganda. Han actuat de manera aïllada als llocs que pensaven que els podrien donar una fotografia políticament aprofitable per a ells. Potser volien ensenyar a l’opinió pública espanyola –aquesta que crida ‘A por ellos!’– que són durs i intransigents. Però quin preu en paguen, per tan poca cosa!
Perquè això que ha passat aquest primer d’octubre al matí no ho oblidarem mai, i canvia per sempre les relacions entre Catalunya i Espanya. Espanya s’ha deslegitimat per sempre més per a defensar res, per a demanar res, ni tan sols per a opinar res sobre Catalunya. Avui ha deixat de ser un interlocutor, convertida literalment en un poder colonial, posat al caire de la derrota.
Però alerta. De sobte, com si fos una conxorxa, en veient tot això que passava, hi ha hagut moltes veus que s’han alçat per reclamar la dimissió de Rajoy, sobretot entre els socialistes. Tots sabem que això que ha passat no és un problema de Rajoy. O, en tot cas, tots sabem que Rajoy és problema seu, però ja no és problema nostre. Ni oblidem ni oblidarem mai que el PSOE i el PSC han fet costat, fermament, al president del govern espanyol i són corresponsables de la violència que s’ha abocat sobre Catalunya. Ja s’ho faran com puguen, però ara que no ens vinguen amb llàgrimes de cocodril aquells qui al Parlament de Catalunya van abraçar, abrandats i amb frases solemnes, el lideratge de Mariano Rajoy per oposar-se a les solucions democràtiques. Ara que no ens expliquen sopars de duro els pretesos equidistants. Espere que Coscubiela avui senta molta més vergonya que la que jo seria capaç de sentir mai. Si és que encara té capacitat de sentir res.
Siga com siga, el referèndum és viu. Aneu a votar, els qui encara no ho hàgeu fet. Quan publiquem aquest article encara queden hores per a votar i és molt important de fer-ho. I aquesta nit, quan retrobem una mica de calma, comptarem els vots i aplicarem allò que la llei del referèndum preveia: que es proclame la independència, que nasca la república catalana, batejada per la voluntat popular, batejada també per la valentia dels milers de persones que avui han defensat la democràcia al carrer. Ja ens ho mereixíem ahir, però el Principat s’ho mereix més encara avui, després d’haver demostrat al món que el terror espanyol no ens ha pogut aturar, no ens atura ni ens aturarà mai, ja.
