13.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.01.2023 - 21:42
La reforma del codi penal espanyol, Martxelo i María, tan sols ha trigat dues hores a demostrar-se inútil. Les dues hores que el jutge Llarena ha tardat a publicar el seu al·legat per a continuar perseguint els exiliats catalans, amb el president Puigdemont al capdavant.
Tota la disquisició palatina que hem aguantat durant mesos, sobre si malversació així o d’aquella manera, sobre si es desjudicialitzava el debat o no, va saltar pels aires amb el primer cop de paperassa judicial. Al final era tan senzill com recaragolar el sentit d’allò aprovat. I què impediria que ho fessen els mateixos que fa set anys que retorcen la justícia?
Espanya no dóna per a més i el seu parlament no dóna per a més. La desjudicialització se la poden pintar a l’oli perquè no depèn del govern ni de les majories parlamentàries, ni tan sols del parlament en si. Depèn de la justícia paleo-franquista i podem suposar que del rei, com a capitost. I a ells els és igual allò que facen els polítics. Tal com Llarena ha demostrat. Que s’inventen una joguina nova? Ja ens encarregarem de trencar-la, pensen.
Si Marchena segueix la línia marcada per Llarena, als ex-presos polítics no els trauran ni un dia d’inhabilitació i el sottogoverno ja es pot anar preparant per entrar a la presó. Tinc els meus dubtes sobre si Pedro Sánchez en algun moment de debò va pensar que calia canviar Espanya –encara que cal demanar-se si hi ha algun moment de veritat, mai, en Pedro Sánchez.
Si no ho va fer, si tot aquest paperot era un parany, els que es van llançar alegrement a enlairar-lo i entronitzar-lo potser algun dia ens haurien de donar una explicació sobre per què han portat aquest país on l’han portat, tan sols a canvi d’un caramel que ni tan sols té gust de caramel.
I si ho va fer, si de debò es va creure que hi podria haver una altra Espanya, doncs necessitarem poques proves més per a comprovar que no hi ha res a fer amb aquest país que envoltem catalans, occitans, bascs, asturians, gallecs, portuguesos i africans. Amb aquesta Espanya de la qual tan sols cal fugir.